Tirant lo Blanch (1905)/3/Capítol 211
CAPITOL CCXI.
Com la Princeſa demana a la Duqueſa de ſon mal.
O
la mia cara germana, ques lo quet fa dolre? yot clam merce que mo digues preſtament, car gran dolor ne tinch del teu mal: e ſi en res ti pore ajudar ho fare de molta bona voluntat. Reſpos la Duqueſa: La mia ſenyora, la mia penſa ſta alterada en ſtrem com tinch perduda la gran ſperança quen vos tenia per la molta amor que hauia mes en la alteſa voſtra: enujada ja de tant parlar deſig eſſer ſola en vna montanya o ſpeſſa silua, puix ab tants penſaments deſig eſſer ſens companyia: e axi he preſa poſada en aqueſt lit triſta e adolorida. E dire a la celſitut voſtra lo que a mi fa dolre, que per aqueſt cars pens perdre la vida, puix no tinch poder de tornar atras de tal promeſa com yo per manament de voſtra alteſa fiu a Tirant en lo caſtell de Maluehi. E apres que aci fom tornades me fes dir e prometre lo que ara ſeria ben ſcuſat ſi fos per dir, perque de dol la virtut me defall com no puch mantenir ma lealtat, perque ſenyora, ſuplich a la excellencia voſtra que yo no reſte perjura, ni ſiau cauſa de mon dan qui haure de eſſer mal ab lo Duch e ab Tirant: car del meu mal noy guanyareu res, puix yous confes mon peccat. E aço dehia la Duqueſa, los ſeus vlls deſtilant viues lagremes moſtrant molta paſſio e dolor. Mogueren a pietat a la Princeſa les doloroſes lagremes de la Duqueſa, oblidant li gran part de la ira que tenia contra Tirant, e ab humil veu e ab cara affable li preſenta ſemblants paraules: Duqueſa, tu deus penſar que yo no ſtich menys penada del que tu moſtres: pero coſina germana e ſenyora mia, no vulles pus donar paſſio a la tua perſona, car tu ſabs be que yo te amada e te ame ſobre totes les perſones del mon, e fare daci auant ſi a Deu plaſent ſera. E lo que tu vols que faça de parlar ab Tirant you fare per amor tua, ſi be yo tinch molt poca raho de fer res per ell, car ſi tu ſabies com ſo traƈtada del que ha dit de mi tot lo que li ha plagut, tu ne ſtaries admirada: pero temps hi ha de comportar y altre temps de riure e de plorar. Yo comportare per la gran neceſſitat que tots lo hauem meſter, ſino altrament yot jur per aqueſt dia beneyt que es huy, que ſi aço no fos james lo volria veure dauant mi. Qui poguera penſar que tanta deſconexença pogues habitar en lo cors de vn caualler tan virtuos! e per la molta amor que en ell hauia meſa me fora plaſent que yo ſola fos ſtada remuneracio de tants ſerueys e tan aſenyalats com ell nos ha fets, jatſia la noſtra querela ſia tan juſta que no conſent ſino tapar ſe los hulls perço que hom nos veja. Reſpos la Duqueſa proferint les ſeguents paraules: La mia ſenyora, molt ſtich admirada que la celſitut voſtra haja de creure que vn tan limitat caualler e de tanta virtut com es Tirant hagues a dir coſa neguna qui agreuias la mageſtat voſtra, car ſi les orelles ſues hoyen dir res qui fos en offenſa voſtra ſe mataria ab tot lo mon. Car no penſe la alteſa voſtra que Tirant ſia tal com lous han pintat, que alguna deſauenturada perſona vos haura fet creure alguna faula oripellada, volent dar carrech al millor caualler qui huy en lo mon ſe trobe. Plaerdemauida pres les noues, e dix: Senyora, paſſe de la penſa voſtra tal vici de portar mala voluntat a Tirant, car ſi per virtut a negu algun mundanal merit es merexedor, a Tirant deu eſſer atribuit. Quala es la celerada perſona qui ab natural raho faça creure a la mageſtat voſtra que lo primer caualler qui de honor ſent, e que ab major gloria doneſtat e de virtut no es negu ſi mentir no vol a ell ſe dega acomparar, puga dir ſino ab gran maldat que Tirant digues ſino virtuts de voſtra excellencia? Dexau lo dir de males gents, e amau a qui deueu amar, car molta gloria ſera per a vos poſſeyr vn caualler axi domeſtich e virtuos. Les cambres voſtres e lo lit puga ell ſenyorejar, e la alteſa voſtra la ſua perſona, la qual per or ni per argent no poria eſſer comprada. Amau, ſenyora, al quius ama, e dexau lo mal dir de la Viuda endiablada, que ella es la qui fa tot aqueſt mal, e yo confie en Deu que tornara tot ſobre ella. No tinch altre deſig en aqueſt mon ſino que la ves açotar per vila tota nua ab leus de vaqua, que li donaſſen per los coſtats, per los vlls e per la cara. Calla, dix la Princeſa, tu penſes que la Viuda Repoſada me diga res de totes aqueſtes coſes, e nou fa ſino yo que veig tot lo dan que ſeguir ſen pot: ab tot aço yo ſo contenta de fer tot lo que voſaltres me conſellareu. Si a mon conſell vos teniu, dix Plaerdemauida, nous conſellare coſa que no ſia profit e honor voſtra. E axis partiren. La Duqueſa ſen torna a la ſua cambra, e troba alli Tirant, e recitali tot lo que fet hauia. E Tirant molt content e alegre ixque en la gran ſala hon era Lemperador e la Princeſa, e la Emperadriu ab totes les dames, e alli dançaren fins per bon ſpay: e la Princeſa nos dexaua de fer gran feſta a Tirant. Finides que foren les dances, e la Princeſa quis fon retreta per anar a ſopar, la Viuda repoſada ſe acoſta a ella, e ſens que per negu no podia eſſer hoyda li preſenta ſemblants paraules.