Va, pensiero

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Va, pensiero

de
Temistocle Solera

(Traduït per usuaris de Viquitexts)

Va, pensiero, sull'ali dorate;

Va, ti posa sui clivi, sui colli,
Ove olezzano tepide e molli
L'aure dolci del suolo natal!

Del Giordano le rive saluta,

Di Sionne le torri atterrate...
Oh mia patria si bella e perduta!
O membranza sì cara e fatal!

Arpa d'or dei fatidici vati,

Perché muta dal salice pendi?
Le memorie nel petto raccendi,
Ci favella del tempo che fu!

O simile dei Solima ai fati

Traggi un suono di crudo lamento,
O t'ispiri il Signore un concento
Che ne infonda al patire virtù!

Vola pensament amb ales daurades,

Atura't en els prats i els cims,
On s'olora la dolça fragancia,
De l'aire dolç de la terra natal!

Saluda les rives del Jordà

I a les destruïdes torres de Sion,
Oh la meva pàtria, tan bella i abandonada!
Oh record tan plaent i fatal!

Arpa d'or dels fatídics profetes

Perquè penges silenciosa del salze?
Reviu en els nostres pits el record
Parla'ns del temps que fou!

Al destí de Solima Jerusalem

Canta un aire de cru lament
Que inspiri al Senyor una melodia
Que infongui virtut al patiment!