Un tros de paper - Lo cólera

En un poblet de prop de Barcelona van agafar tal po del cólera que varen posar guardas per tots los encontorns.
Al cap d' un rato se 'ls presenta, no un vehí de ciutat, que eran los que 'ls feyan po, sino lo mateix cólera en persona.

-¡Arri allá!
-¡Lluny d' aqui!
-¡Fuera bruto!
Y tots li apuntan las escopetas.
Deixeume entrar, no mes ne tinch de matar tres.
-Ca, ca, fora, y si t' acostas no menjas may mes tomátechs.
-Si no 'm deixeu entrar será pitxor, perque un rato no vos en adonareu, entraré y llavors vos mataré á tots.
Aixó va posar sobre sí als guardas, y al últim li van dir:
-¿Nos dóna paraula de que no mes ne matará tres?
Lo cólera, colèrich de que se duptés de lo que ell deya.
-Sí.-va contestar.
-Donchs entri.
L' endemà cuasi tot lo poble hi habia petat.
Los guardas veyent semblant felonía lo citan á ca l' arcalde, y com tenían testimonis y tot, li preguntan:
-¿Cóm es que habent dat paraula d' honor, no l' has cumplerta?
-Sí, senyor, contestá 'l cólera, jo no mes n' hi mort tres, los altres s' han mort de po.