I
Un sirventes ai en cor a bastir
que trametrai a·N Sanchon en Espaigna,
c'ab mon seignor me cuich desavenir
car no m'acuill en sa bona compaigna;
e non per tort ni per colpa q'ieu aia,
mas car el cre q'al arcivesque plaia;
e puois li platz q'ieu m'en an a cubert,
a seguir m'er la via d'En Robert,
II
astivamen, q'ieu non puosc remanir
ni aus estar en plan ni en montaigna,
ni ai amic c'ab si m'aus retenir,
coms ni vescoms ni comtors que re·m taigna;
per que mos cors es marritz e s'esmaia.
E pois lo reis cre de mi gen savaia,
vau m'en als turcs, e no·ill er mais sofert,
e non aura a son dan plus espert.
III
E si no fos la bella cui desir,
que chascun jorn conquier pretz e gazaigna
e·ls bels semblans qe·m fai -qand la remir-
vejaire m'es ja mais jois no·m sofraigna-,
cinc anz aura a la calenda maia
que m'agra·l reis que ten Bordels e Blaia,
malgrat d'aicels qe·m volont mal cubert,
dels tres seignors e d'En Dalmaz de Biert.
IV
A mon seignor puosc ben gabar e dir
que no·il reman el comtat de Sardaigna
mieiller vassals; e cel qe·m fai partir
de s'amistat Dampnidieus lo contraigna.
E vos, dompna, reina pros e gaia,
emperairitz, non cuietz q'ieu m'estraia
de vos amar, anz dic en descobert
que vostr'om sui en plan et en desert.
V
Reis castelans, vas vos mi volv e·m vir,
car so dauratz c'autra poestatz stagna,
e pot vos hom per lo meillor chausir
q'es dal Peiron tro sus en Alamaigna;
car lai etz pros on autre reis s'esmaia
e valetz mais on hom plus vos assaia,
c'a tot lo mon tenetz donar ubert,
e qui mais val, mais de bes l'en revert.
VI
A Mon Tristan, que ben a e mieils aia,
tramet mon chan, e si·l guizerdon pert,
seguit aurai lo trayn del lazert.
VII
Ha, Castelbon! Deus vos don re qe·us plaia,
e membre vos dels quatre filz N'Albert,
q'om non es pros qui ses colps tera pert.
|
I
Un sirventès tinc intenció de bastir
que trametré a en Sancho a Espanya,
perquè amb el meu senyor em proposo desavenir-me
perquè no m'acull en sa bona companyia;
i no per ofensa ni per culpa que jo tingui,
mes perquè ell creu que a l'arquebisbe plagui;
i ja que li plau que jo me'n vagi d'amagat,
em caldrà seguir la via d'en Robert.
II
ràpidament, perquè no puc romandre
ni goso estar en pla ni en muntanya,
ni tinc amic que amb ell em gosi retenir,
comte ni vescomte ni comtor que en res em sigui favorable;
per la qual cosa mon cor està entristit i descoratjat.
I ja que el rei creu de mi [el que diu] la gent malvada,
me'n vaig als turcs, i no li ho suportaré més,
i no tindrà ningú més expert a fer-li mal.
III
I si o fos la bella que desitjo,
que cada dia conquereix i guanya mèrit
i els bells semblants que em fa -quan la contemplo
tinc la impressió que ja mai no em mancarà goig-,
cinc anys farà al mes de maig
que em tindria el rei que té Bordeus i Blaia,
malgrat aquells que em volen mal ocultament,
dels tres senyors i d'En Dalmau de Biert.
IV
Al meu senyor puc ben parancejar i dir
que no li resta al comtat de Cerdanya
millor vassall; i al que em fa separar
de la seva amistat Nostre Senyor el baldi.
I vós, senyora, reina noble i afable,
emperadriu, no cregueu que jo m'abstingui
d'amar-vos, sinó que dic obertament
que vostre vassall sóc en pla i en desert.
V
Rei castellà, cap a vós em volto i em giro,
car feu daurat allò que altre sobirà estanya,
i se us pot considerar el millor elegit
que existeix des del Padrón fins a Alemanya;
perquè sou noble allà on altre rei desmaia
i valeu més com més se us posa a prova,
perquè a tot el món teniu liberalitat oberta,
i a qui més val, més béns li pertoquen.
VI
A mon Tristany, qui bé té i millor tingui,
trameto mon cant, i si el guardó perdo,
hauré seguit el rastre del llangardaix.
VII
Ah, Castellbò! Déu us doni tot el que us plagui
i recordeu-vos dels quatre fills de n'Albert,
que no és digne qui sense [donar] cops perd la terra.
|
