Un tros de paper - Pobre llàtzer

Curt de vista, sense ulleres
i arrupit al vetllador,
treu la llengua i clava tatxes
un sabater mort de son.
Nostramo fa mala cara,
i la bombeta pitjor.
És de nit, fa un fred que pela,
no passa una ànima i plou.
En un plat de cou-dinar
hi ha en remull un rosegó,
i entremig de les pastetes,
trist, magre, eixalat i coix,
un pardal novell pidola
en contínuo tremolor.
Ja deixa l'home el martell,
ja fa grunyir lo nyinyol,
ja estiraganya lo cuiro,
ja agafa lo brunyidor,
atacona que atacona
solemnement silenciós.
A los peus hi té un gibrell
ple de cendra i sense foc.
Entra el fred per les escletxes
i amb lo fred va lo terror
de vent, xàfec i llampecs
i terratrèmol de trons.
Nostramo se tira enrera,
baixa el cap i torç lo coll,
i deixa caure los braços
que està que no pot fer l'ou.
Gira els ulls a la porrona
esperant-ne algun consol;
la porrona tota eixuta,
li signa el cel amb lo broc,
mira en l'aire i veu goteres,
i s'aixeca fent un bot.
-Xeixanta anys de pega!- exclama.
-Xeixanta anys!- I amb lo puny clos
se venta tres cops al nas
no podent trobar-se el front.
-Pega fou abans del part!
-murmura: -per'xò só bord;
i pega després del part
lo anar sempre a tomballons,
i no sent fill de ningú
ser lo criat de tothom!
Vint anys de fusell i ranxo
en temps de _Napulaon,_
deu anys de fam i fusell
mentres va haver-hi facció;
ara sies miliciano,
ara ja ho has sigut prou,
aqui caic, aquí m'aixeco,
patint fred, patint calor:
mai he passat de posar
mitges soles i talons!
I un gos pater que recullo
(ai fidelitat de gos!)
que se'm menja la carn d'olla
l'endemà i em deixa sol!
Si això no és pega, ni mai!
No tinc foc, no tinc claror,
no tinc vi, ni fills ni pares...
Vinga la corda del pou!-
I tal dit, tal fet: l'agafa,
hi fa un llaç escorredor,
la penja en un clau del sostre,
s'enfila en dos esglaons,
fica lo cap a la baga,
i repenjant-s'hi de cop...
se trenca el clau, ell ve a terra
i es fa un xiribec tan gros,
que deixant-lo estaburnit
ne raja la sang a doll.
Piula el pardal famolenc
i s'apaga el llum del tot,
cobrint de piadoses sombres
les míseres afliccions
d'aquell sabater de pega...
imatge del Criador!

X.