Un tros de paper - Sobre gustos

De Viquitexts
Sobre gustos...
Pau Bunyegas

Noyeta, la noya
que viu en la vall;
que quant lo sol s' alsa
te 'n vas à fangar,
las mans ab duricias,
los peus altre tan,
la cara morena,
la boca de pam,
las seyas escassas,
los ulls negra-blaus,
lo cos sensa forma,
cabells esgarriats,
las dents ennegridas,
vestit estripat,
no saps qué son pintas,
mitxas ni raspall,
sabatas ni vanos,
no mòlt menos guants;
aquells que ab flors jugan,
que fan jochs florals,
¡te 'n diuhen de cosas!
de elogis ¡te 'n fan!
mes pera casarse
no 't van a buscar
Déu ser que no aspiran
á premi tan alt.
Tens sort de no enténdrels,
tens sort que à la vall
sos versos no 's sentan,
y aixís tot fangant
en ells no somias
creyenthi casar,
sino ¡ay! te quedabas
ab un pam de nas.
Jo al menys ab franquesa
te dich que no 'm plaus,
noyeta, la noya
que vas à fangar.