Tirant lo Blanch (1905)/3/Capítol 198

CAPITOL CXCVIII.

Les gracies que fa la Viuda repoſada a Tirant.

N

O es ſenyal del darrer merit lo donar axi com la ſenyoria voſtra fa, mas es principi damiſtat e de gran amor, e fa lo de plaſent e gracios lo que preſtament lo dona: e qui dona lo que no pot negar fa molt be, empero encara que ſen faça liberal poch dona. Yo fas infinides gracies a la ſenyoria voſtra del bon recort: e yo no vull marit, per gran ſenyor que ſia, ſino hu lo qual com a Deu adore nit e dia, el tinch continuament preſent encara que ſia abſent. Aquell que ame nom ha morta, mas donam cauſa de mort, e per ço vull primer oferir als dans la mia perſona que manifeſtar ma voluntat per los perills que ſeguir men porien, qui ſerien cauſa de impediment a la fi de mon propoſit, los quals dexare de recitar perque no es temps ni loch. Acabant la Viuda repoſada, Plaerdemauida feu principi a hun tal parlar.