Tractat de pau entre Miramomeni Aboyahoa Çacharia i el rei Jaume II (1312)
Hoc est translatum, sumptum fideliter et factum a quodam instrumento arabico treugue, pacis et amicitiae factae et formatae per illustrem dominum Aboyahiam Çachariam regem Tunicii, et per honorabilem Gregorium Salembe, missum sive nuntium, sindicum et procuratorem excellentissimi domini Sancii Dei altissimi gratia regis Majoricae, comitis Rossilionis et Ceritaniae, et domini Montis-Pessulani. Cujus instrumenti transcripti et conversi de arabico in linguam sive loquelam catalanam sive catalaniscam, legente, interpretante et explanante Johanne Egidii interprete sive turcimanno, qui linguam sive loquelam et litteram arabicam satis apte et perfecte scit et intelligit ac cognoscit, iu omnibus et per omnia talis est:
En nom de Deu piados et misericordios, oratio fassa d'eu sobr'el senyor nostre Mahomet e als seus parents e companyons, e saludem lo ab salutatio complida! Aquesta es carta de pau ban ahuyrada e es fermada per manament del senyor senyor nostre, loch-tenent de Deu e princep nostre, l'exalçat per manament de Deu, el victorios per gratia de Deu, el Miramomeni Aboyahoa Çacharia fil dels amirs Artexedi, mantenga'ls Deus ab sa victoria! els alonch la sua bona ajuda et aja perdurabletat son regne, e mantenga a la universitat de la Morisma la lur gracia! Con sapiats qu'el alcayt honrat Gregori Salembe ar'es en Tuniç (guard la Deus!) demanan la pau, que la volia fermar ab la alta senyoria (assegur la Deus!), per aquel qu'il trames l'exalssat rey e de gran nomenada En Sanxo fil d'el exalçat rey e de gran nomenada En Jacme rey de Malorcha, e de les altres (ilas) a aquela sotsjaens, e sots son regne e sots la sua obediencia, (que fermas ab'el sobre adobar los estaments e que anassen ab goig les lurs voluntats!) segons qu'els mostra d'asso per procuratio publica de part d'aquel qu'il tramet d'amunt dit, e que sia aquesta dita pau per temps de deu ans solars, e asso es vengut en lo més de febrer, en la primeria, lo començament d'el més de Xuuel de l'an de setcents e dotçe, és recontat en asso le covinences que d'aval s......es, que sia: que tots aquels qui venron de la gent de Malorcha e de la sua senyoria, sien segurs de seguretat de Deu alt, en persona e en aver, en l'estament que sera vengut, e que estara; e comprant e venent en la ciutat de Tuniç, la qual Deu alt salvu! e en les altres terres, que ela guarde! ne anant a ela o vinent; e a els no sia estesa ma, ne a els no sia negun greuge per negun d'aquels de la ciutat alta d'amunt dita, ni per neguns altres lochs seus, losquals son sots ela, ni sots la sua obediencia, ni d'aqui avant conquistaran ab voluntat de nostre senyor; e auran fondech en la ciutat alta d'amunt dita, e en bon (bona?), a lur estar apropiat a els, e a els en aquel no sera negun companyo sino a lur voluntat; e auran consol loqual sera jutge entr'eyls, e auran forn en lo dit fondech: e quan appartan en la . . . . . . .ens o malfeytors de gents de Malorcha o de les sues partides, que no o sapie lo rey de Malorcha, no sia res dit ne demanat a negun dels seus mercaders en la ciutat d'amunt dita per rahon d'aquela cosa. E no daran als bastays qui portaran la lur mercaderia la qual pervenia a els de la . . . . .lo quart del loguer del careu qui aura aportada la sua mercaderia de la Goleta. E si sera atrobada a negun dels mercaders neguna cosa amagada, a aquel no sia prés negun altre dret, sino ço que acostumat és de dee et de feyt, e per asso negun altre greuge no li fos feyt. E que no sia cercat lo fondech per neguna d'aquestes rahons. Et tot ço que aduran de mercaderia a la ciutat alta e a les altres terres sues, no paguen sino solament lo dee . . . . . . . . . de mercaderias, mig dee d'argent e d'or, e no li sia prés de sso que adura de forment e d'ordi . . . . . . . . .feyt, lo qual és acostumat, e sia abatut a els de les mercaderies que aportaran lo dret del rotol qui era acostumat de dar en lo pes: e quan alcu vendra alcuna mercaderia, e lo comprador la aura regoneguda, no la pugo tornar sino era encamarada e falsa. E tot ço que vendran de lurs mercaderies en l'estols, de que agen pagat dret, no li sie prés meg s'en n'i es neguna altra cosa. E sia vedat a aquels qui volran ixir de la ciutat alta, per corssejar en mar, sobre hommes de Malorcha e les sues gents sotsmeses a ela, en leyn gran o poch, de qualque maneria sia, vedament complit, e que sia tornat tot sso que aurien prés, d'aver e de pressones. E axi deia vedar lo rey de Malorcha tots ceyls qui volguessen corssejar per mar, sobe neguna de les gents de la ciutat alta, laqual Deus salvu! en leyn gran o poch, o de qualque altra maneria fos; e si negun n'ixia meyns de sa sabiduria, sia a el que li o vet, e que fees satisfer a aquels tot ço que aurien prés d'aver, ni d'ommes ni de fembres, e que negu no puxc renegar en leyn de corssaris, fins qu'en sien levades les coses que sien de lors; e que negu no compre de les gents de Malorcha ne de les altres terres, de la dom qui corssejas sobre la ciutat d'amunt dita, homens ne fembres, ne altres coses. E atretal la ciutat alta no compre homens ne fembres qui fossen preses ni altres coses que fossen de Malorcha ne de les altres terres sues. E tota nau que fos en lo port de la ciutat alta, o en altres terres sues, a tots las gents de la ciutat o altres, sarrayns fossen o christians, qui anassen o venguessen, en neguna guisa no'ls contrast negu a les gents de Malorcha en demanar viandes ni altres coses. E atretal tota nau que fos en lo port de Malorcha o en altres ports d'aqueles terres, en neguna guisa no'ls contrast a negun de la ciutat alta, qui demanassen viandes o altres coses; e no fos fet a negu greuge de la dita ciutat per negun hom de Malorcha ni per negun altre, e si o fos, lo rey de Malorcha li fassa satisfaction d'aquel. . . . . . a de Malorcha, o que la doana lui fassa satisfactio d'aquel. E que sien tenguts que no davalaren en les terres en que no a doanes, sino per necessitat d'exartia o de viandes, o per altres estruments que aguessen mester . . . . . . . .venen, res ne y compren; e quan falira alcun leyn de les gents de Malorcha en la ribera de la ciutat alta, o en la ribere de les yles sues, o en riberes de les . . . . . . . . . . . . . . sien tengudes . . . . . . . . . . . . . . . . . e que sio reten totes les coses que la mar gitas en terra e tota lur fusta. E tots aquels de Malorcha qui fossen en leyns de Sarrayns, que los fos fet atretal. E axi sia . . . . . . a tot leyn de la ciutat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . E tota mercaderia que els aportassen e no la poguessen vendre ni esplegear, qu'els sia legut de tornar la en qualque terra se vulian, meyns de pagar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . nono pagaran dret ni mig dret. E que no sia demanat a negu mercader sarrayn qui vaja a la ciutat alta o venga d'aquela, neguna cosa d'asso, com novelament los demanen, so es los dos e mig per centena.
E asso fon testimoni sobr'el missatgé Gregori Salembe de Malorcha d'amunt dit, procurador ab plen poder sobr'esso que li era comes en aquesta carta, e el era en san estament, e en franch albitre. E hom qui era latinat en lengua sarraynesca, segons que oym d'aquel per qui corren los honrats manaments per les sues mans, guard lo Deus e'l fassa benahuyrat! dona licentia en testimoniejar aquesta pau beneyta. E fo present a aquesta pau, frare Nycolau Damyon e frare Romeu de Falchs, e En Bernat de Fonts, e En Jacme Rostayn consol del rey d'Arago, e En Orsset Testudinis? e en Lemo notari Escortxa-lupo, e Bernat de Bel-vey notari, e En Lorenç de Berga, escriva dels cavaliers christians, e En Johan Gil turcimayn, qui sobre veeren sobre la carta de la procuracio que avie aportada aquel Gregori missatgé d'amunt dit, nomena en ela, el segol de cera que y era en ela penjant; e ligiren lo segel e digueren e significaren que era verdader; aquels qui'l veeren digueren que era trames del rey de Malorcha En Sanxo d'amunt dit, e certificaren la procuratio esser complida, e de tot asso testimoniejaren, al canelar de vint e tres dies de la quaresma axelsade en l'an de set cents e dotçe, sapie Deus la sua benedictio! E aisso turcimanya turcimayn per los frares; fon testimoni de la carta Mahomet fil de Abdelhach fil de Hissa, e l'altre testimoni Abdella fil de Mahommet el Corexi, e l'altre testimoni Mahomet fil de Hassen fil de Asmet fil d'En Aly Ellachhami.
Ego Bonanatus de Turribus, presbiter, pro teste subscribo. Ego Bernardus de Ultzma, scriptor juratus fundici domini regis Aragonum in Tunicio, pro teste subscribo.
Signum Bernardi de Pulcro-Vicino, notarii publici auctoritate excellentissimi domini regis Aragonum in Tunicio,qui hoc translatum fideliter translatavit et fecit, et cum suo originali instrumento, legente et explanante dicto turcimanno, de verbo ab verbum legaliter comprobavit et clausit, Tunicii, sexto kalendas febroarii anno ab incarnatione Domini millesimo trescentesimo duodecimo. Et postea dixit dictus turcimannus, quod illud quod superius dictus turcimannus de mandato dicti regis Tunicii et dicti alfaquihi, qui precipiendo dixerunt quod illud quod dicitur de furno adderetur in dictio instrumento.
