Un tros de paper - L'amo de casa

_L'amo de casa, tot prenent xacolata i llegint «La Propiedad»_.
-¿És vostè qui desitja llogar el terç pis de la meva casa?

_L'aspirant a llogater_. -Sí, senyor.

_L'amo de casa_. -Ah! ah! (Cridant.) ¡Muller, nois: veniu! El
senyor és el qui vol llogar el terç pis. _(La família rodeja i
examina el desconegut amb un sentiment de viva curiositat en la
que hi ha barrejada un poc de compassió.)_ Bueno: ara que ja
l'haveu vist, aneu-se'n, que tenim d'enraonar tots dos. Tanqueu la
porta.

_L'aspirant a llogater (espantat)_. -No voldria pas causar-li
molèstia... Si està ocupat tornaré en altra ocasió.

_L'amo de casa_. -No, senyor, no: val més eixir-ne d'un cop
(Mirant-lo). La fatxa no és mala; els ulls són bonics i té la veu
molt agradable...

_L'aspirant a llogater (sufocat i violent)_. -La minyona que m'ha
ensenyat el pis m'ha dit que vostè en volia 22 duros cada mes...

_L'amo de casa_. -Esperi's, home, esperi's! No vagi tan de pressa.
Encara no hi som, en això. Quants anys té, vostè? Com se diu?

_L'aspirant a llogater_. -Em dic Narcís Campmany.

_L'amo de casa_. -D. Narcís _de_ Campmany?

_L'aspirant a llogater_. -Sense el _de_.

_L'amo de casa_. -És llàstima. Si es queda amb el pis serà
menester que se'l posi. En el segon pis ja hi tinc un baró, i això
dóna llustre a la casa. Continuï, senyor de Campmany.

_L'aspirant a llogater_. -Tinc trenta anys i sóc solter.

_L'amo de casa_. -Bueno, ja m'agrada això. Un solter, sobretot si
no es calavera, és molt millor que un casat, perquè les criatures
gasten molt les rajoles i embruten el paper de les parets. I ¿de
què fa, vostè?

_L'aspirant a llogater_. -Sóc advocat, però no exerceixo; visc de
renda.

_L'amo de casa_. -Perfectament. És l'ofici millor per la
tranquilitat de l'escaleta.

_L'aspirant a llogater_. -Tinc algun diner que jo mateix me'l
negocio.

_L'amo de casa_. -Mal fet; ja li faré conèixer un cunyat meu que
és corredor i ell li emplearà molt bé.

_L'aspirant a llogater_. -Però, home, si li dic que jo mateix...

_L'amo de casa_. -Fugi, home, fugi! Estic segur que li confiarà
els seus interessos; ademés que li tinc promès donar-li tota la
feina que pugui dels meus llogaters. Com anem, de salut?

_L'aspirant a llogater_. -Molt bé, gràcies. Sento un poc de calor.

_L'amo de casa_. -No m'entén, vostè: m'informo de si gasta bona
salut. ¿Quin temperament té?

_L'aspirant a llogater_. -Limfàtic, me sembla... Sí, limfàtic.

_L'amo de casa_. -Aveiam, tregui's la levita.

_L'aspirant a llogater_. -Què diu, ara?

_L'amo de casa_. -Sí, home: faci el que li dic. Això és de molta
importància per mi... ¡Què caramba! No vui tenir gent malaltissa a
casa meva. No hi ha res que desacrediti una finca com el veure-hi
sovint el cotxe de morts a baix a la porta... Vui gent ben
conformada, que tingui el pit ben alt... Vaja, tregui's la levita.

_L'aspirant a llogater (indecís)_. -Home...

_L'amo de casa_. -Això mateix!... Ara l'altra màniga. Malo... Em
pensava que era més robust. Deu pesar molt poc, vostè!

_L'aspirant a llogater_. -No l'hi puc dir.

_L'amo de casa_. -Té el coll molt curt.

_L'aspirant a llogater_. -Em sembla que no.

_L'amo de casa_. -Li dic que sí. I aquestes venes... Mala
senyal... ¡Cuidado amb la feridura!

_L'aspirant a llogater_. -Què diu, home!

_L'amo de casa_. -Serà precís que es comprometi formalment a
refrescarse les sangs a cada canvi d'estació. Jo m'encarrego
d'indicar-li el refrescant que més li convindrà.

_L'aspirant a llogater_. -¿Puc posar-me la levita?

_L'amo de casa_. -Esperi's, home: vostè no fa prou exercici.

_L'aspirant a llogater_. -Sí, senyor: després d'esmorzar vaig tots
els dies a la punta del moll.

_L'amo de casa_. -No n'hi ha pas prou: d'avui endavant viatjarà
tres mesos cada any. Això dóna importància a la casa i fa reposar
les escales. Per la tardor tots els de la casa viatgem.

_L'aspirant a llogater_. -Con que, quedem en que són vint-i-dos
duros cada mes?...

_L'amo de casa_. -Ca, ca! No hi som, encara, en això, senyor de
Campmany.

_L'aspirant a llogater_. -Em sembla...

_L'amo de casa_. -Què li sembla! Em fa riure, vostè. ¿Que es pensa
que es lloga un pis com aquell que compra uns pantalons? Vaja, que
aquests llogataires que avui corren ens tracten amb una
franquesa... ¿Per què no em demana tot seguit les claus del pis?
Ja vol tractar del preu i ni menos sap les condicions del paper
d'arrendament.

_L'aspirant a llogater_. -Des d'ara m'hi avinc perquè suposo que
seran enraonades.

_L'amo de casa (traient-se un paper de la butxaca)_. -Escolti:

_Article primer_. -El llogater i la seva família es llevaran i es
ficaran al llit a les mateixes hores que l'amo de la casa, perquè,
com que viuen sobre d'ell, no li facin sofrir la molèstia del
soroll.

_Article segon_. -El llogater tindrà obligació de sortir al balcó
dugues vegades al dia fregant-se les mans amb aire de satisfacció,
per donar enveja als que passin pel carrer i augmentar d'eixa
manera la importància de la finca.

_Article tercer_. -Si no sap de jugar a les dames n'apendrà per
baixar-hi a jugar amb l'amo en les vetlles que aquest tingui per
convenient.

_Article quart_. -El preu del lloguer és de 22 duros cada mes,
pagats per anyades avançades; i, en cas que a l'amo li apugin la
contribució, deurà pagar el llogater una pesseta de més per cada
ral que li augmentin.

_L'aspirant a llogater_. -No hi ha res més?

_L'amo de casa_. -Encara queden alguns articlets de menos
importància que ja li faré conèixer en son temps i lloc.

_L'aspirant a llogater_. -No em sembla pas exagerat tot això; crec
que ens entendrem.

_L'amo de casa_. -És poeta, vostè?

_L'aspirant a llogater_. -Sí, senyor: molt sovint m'entretinc a
fer versos, i bastants dels que he fet s'han publicat.

_L'amo de casa (content)_. -I ¿mantenidor dels Jocs Florals?

_L'aspirant a llogater_. -No, senyor.

_L'amo de casa_. -Quina llàstima! Serà precís que faci el possible
per ser-ne. La meva senyora es mor de ganes d'ocupar el puesto de
Clemència Isaura.

_L'aspirant a llogater_. -Puc fer tots els possibles per
lograr-ho.

_L'amo de casa_. -Això és. Divinament!

_L'aspirant a llogater_. -Con que... ¿quedem en que són 22 duros
cada mes?

_L'amo de casa_. -Ah! dispensi; encara falta una pregunta.

_L'aspirant a llogater_ .-Quina?

_L'amo de casa_. -S'ha oblidat de dir-me per quins motius deixa el
pis que ara té.

_L'aspirant a llogater_. -Oh! per una friolera: vaig tenir una
petita qüestió amb l'amo de la casa i el vaig tirar per l'ull de
l'escala.

C. M.