Vetlla en lo camp sant sobre la tomba de ma filla

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Vetlla en lo camp-sant sobra la tomba de ma filla

de
Josep Frank

Part de les Obras completas del doctor D. Manuel Milá y Fontanals, de Marcelino Menéndez y Pelayo, 1890.


LA NIT 18 DE MARS 1869.
vetlla en lo camp-sant sobra la tomba de ma filla.

I.—A'l cel, ó blanca lluna,
Diuma , á 'l cel que fas?
Forsis la rassa humana
T' agrada contemplar?
Si es axi tu sola
Tempra la mia dolor y ma consola.
2.—Derrer de la montanya
Ta veig la tarde ixir,
Ma pòs al-lora en calma,
En èstas dols ta mir:
Ma torna la mia ruina
Cuant veig colgarta a 'l fi de la marina!
3.—No ta cobrir de nuvols,
O amiga mia fael,
Ni empressis ta carrera,
No sias tanta cruel:

Ab quietut resclara
La tomba de ma filla ab tua llum clara!
4.— Un ràto curt encara
Concídi á 'n aqueix cor
Que pugui aliviarsa
Ab llagrimas y plor:
Que plori un ràto espera
La nina de 'ls meus ulls y la llumera!
5.— O Rosa mia vermella,
O meu blanch bermellí, —
Perqué axí minyoneta,
Perqué morirta axí?
Ara que mes donosa
Creixivas cada dia y carinyosa!?
6.— Complias dos anys apenas,
O enveja de 'l vehí,
La tua cara era bella
Com l' alba de 'l maiti:
Si á 'l mon fossis viscuda,
Lo somni de 'ls amants foras siguda!
7.— Per tota la mia vida
Sera 'l ton dols recort
A 'l meu cor afligit
De aliviu y de connort:
Servirá de dolsesa
A ma melancolia y ma tristesa!
8.— O tu massa ditxosa
Que 'l port has aguaitat,
Y 'ls perills de aqueix mon
Tan pronta has escapat!
Que á dona es perillosa
Navegar eixa mar tan borrascosa!
9.— Ja que tan jovencella
'L destí ta vulgué finar,
Ni pots de qui t' amava
Ser l' alegria y l' empar,
De 'l Som de 'l cel consol
Prega á la mamma tua y dormi sens dol!
10.— Cuant vivias ta dava
Tot mi y lo meu cor,
La mare tua mes darta
No pot ara que plor!
Y no podent mes tant
Jo donare l' amor, lo plor y 'l cant!
11.— O musa mia graciosa,
Tempra 'l cant á dolor,

Canta ab veu llastimosa
Lo cant de l' aflició.
D' avuy mes altru cant
Alsaras que no sia dol y complanct!
12.— Com trista tortolella
Que plora á 'l sol colgant
Per 'ls valls y las alturas
Tothora s' va llamentant:
Tal yo la nit y 'l dia
Ploraré la finada prenda mia!
13.— Ja 'l ventitxol s' aixeca
Que 'm diu que l' alba apar,
Y veig colgar la lluna
En mitj l' onda de 'l mar:
Adios anima mia
Fins á tant que á ponènt sa mori 'l dia.
14.— Dins de aqueixa tomba
Dormi, meu bell tresor,
En mitj de los perfums
De 'l jasmí y de la flor;
Que yo de tant en tant
Vindré á portarta rosas, plor y cant!



(Lo Gay Saber, 1863.)