Usuari:MrPotato1010/Notes

De Viquitexts
A
RA ojats queus fan a saber de part dels senyors Diputats del General de la Ciutat y Regne de Valencia, a totes y qualseuol persones de qualseuol estament, y condicio sien. Com per lo Illustrissim y Excellentissim senyor don Iuan de Sandoual Marques de Villamiçar, Lloctinent y Capita general per sa Magestat de dita Ciutat y Regne de Valencia, los es estat lliurat vn Memorial de capitols senyalat de la ma de Ortiz Secretari, fets y ordenats per execucio dels Furs fets en les vltimes Corts generals, celebrades als regnicols del dit Regne en la dita Ciutat, en lo Any 1604. Y per la prefata Real Magestat del Rey don Phelip nostre senyor aprouats y decretats, pera la introductio, bona administracio, exactio, y custodia dels quatre drets, dels Nayps, Sal, Ney, y Sombreros, imposats per los dits furs: y vna Real lletra de sa Magestat, despachada per Chancelleria en la Ciutat de Valladolid, a vj. de Dehembre del any m dc v. manant se posas en execucio per los dits Diputats lo contengut en dits Capitols, conforme a la precissa voluntat de dita Real Magestat en dita Real lletra declarada. Perço per deguda execucio de dits Furs, lletres, y manaments Reals, proueheixen, e manen sien publicats ab veu de publica crida los dits, e de jus escrits Capitols del serie y tenor seguent.


 1Primo, que en respecte del dret que ab lo capitol segon dels Furs Nayps.respectants la materia de les galeres y custodia maritima del present Regne se determina fos imposat sobre los Nayps, ha paregut que pera sa deguda exactio se faça crida publica en la present ciutat de Valencia, y en los llochs de sa contribucio, y en les demes ciutats, viles, y llochs del Regne en vn mateix dia, ordenant que dins trenta dies despres de la publicacio de la dita crida en respecte de la dita Ciutat, y dins quinze en respecte de les altres ciutats, viles, y llochs del Regne, totes les persones en poder de les quals per via directa, o indirecta hi haura, o trobaran estampes, emprentes, motles, y altres qualseuol aparells pera fer estampar Nayps, tinguen obligacio de portar, lliurar, y entregar aquells y aquelles en mans y poder dels arrendadors del dit dret, o dels Diputats, y de sos Oficials, mijançant acte publich. Y axi mateix hajen de portar, y entregar dins lo dit termini totes les baralles y jochs de Nayps nous, y vells que llauors hi haura en lo present Regne, ciutats, viles, y llochs de aquells als sobredits; ab que als que manifestaran, lliuraran, y entregaran dites estampes, aparells, y nayps, sels pague lo just valor de allo que lliuraran: sots pena als contrauenints a les dites coses, o cascuna de aquelles, si sera persona plebeya, de que haja de seruir en les galeres sens sou, ni estipendi algu com a remer forçat per temps de tres anys: y si sera persona militar, o que goze de priuilegi militar, que haja de seruir a sa Magestat de gentil hom de galera a ses despeses, y sens sou algu en les galeres del present Regne, o en la força de Ora per consemblant temps de tres anys. Y que vltra de dita pena corporal, los contrauenints encorreguen en perdicio dels Nayps, estampes, empremptes, y aparells que no seran estat manifestats, portats, y entregats.

2 Item, que ninguna persona de qualseuol estat y condicio que sia, no puixa fer Nayps, ni ferne fer, ni portar al present Regne de parts algunes fora de aquell pera nengun effecte, sots pena de deu anys de galeres si seran persones plebeyes; y essent militars, y que gozen de priuilegi militar, que serueixquen com a fentils homens de galeres a ses despeses los dits deu anys, y encara en pena de perdicio dels dits Nayps.

3 Item, que los arrendadors del dit dret, o la persona nomenadora per aquells, tinguen a son carrech lo fer estampar y empremptar los nayps, dels quals se ha de vsar per tot lo present Regne ab les armes, colors, y sagell que pareixera als Diputats. Y que en tot lo dit Regne nos puguen vendre en manera alguna Nayps, sino los que seran estampats, empremptats, y sagellats per los dits arrendadors, y de orde de aquells per les persones que peral dit effecte seran nomenades, y en los llochs y puestos que senyalaran, sots la dita pena, executadora vt supra.

4 Item, que per augment del dit dret se prouehixca y mane, que ninguna persona de qualseuol estat y condicio que sia, no puga apres de publicada la dita crida, fer daus en lo present Regne, ni portarne de altres parts adaquell, ni tenirne en son poder, ni donar, ni vendre a persones algunes, sots la pena de sus dita, executadora vt supra. Y que axi mateix ninguna persona puga jugar al dit joch de daus, sots pena de cinquanta lliures, exigidores de cascu dels que jugaran al dit joch de daus, y aplicadores los dos terços als arrendadors, y lo terç al acusador, y de altres imposades per Reals pragmatiques. Y que los que contrauindran hajen de estar presos fins que ab tot effecte hajen pagat la dita pena pecuniaria.

5 Item, per conseguir lo mateix fi del augment, y estanyacio del dit dret, ques confia serà de molta consideracio, y pera mes obuiar als fraus ques porien fer en aquells, ha paregut ques prouehixca y mane, mijançant la dita crida, que en la mateixa pena de tres anys de galeres, contenguda en los antecedents capitols, respectants a que se hajen de manifestar, lliurar, y entregar les dites estampes y aparells y nayps, com en poderne fer alguns, ni ferne fer, ni portal al present Regne de fora de aquell, ni vendre sino los que seran estampats, o sagellats de orde dels dits arrendadors. Y tambe de no fer daus, ni portarne de altres parts al present Regne, ni donarne pera jugar en aquell, encorreguen no sols los que seran trobats contrauenir