Un tros de paper - L'home del barri

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
L'home del barri

de
Robert Robert

Una sàtira sobre un veí modèlic; publicat a Un tros de paper.

Coneix tot el veïnat i el coneix tot Barcelona.

En un sol dia se'l veu a l'Encant, al Padró, a ca la Ciutat quan
treuen la rifa, a la parada, al _Martillo_ i a l'_ensanche_.

De tots els fabricants ne sap la història, i de la gent del seu
barri en té pel cap dels dits tota la parentela, vicissituds,
bones prendes i defectes.

Sap fer el gos, sap fer jocs de mans i versos, és d'un teatre
d'aficionats; té, amb altres companys, un piset llogat a Gràcia;
se la pica de bon mosso, és de moltes germandats, ha sigut oficial
de la milícia un cop, i dos cops capità _Manaia_.

Encara que predica l'ateisme, el veuran cada any posar cadenes de
paper, mata i canyes verdes de l'un cap de carrer a l'altre, i fa
la capta pels ciris del Sant de la cantonada.

Els dies que la professó no passa per casa seva, hi sol anar ell,
perquè tot son gran delit consisteix en què no es faci cosa en què
ell no hi sigui.

Quan l'empedrat del barri s'espatlla i els veïns ne parlen entre
si, se recorden aviat del geni actiu i manifasser del nostre home
i li encarreguen que posi un comunicat ben fort en el diari.

I no tingueu por que hi faci falta; perquè el posar un comunicat
és la seva menja.

Molt sovint hauran vist vostès en els periòdics certs escrits molt
formals sobre si un carreter ha estat a punt de matar un gos que
costava tretze duros; sobre el lluïment d'uns exàmens de nois que
varen dir de cor el compendi de la _Historia de España_ del pare
Isla, sobre el mal modo d'un agutzil a l'anar a cobrar una multa,
sobre un piano que se sent tocar a deshora. Aquests _remitidos_ o
articles comunicats solen dur per firma _«¡Unos testigos
imparciales!» «Un amigo de la verdad...»_ Tots són fets d'ell.

I ja té prou cuidado en preguntar a tothom que troba si els ha
llegit, i no es descuida tampoc de llegir-los a casa seva i en el
cafè, fent constar que ell és qui ho ha fet posar.

Els gasetillers li deuen molt agraïment, perquè sempre que el
troben li pesquen alguna notícia; de manera que es pot atribuir
amb raó el títol de col·laborador honorari i eficaç de tots el
periòdics de Barcelona.

«Home, vostès no diuen mai res de la carretera de Sant Andreu, que
és un fàstic. En particular hi ha un tros de trenta cins metres
(els vaig comptar), tan ple de sots, que no sols fa vergonya, sinó
que pot ser causa de moltes desgràcies»

«Home, fa avui disset dies que a les nou en punt s'apagà el fanal
de la cantonada del carrer dels Canvis. No sé si deu estar
embussat el conducto o què; però lo cert és que ningú l'adoba.
Digui'n alguna coseta»

«Home, ara tiren a terra una casa vella de davant de la meva, i en
un tronc d'un arbre del jardí hi varen trobar una niuada de nou
rates grossíssimes. Posi-ho en el diari, que és curiós. Ah!
Escolti: els manobres ne van matar cinc i en va quedar una de mal
ferida.»

«Home, en un any el número 14721 ha sortit premiat 5 vegades en la
rifa dels Empedrats i el 14722 fa quinze anys que no ha sortit.»

En època d'eleccions, ell no para ni assossega. El veuran anar
d'aquí, d'allí, animant als tebis, entusiasmant als calents,
escalfant als reacios, comprometent a tots i repartint
candidatures per tot a on arriba sa influència.

Per Nadal ell és el cap de colla que juga un bitllet enter de
Madrid. Roda tot Barcelona buscant còmplices per veure si els toca
la grossa, i fins escriu cartes a amics que té en certs poblets
perquè s'hi interessin. Ell dóna recibos firmats a tots quants
contribueixen a fer el computo i és el primer que mira el parte
telegràfic que dóna raó del primer premi.

Sol tenir a casa seva un test amb bàlsam del seu, que serveix per
tots els talls de veïns, parents i coneguts. Mes no sols té el
bàlsam, sínó que sap mil remeis casolans i els ofereix gratis,
tant si els hi demanen com no.

Sap fer el remei que ell ne diu _Larruà_ i en regala ampolles
plenes; sap de memòria en Raspail, sap fer grues i té una recepta,
feta d'un frare, que és infal·lible per a curar penellons.

Home servicial com ell, no hi és en la terra.

A voltes el sentiran parlar de persones molt encopetades. Algú
s'afigurarà que les anomena sense haver-hi tingut tractes i sols
per a donar-se importància: doncs s'equivoquen: en això si acàs
exagera, no ment.

Jo vaig averiguar casualment que la duquesa de N. li estava molt
agraïda i l'estimava molt perquè una vegada va remoure mig món per
a fer-li venir de Paris un gerro de porcel·lana igual a un altre
que ella tenia despariat; i més endavant li va atrassar una dida
tan bona, que s'ha quedat a la casa de cambrera, i al cap de set
anys que la tenen, n'estan tan contents, que no saben a on
posar-la.

Per aquests i altres mèrits té més coneixences i simpaties de les
que a primera vista podrien atribuir-se-li.

En la temporada de còlera que acabem de passar, ell ha fet de sa
butxaca caldo per veïns pobres, n'ha recomanat molts a juntes
benèfiques, ha fumigat, ha enramat carrers, ha anat a buscar el
combregar, ha vetllat malalts, ha vestit morts i ha pagat caixes.

Perquè aquest home, encara que lleugerot i tarambana, té un fondo
d'honradès que el fa apreciable.

Un dia de bullanga, per cert, va donar un solemne fart de llenya a
un minyonàs que en feia dos com ell, perquè, aprofitant-se del
pànic universal, se n'emportava, sense saber lo que era, un sac de
cagaferro abandonat a la porta d'un clavetaire.

I té una senyal al front, que no se n'hi anirà mai més, d'un dia
que volgué aturar dos cavalls desbocats en el passeig de Gràcia.
¡Prou que l'ensenya a tothom!

Quan dic que és l'home del barri, podeu creure que no paren aquí
les seves habilitats.

Cada any fa pessebre i es gasta diners i paciència per a complaure
els aficionats a aquest gènero d'espectacles. En el seu pessebre
mai hi fa falta una fonteta amb aigua natural, un molí de vent que
va, o un vapor que camina amb màquina, i fa el fum de cotó fluix.

De secrets per a treure taques, ne té molts, i d'esqué hi ha pocs
pescadors que n'hagin remenat tant com ell, fet per les seves
pròpies mans.

Quan entre els seus coneguts es tracta d'anar a passar un bon rato
a la Satalia, a la font Groga o a Bellesguard, lo primer és
consultar-ho an ell, que s'encarrega de la birosta... Perquè també
és cert que per cuinar no n'hi ha d'altre, en particular quan se
tracta de sopa amb rap, d'un bon romesco, i de tot allò que en
solem dir menjars de fora; advertint que és el rei de la
curadella... i se n'alaba amb raó.

No hi ha secret que ell no averigüi, ni gent renyida que ell no
tracti de posar en pau, per més que a voltes, sense voler,
encengui més la guerra; puix no sempre la discreció de l'home
correspon a ses bones intencions.

Ben fets o mal fets, la veritat és que ell ha contribuït a que es
fessin molts casaments, i es padrí de més criatures que no hi ha
en la cambra dels bords.

Va ser una vegada obrer de la parròquia: mes s'ho va pendre amb
tal ardor i foren tantes les innovacions que somiava, i volia
introduir immediatament, que els capellans i demés de l'obra, gent
metòdica i poc aficionada a novetats, el disgustaren del càrrec.
És l'única vegada que ha intervingut poc satisfactòriament en cosa
a ell encomanada.

L'home de barri viu quasi content de la seva sort; i és alegre i
campetxano sempre que li donguin la direcció o gran importància en
qualsevol negoci. Mes en el fondo d'aquell home frívol, alegre i
filantròpic, hi despunta de quan en quan una certa melancolia.

L'home del barri abriga una ambició (qui no en té una?): ambició
noble i digna d'un patrici.

L'enamora, l'encanta una posició cívica pròpia de son caràcter i
inclinacions. Mai l'ha demostrada pel clar a ningú; per més que de
l'abundància del cor parli la boca...

L'home del barri seria completament feliç si el féssin regidor.

Mes, com la felicitat no és feta per aquest món, és segur que no
l'en faran. Tot el barri està conforme en què és digne del càrrec
i opina que el desempenyaria bé, però què volen? ¡Coses del món!
No l'en faran perquè segueixi sent veritat que en la terra no hi
ha felicitat completa.

X.