Tirant lo Blanch (1905)/3/Capítol 203

CAPITOL CCIII.

La reſpoſta que feu la Princeſa a Tirant.

A

B lo menys carrech que pore vull ſatiſfer a ta demanda, per ço com es coſa que vergonya ab ſi porta, car la mia lengua ab gran treball pot formar tals paraules, ne la mia cara no gens bella qui es temeroſa e molt vergonyoſa, te dara cauſa de negar que hun tan leig e gran defalt de mi ſaparte: no vull mes ab tu contendre de paraules perque conegues quanta es la mia paciencia e humilitat. Los ſolicits treballs e malaltia que la miſeria humana ab ſi porta fa dolre la mia atribulada penſa, e axi paſſare lo temps de ma penada vida celant la granea de la mia ſtrema pena. E no penſes ſia tan poch lo treball que comporte en detenir tan gran dolor cuberta, car los plors e ſoſpirs qui als atribulats turmenten es gran deſcans poder los manifeſtar a perſona fel: e per ço yo ame de preſent lo que tu per ventura ames en ſdeuenidor. E no li pogue mes dir perço com los metges vingueren acompanyats de la Emperadriu. Tirant pres licencia e anaſſen a ſa poſada toſtemps en lo que la Princeſa dit li hauia, e fon poſat en gran penſament. E axi ſtigue ſens menjar, que no volgue exir de vna cambra fins que lo Coneſtable ana al palau e parla molt ab Stephania e ab Plaerdemauida, els dix lo fort penſament que Tirant tenia del que la Princeſa dit li hauia. Quin remey porem dar, dix Stephania, a la ſua gran dolor, car tant com yo adobe de dia ho deſbarata la Viuda de nit? E com yo li parle de res de Tirant, lo que de primer no feya, ans volia nit e dia no parlaſſem dalre, e de ſes amors com ſe regiria, ara ſe es ſots mantell doneſtat cuberta: e aqueſta que te lo cor temeros e lenteniment groſſer en amar, hi entra molt mal e ab gran dificultat en amor. E la Viuda qui ſab aqueſt carrech de amor per ella conegut, li muda tot lo joch com a maeſtra en lart. E tots los qui amen ſon cechs, e nos temen ni miren en tals afers, car ſi la Viuda no fos, no vna vegada mes cent yol haguera fet entrar dins la ſua cambra, volgues o no, axi com fiu aquella nit al caſtell de Maluehi. Pero puix a mi no es tolta libertat, ab baxa veu yo li parlare de Tirant ab ombra de piadoſa amiſtat. E finit lur parlament ſen entraren en la cambra hon era la Princeſa ab grans rahons ab la Viuda repoſada, e no li pogue parlar: e conegue Stephania no era ora diſpoſta per parlar ab ella. Lo Emperador que ſabe que lo Coneſtable era alli, penſa Tirant hi deuia eſſer tambe, feu los cridar, e com deuien tenir lo conſell dix Lemperador: Anem a la cambra de Carmeſina, e alli veurem com ſta, car huy tot lo dia nos ſent be. Lo Coneſtable ſe mes primer, apres venia Lemperador e Tirant, apres tots los del Conſell los qui anar hi volgueren: e trobaren que la Princeſa ſtaua jugant ab la Viuda a nayps, apartades en hun canto de la cambra. E aqui ſe aſigue Lemperador prop della demanant li de ſon mal: e ella preſtament li reſpos: Senyor, com yo veig la mageſtat voſtra ſoptoſament ſe parteix lo mal de mi, girant los ulls deuers Tirant, e prenent ſe a ſonriure. E Lemperador pres gran plaer en les rahons de Carmeſina, e molt major com la veu en tan bona diſpoſicio: e aqui parlaren de moltes coſes, e la Princeſa de bon grat reſponia en tot lo que Tirant li deya, car la Viuda repoſada li conſella fes feſta a Tirant, no tant com ſolia de primer, mas domeſticament axi com als altres. E la Viuda volgue que Tirant no ſen tornas en ſa terra, mas que perdes la ſperança de la Princeſa de no amar la, e que amas a ella, e perço deya ab tota maldat lo que dit hauia a la Princeſa: perço fon ella cauſa de tanta dolor. Com fon quaſi nit lo Emperador ab tots los homens ſen anaren caſcu en ſa poſada. E Lemperador lendema congoxaua tota la gent ſe degues partir per anar al camp: e Tirant e tots los altres deſempachauen lo mes que podien. E Stephania parlant aquella nit ab la Princeſa mes la en noues de Tirant, e la Princeſa preſtament li dix: Calla, Stephania, e nom vulles mes enujar, car los ſanƈts de Paradis qui ſon caſcuns en gran auƈtoritat poſats, ſon poch anſioſos del que tu dius ni de noſtres miſeries, car ab altres coſes de virtuoſes obres noſaltres hauem a guanyar premi, qui no ſateny ſino ab merit de propia virtut: car tots aquells qui fan ſemblant damor no ſon de natura dor qui a tot lo mon plau, axi als grans com als pochs, als richs com als pobres, ni poden eſſer tots de vna voluntat, car huns ſon amichs de paraules e ſeruexen de vent, e de aço aytal fan ſemblant fins a la boca: car ſi yot recitaua tots los ſeus ſingulars aƈtes, ell es caualler no conegut ſino en temps de treues: pero yo callare fins a tant que la fortuna aduerſa done licencia a mi de parlar. Segueix ſe de tu que ab pintades paraules vols poſar ma vida en perill, e val mes que anem a dormir ans que la mia atribulada perſona paſſe mes dolor. Stephania volgue parlar, y ella nou conſenti. La Princeſa ſen parti, e Stephania reſta ab penſament de dona mortal. E axi paſſaren .ij. o .iij. dies, e la Princeſa moſtraua la cara afable a tots e per lo ſemblant a Tirant, perço com ſabia que preſtament ſen tenien de partir. E dauant Lemperador li dix: Senyor, veus aci Tirant lo voſtre virtuos Capita, lo qual pens que dins breu temps fara del Solda lo que ha fet del gran Caramany e del Rey de la ſobirana India, o axi com feu del Rey de Egipte: car certament ſi tot lo mon hauia batalla, aqueſt ſol ſeria per guanyar honor y fama perdurable entre aquells qui vendran apres dell, lo qual de ſingular premi es merexedor, lo gran bataller, car ab verdader cor e ſens frau negu toſtemps les batalles ha fetes, e ab gran humilitat les ha ofertes a la mageſtat voſtra. Parla lo Emperador e dix: Capita virtuos, yous regracie molt les moltes honors quem haueu fetes, e prech vos que axi com fins aci haueu ben obrat moſtrant la molta virtut voſtra, queu façau axi de aci auant, o millor, que tal ſperança tinch de vos, e noſtre Senyor me faça gracia queus puga premiar ſegons lo voſtre molt merexer. Com Tirant veu tantes de rahons ſuperflues, e que la Princeſa ho hauia principiat quaſi a manera de mig ſcarn, no li pogue dir altra paraula ſino, ſera. Tirant per voler anar a ſa poſada deualla per vna ſcala, e fon en vna cambra hon troba lo gran Coneſtable, e Stephania, e Plaerdemauida a grans rahons. E Tirant ſi acoſta e dix los: Voſaltres, germanes mies, de que parlau? Senyor, reſpos Stephania, de la poca amor que la Princeſa en aqueſt cars de voſtra partida moſtra a voſtra ſenyoria, axi com ella ſe deuria ſforçar ara mes que james en fer vos feſta ab amor, encara que ella hi poſas hun troç de ſa honor. Apres, ſenyor, parlauem que ſera de mi ſi voſaltres partiu? car la Emperadriu me dix anit: Stephania, tu ames. Yo torni roja e vergonyoſa, e abaxi los meus vlls en la mia falda. Aqueſts ſenyals de amor de mi qui atorgaua eren prou en mi qui callaua, car de primer no ſabia quina coſa es amar, ſino de aquella nit del caſtell de Maluehi. E ſi voſaltres vos partiu, poca benauenturança y miſerable penyora de amor reſtara en mi, ſino molta dolor quim fara companyia. Ay triſta deſauenturada, axi ſera que yo ſere punida per lo peccat de voſaltres. Senyora, dix Tirant, e nous he yo ja dit que lo dia de noſtra partida yo ſuplicare al ſenyor Emperador, preſent la ſenyora Emperadriu y la Princeſa, e totes ſeran auiſades que ſien bones en fer aqueſt matrimoni: e reſtara aci lo Coneſtable, e lo ſeu offici acomanarem al Vezcomte, e fareu lauors voſtres bodes. Y com ho fare yo, dix Stephania, que vos noy ſiau? e no ſi faran feſtes, ni dances, ni alegria neguna ſens que voſtra ſenyoria noy ſia. E quey fretura feſtes a les bodes, puix a les ſpoſalles no ni hague? dix Tirant. La feſta e la alegria dexau la per al lit hon noy haja temors meſclades de recel. E ſtant en aqueſtes paraules deualla Lemperador ab Carmeſina per la ma, e penſa Tirant que en aquella hora tenien diſpoſicio de dir ho al Emperador: e acoſtas lo virtuos Tirant al Emperador, e preſent la Princeſa dona del genoll en terra, e ab veu humil e de molta gracia acompanyada feu principi a la ſeguent ſuplicacio.