Un tros de paper - En un celobert

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca

EN UN CELOBERT

d' Albert Llanas

Una escena d'enfrontaments verbals en un celobert; publicat en Un tros de paper.

-Mariagneta! Mariagneta!! Mariagneta!!!

-Qui em crida?

-Jo, la crido! Ja fa mitja hora que m'estic
esgargamellant.

-Doncs fins ara no l'he sentida. Estava a la part de darrera
fent els llits.

-Anava a bombar; però la senyora _(en to de burla)_ s'ha deixat
l'aixeta oberta.

-Filla meva, no sé què dir-li; una no pot pas ser per tot.

-És que l'altre dia ja va passar lo mateix. Si vostè no fos tan
descuidada...

-Ai, ai! On va, això? Encara em renyarà.

-Si no li agrada, deixi-ho.

-No ho vui deixar; no em dóna la gana.

-Si és dona de gana ja sap on ha d'anar.

-Miri! ¡Quines indecències de dir, la gran bruta!

-Qui! ¡Jo bruta! Ves qui em diu bruta! Vostè ho és! L'altre dia
portava una llàntia a les faldilles que s'hi podia sucar pa.

-Ai la gran trapacera!

-Que ho digui la minyona del tercer pis, que me'n va fer
adonar.

-Uix! Ves qui es fica amb mi! Valdria més que no tirés tantes
porqueries al pou.

_La del tercer pis_ -¿Qui és que tira porqueries al pou? Ja deu
haver xerricat una mica massa.

-A poc a poc amb el parlar; si pujo aquí dalt li clavo un fart
de bufetades.

-Ara mateix n'han passat una pila que anaven a bufetades.
Encara ningú me l'hi ha posat, la mà a la cara. Ni el meu pare!
¿Que es pensa que sóc la Rita?

_La Rita_. -Què vol dir amb això?

-Jo... res; però la del primer pis va dir que li havia dat una
bufetada i que vostè ni menos s'hi havia tornat, i com que jo
vaig sentir el xec...

-Embustera, més que embustera!

-Si vaig ser jo qui l'hi vaig dar an ella.

-Figuri's que va dir a la senyora que llavors del robo de can
Sunyol m'havien ficat a la galera, perquè hi va haver qui em va
veure a la cantonada del carrer de Fernando mentres feien el
robo; però la senyora no en va fer cas, perquè ja sap que el vi
li agrada una mica massa.

_La del primer pis_. -Ai, putinera! Vostè sí que ho és, de
borratxa i trapacera i bruta, i que més valdria que callés.

-Festeja més que cap gos: tothom la segueix.

-Senyal que els agrado. No tingui por que la segueixin a vostè
amb aquest nas d'apagar llums; hi ha més gènero que a l'Aduana.

_La de l'entresol_. -Vaja, vaja! Callin, que ja fan maldecap.

-Ella ha començat; no li deia pas res, jo.

-No vui callar: si no ens vol sentir, tapi's les orelles.

-Doncs no calli. Ja la coneix tothom per escandalosa.

-I a vostè per trapacera.

-Porca!

-Indecenta!!

-Mala dona!!!

-Lladre!!!!

-Tu ho ets!

-Per què m'ha de trencar el respecte? _Per què m'ha de dir TU?_

ROBERT SANALL