Tirant lo Blanch (1905)/3/Capítol 213

CAPITOL CCXIII.

Raonament que fa la duqueſa de Macedonia a la Princeſa.

S

I noblea de linatge e nom de generoſa mouen a voſtra alteſa la fe per vos a mi promeſa, ixqua auant e vinga en effeƈte, car coſa manifeſta porta teſtimoni de veritat, e coſa amagada axi com la Viuda fa moſtra malueſtat e fellonia: e ſon vaſſall no pot tolre ni difraudar res a ſon ſenyor. E perçou dich com la Viuda es ma vaſſalla, e deurias guardar de enujar me, car yo deſige la ſua mort perço com los ſeus aƈtes dignes de gran punicio ſon ne merexedors. Duqueſa mia, dix la Princeſa, yous ame en ſtrem grau, e fare per vos tant com rahonablement per vna germana ſe pot ne deu fer, y encara molt mes auant: e dexau ſtar la Viuda que encara que ſia vaſſalla voſtra noy te culpa en res: eus demane en gracia que no cureu della, car yo no poria tant fer per vos com meritau. E altra coſa nom poſa en mal penſament ſino lo meu cor qui te molts dubtes, perço com es cors mortal, perque tinch dubte que la mia deſauentura nom done paſſions de donzella mortal. Perqueus prech que nom vullau tolre lo que fer nom porieu, car vos li podeu dar robes, joyes per voſtra gentilea, e diners per a deſpeſa. E perço germana mia, vos qui ſou tota plena de paciencia no cureu de mon parlar, e dexau ſtar aquexes corteſies per al dijous de la cena. Dix la Duqueſa: Senyora, reſponeu me en lo fet de Tirant queus he dit: voleu que vinga aqueſta nit? y ſera aquella que ell ſpera ab tan gran deſig: nom digueſſeu de no, per tan cara com teniu la Viuda. Yo ſere ben contenta, dix la Princeſa, que vinga en la nit, car acil ſperare, e dançarem, e ſi res me volra dir yol ſcoltare de bona voluntat. Ay na beneyta, dix la Duqueſa, y com ſou tota plena de lealtea: en vn cors huma no es poſat tan gran ſaber com es lo de voſtra alteſa. Aram voleu mudar lo joch: guardau, ſenyora, qui moltes ne erra y neſdeue vna, no pot dir totes ſien errades. Yo nous dich ſino ſi voleu queus vinga a veure aquell virtuos de Tirant, lo qualſens ell be ni honor nous pot venir, axi com feu aquella plaſent nit del caſtell de Maluehi: vejam ara ſim entendreu? Tot lo meu penſament fon com me parlas de Tirant, dix la Princeſa, no fos altra coſa ſino voler me dir tot ſon mal, lo qual yo tinch tots dies dauant los meus ulls adormits de dolor e de penſament. Be es triſta aquella donzella qui ab plors en va fatiga la ſua perſona. E podeu be dir a Tirant que yol ſuplich com a caualler digne de fe e de virtut ſe vulla dexar de temptar la mia anima, la qual de huns dies encara plora gotes de ſanch: mas que apres de la ſua venguda yo ſere aquella que conſentire a major part que ell no penſa. O ſenyora, dix la Duqueſa, negu no deu plorar ſino ſos peccats, e deu perdre treballs, e oblidar aquells. E ſi ell fos mort en viſta de voſtres ulls pus preſt ho haguereu oblidat. E ſi la celſitut voſtra ab Tirant vol contendre, tornau dauall los ſeus braços ab aquella matexa temor que ſtaueu aquella nit de Maluehi ab les prometenſes e jures que la mageſtat voſtra li feu, e de alli poreu dir e rahonar tots los voſtres ſingulars aƈtes que fets haueu. Al home que es mort no li cal fer longa ſperança, dix la Duqueſa, e de tota virtut e de gran gentilea ſemblant donzella com vos hornada de corona imperial no es en tota la creſtiandat ni menys en la pagania: e puix no fall bellea nous deu fallir virtut de promeſa fe. Voleu queus diga, germana e ſenyora mia, dix la Princeſa, la fama e la honor vull guardar tant com la vida me acompanyara: e toſtemps en aqueſt propoſit me trobareu, car la donzella honeſtat deu amar ſobre totes coſes, e axiu fare yo ſi era plaſent a Deu. La Duqueſa ſen parti ab molt gran enuig, e com veu Tirant recita li tot lo mal propoſit de la ſenyora. Tirant multiplica en ſa dolor en major grau que no ſolia. E con Lemperador hague ſopat, ſabent que Tirant era en la cambra del Duch trames per ell, e dix a la Princeſa: Trameteu per los miniſtres perço que los cauallers ſe alegren, puix la partida es tan preſta. No, dix la Princeſa, ſenyor, mes tinch gana de jaure que de dançar. E preſtament pres comiat de ſon pare, e retragues dins la ſua cambra perço que no hagues a parlar ab Tirant. La Viuda repoſada qui ſemblants paraules li hoy dir fon molt contenta del que fet hauia. Plaerdemauida ana a la cambra de la Duqueſa, e dix a Tirant: Capita ſenyor, en aqueſta ſenyora no tingau ſperança neguna tant com la Viuda li ſtiga de prop: jas ſon ara retretes dins la ſua cambra a ſoles parlant de voſtres afers, e james haureu res en ella ſi no feu lo que yous dich: dema fa lo bany, e yous hi dare tal endreça que al veſpre vos poſare en lo ſeu lit, e trobareu la tota nua, majorment ara que yo dorm ab ella en lo ſeu lit. Feu lo que yous dich, que yo ſe que james dira res, car en aquell loch que dormia la Duqueſa en abſencia ſua yo ſucceheſch: e en aquell cars dexau fer a mi. Donzella, dix Tirant, infinides gracies ſens les primeres fas a la voſtra molta gentilea del quem dieu, e vull que ſapiau tant de mi que per coſa en lo mon yo no poſaria força en dona ni donzella ſi ſabia que degues eſſer en ira e auorricio de totes, encara quen ſabes perdre la corona del Imperi grech, ni roma, ni la mundana monarchia. Qui pot penſar yo fes tal força contra voluntat de tal donzella, la qual ame mes que a la mia propia anima? E com yo la ves plorar ni congoxar en ſemblant cars voldria dar lanima al enemich, ans que li fes vna centilla de enuig ni dan. Com ſo en les forts batalles e tinch algun mortal enemich en terra per tolre li la vida, em demana merce, li perdone, e aço fas per la ſola pietat que men ve, e ſe que es enemich infel que no te poder de perdonar a mi, e deixar l'he: quant mes a ma ſenyora? fare yo lultim dan a mes plau guardar? Dich vos que per res nou faria de enujar ſa mageſtat: e poſat cars ho volgues fer, lanimo no mo conſentiria. Mes ſtime ſtar e paſſar tota ma vida dolorejant ab la noble ſperança que tinch en fer li honors e ſeruirs, armat o deſarmat, a peu o a cauall, de nit e de dia, ſtant en continues ſuplicacions agenollat dauant la alteſa ſua que vulla hauer merce de mi: car no vull que per vanagloria e per mon delit yo ſia cridat traydor, car natura y honor me fan hauer pietat. E com ſta poch en ſegur qui altri deſereta a tort, e tota hora que los ſeruidors cometen algun leig cars contra lurs ſenyors cahen en gran infamia intollerable e ſon dignes de gran punicio, e perço yo vull paſſar aqueſta pena e treball en ſuplicar la: com yo crega certament que ella es ſtada creada en paradis, ſegons moſtra que la ſua agraciada perſona par mes angelica que humana: e feu fi en ſon parlar. Plaerdemauida moſtrant eſſer mal contenta de Tirant, feu principi a vn tal parlar.