Viatjes de Ali Bey el Abbassi/Tomo primer/Domingo Badia y Leblich
D. Domingo Badia y Leblich fill de D. Pere Badia y Donya Caterina Leblich nasqué á Barcelona 'l primer de Abril de 1767 y va ser batejat lo mateix dia en la Santa Iglesia Catedral. En la partida de son baptisme se llegeix que son pare era secretari del gobernador y que varen ser sos padrins D Domingo Lana, secretari del gobern del dit gobernador y sa filla Donya Gertrudis Lana. Rés hem pogut averiguar de sos primers anys; y son tan foscas é incertas las noticias de sos estudis, que creyém deber comensar aquestas apuntacions pera la vida del nostre célebre catalá ab lo resumen ó Relació de mérits y serveys que, imprés en paper sellat, presentá 'l mateix Badia á Joseph Napoleon, exemplar que tenim á la vista firmat y rubricat de sa propia má y que debém al erudit caballer valenciá D. Francisco de Ceris qui 'ns l' ha deixat.
Relació & Consta: «Que de edat de 14 anys comensá á servir á S. M. de administrador de utensilis en la costa de Granada. A sos 19 anys de edat fou nombrat comptador de guerra ab exercici, distintiu de comissari real de guerra en la mateixa costa per lo Sr. D. Carles III. A sos 26 anys va ser nombrat administrador de tabacos de Córdoba per lo Sr. D. Carles IV qual empleo deixá 4 anys després. En 7 d' Abril de 1801 presentá D. Domingo Badia un plan pera executar un viatje científich en los paissos del Africa. Discutit l' assumpto se serví S. M. nombrar á Badia pera la execució del plan proposat: y en sa consecuencia sortí de Madrid lo dia 12 de Maig de 1802. Passá á Paris y d' allá á Londres, en cuals capitals sostingué varias discusions científicas verbals y per escrit: se posá en relació ab los principals sabis: se vá fer á Londres ab prou número d' instruments pera las observacions de sos viatjes. Va escriure la historia descriptiva d' aquest viatje preliminar, y acompanyat del sabi naturalista D. Simó de Rojas Clemente va fer una magnífica colecció d' historia natural que deurá trobarse en la real cambra. Desde Lóndres passá Badia á Cadiz per mar, y desde aquest punt enviá á la Cort sa colecció feta á Europa.
Lo 29 de Juny de 1803 entrá Badia á Africa desembarcant á Tánger. Tot seguit que Badia entrá á Africa 'l gobern va tenir per convenient cambiar l' objecte de sos viatjes que de cientifich passá á ser politich: pera qual desempenyo va estarse en lo regne del Marroch fins al mes de Octubre de 1805 viatjant per tot lo regne y atravessant duas vegadas lo desert de Angat. La revolució del Alger succehida en aquell temps privá á Badia de passar á Llevant per terra. Lo 13 d' Octubre de 1805 sortí per mar cap á Trípoli de Berberia. Arrivá á Trípoli 'l 9 de Novembre de 1805 y sortí d' aquest punt cap á Alexandría 'l 26 de Janer de 1806. Los erros del capitá y las borrascas lo portáren de cop á la Morea y després á Xipre ahont desembarcá. Vista tota la isla de Xipre passá á Alexandría á qual port arribá á 12 de Maig de 1806. Lo 30 d' Octubre sortí pera 'l Caire, pujant lo Nil y arribá á dita metrópoli á 9 de Novembre. Sortí del Caire pera la Mekka á 15 de Desembre de 1806. Al punt de la mitja nit del 22 al 23 de Janer de 1807 entrá Badia en la Mekka, suprema capital del islamisme, essent lo primer cristiá que hagi penetrat en tant terrible lloch, després de dotze sigles que hi ha mussulmans. Lo dia 2 de Mars sortí Badia de la Mekka. Torná al Caire, hont va ésser rebut triunfalment en 14 de Juny. Passá á la Assiria, hont visitá los Sants Llochs, entrant á Jerusalem lo 23 de Juliol: á Hebron lo 25: á Betlhem lo 26, y á Nazareth lo 7 d' Agost. Passá després per Damasch y Alep; atravessá tota l' Assia menor y entrá á Constantinopla lo 21 d' Octubre. Lo 7 de Desembre de 1807 sortí de dita ciutat, y, atravessant la Turquía europea, Valakia y Alemania entrá á Viena lo 14 de Janer de 1808. Lo 24 de Febrer sortí de Viena y, arribat á Munich, se vejé atacat de greu malaltía biliosa que 'l tingué á las portas de la mort per espay de un mes y mitj. Seguint després sa via entrá á Paris lo Diumenge de Pasqua de Resurrecció, dia 17 d' Abril de 1808, ab lo que tancá lo cercle de sos viatjes, havent ja estat anteriorment en aqueixa capital á sa sortida d' Espanya. Lo 4 de Maig sortí de París, y arribat á Bayona en 9 del mateix mes vá ésser detingut fins al 12 de Juliol de 1808, acabats felisment sos viatjes en las tres parts del mon, en una época de sis anys y dos mesos á Deu gracias. Badia en sos viatjes ha atravessat set deserts: quedá per mort de set en l' Angad, y va ser salvat com per miracle. Ha sufert dos naufragis en lo Mar Roig. Ha vist las montanyas y 'ls llochs més célebres en la Historia. Ha sigut fet presoner per los wijabbis en Arabía y ha vist un exércit d' aquella gent de 45000 homes, ab son soberá Saaud en la Mekka. Ha fet valiosas coleccions de historia natural, antiguetats, armas, vestits, etc. que la major part se troban en mans del cónsul general de S. M. en Egipte y 'l restant en varias parts. Ha portat als sabis d' Europa los planos geométrichs y perfils del célebre temple de la Mekka y del que 'ls mussulmans tenen sobre las despullas del antich temple de Salomó á Jerusalem, quals dos monuments farán época en la historia de las ciencias. Finalment un gran número d' observacions astronómicas y meteorológicas, cartas geográficas, planos, dibuixos, memorias descriptivas, políticas y científicas en tots sos rams, son fruyts dels travalls de Badia. Ha format un plan de organisació pera 'ls relligiosos de la Terra Santa que 's troban en la més horrible situació baix lo despotisme turch é implora en son favor la protecció del gobern. Ha sostingut Badia relacions de amistat ab tres soberans mussulmans y molts altres prínceps y bajás alarbs y turchs, valentse de ditas relacions pera 'l servey del Estat, que ha conseguit en operacions políticas de gran importancia y que han servit de gresol de sa llealtad patriótica, com ho testimonian los cónsols y ministres del Rey en las diversas escalas: lo que li meresqué ésser nombrat brigadier dels reals exércits en Agost de 1804; qual gracia se tingué amagada pera no comprometre sa existencia en tant que 's trovava en paíssos mussulmans, havent guardat son real despaig lo generalíssim príncep de la Pau, que 'l va perdre després, y quedá ab aixó Badia sens premi de sas fatigas y mérits contrets, després de haver merescut l' apreci dels principals sabis de Europa y la estimació dels homes de bé que 'l coneixen. Tot lo exposat, ab altras moltas cosas, consta per documents existents. Madrid 23 de Juliol de 1808. Domingo Badia y Leblich.»
Aquest es lo més principal y auténtich document que pot presentarse pera la vida de Badia mentres no 's publican los que 's troban en la secretaría d' Estat.
Afegirém ara á aquesta relació auténtica algunas altras noticias recullidas de diferents subjectes fidedignes. La protecció que 'l Sr. Murcia, colector general d' Espolis y vacants, dispensá al pare de Badia, li proporcioná ausilis pera la seva subsistencia y pera la educació de sos fills. Lo jove D. Domingo encara que empleat en rendas desde la edat de 14 anys, va saber aprofitar lo temps y sos talents, y 's dedicá particularment al estudi de las matemáticas y ciencias naturals. Portat de la entremaliadura de son ingeni y de sa condició emprenedora construhí una bomba aereostática, objecte allavors no gayre conegut; y en son projecte gastá sos diners y 'ls que li deixáren alguns companys. Se trobava á Madrid regentant en 1802 la cátedra de llengua arábiga D. Cristófol de Rojas Clemente, quan se presentá en la seva aula un desconegut que en poch temps va fer molts progressos y no trigá á proposarli un viatje científich que 'ls dos havian de empendre disfressats pera fer descubriments al interior del Africa. Contesta Rojas Clemente sens vacilar al incógnit que era Badia, que está disposat á seguirlo; y al cap de pochs dias reb lo nombrament real de associat á aquesta empresa ab la dotació de 18000 rals, sens que poguessen ferlo desdir de aquell viatje lo respectable Cabanilles ni altres que pintavan al incógnit com á un aventurer boig. Sortíren de Madrid al 12 de Maig de 1802 emprenent tant atrevida espedició, á que debia precedir un rápit passeig per Fransa é Inglaterra ab lo fí d' aplegar noticias, instruments de observació y altres articles indispensables. No contentantse ab assistir á Paris y á Londres á las llissons públicas conversava diariament ab los sabis d' una y altra capital, admirats de que un espanyol catalá arrostrés una empresa tant original que prometia tantas adquisicions á las ciencias. Ni á París ni á Londres deixá cult que no examinés en sos temples y sinagogas. Son company de viatge y ell devian circuncidarse á Londres á fí de que no duptessen á Africa de que eran mussulmans y no véurer malaguanyat son intent com Herneman y altres. Pero la desagrable novetat d' haverse vist exposat á morir Badia de resultas d' aquella operació quirúrgica que 's va fer ell mateix fou un motiu pera que deixés Rojas de ferla en sa persona á persuassió del mateix Badia que li ponderava los aguts dolors que havia sufert.
Després s' embarcaren tots dos pera Cadiz hont los moros que allí hi havía los perseguian com á jueus disfressats, encare que després los miravan ab molt respecte. Badia passá tot sol al Africa desde hont escrigué á Rojas Clemente dihentli que no podia anar á aquell país per faltarli la circunstancia que ell ja tenia y que 'l posá tant en perill de mort.
Sembla que avans de empendre sos viatjes va estar algun temps al Marrok, ahont aprengué la llengua y costums arábigas per encárrech de nostre gobern que solament sabía 'l Prímpcep de la Pau. Badia s'aprofitá tant bé en aquell estudi del árabe que durant sas excursions per Africa y Assia va ser considerat com un alarb instruhit que havia passat á Europa á estudiar y que sabia 'l llatí, francés, inglés, italiá y espanyol. Fácil es de pensar al mateix temps que deuhen ser molt curiosos los perills, los estranys encontres y aventuras extraordinarias que en las costas berberiscas, al peu de las Pirámides y en lo desconegut santuari de Mekka li havian de passar á un catalá emprenedor que 's fa passar per Scherif, fill de Othoman Bey, prímpcep dels Abbassidas, descendent de Aboul-Abbas, oncle de Mahoma, qual dinastía ha ocupat per set sigles lo trono del califa. Aquestos títols respectables de noblesa árabe donáren ocasió á Badia de tenir relacions ab la major part dels soberans y gefes quals paíssos visitá.
Pero en 1807 estant nostre viatjer á Constantinopla corregué greu perill per la traició d' un criat, qui l' espiá al Divan com á cristiá. Lo bajá N. Kaimacan del Gran Senyor á quí habia tractat á Alexandria l' avisá de que tenia un criat traidor: y encara que sembla que 'l Divan no feu cas de la delació, ab tot Badia, despedintse solament del Sr. Hervás Marqués de Almenara, embaixador d' Espanya, son amich confident, abandoná al moment á Constantinopla. Atravessá la Turquía Europea, Alemania y Fransa y arribá per fí á Madrid lo 21 de Juliol de 1808 després d' haber passat per Bayona, ahont se trobava llavors l' intrús rey Joseph ab la junta de diputats espanyols. En aquells últims temps habian ocorregut fets memorables en nostra Cort. Badia que ja no va trobar allí al prímpcep de la Pau, son protector, se presentá á la Junta Central de Gobern que estava á Aranjuez, peró aquesta no doná crédit á las sevas relacions, y nostre viatjer s' hi quedá després que hi entráren los francesos. Habent seguit lo partit d' aquestos, fou nombrat Comissionat Regí ó intendent de Segovia en 1809, trobantse allavors tresorer de la mateixa provincia mon oncle D. Jaume Amat, ab quí tenia molta intimitat. Apesar d' aixó y de no poder ignorar que 'ns trobavam allí mon oncle l' Ilm. Sr. Amat, confessor que fou del Senyor D. Carles IV y jo que allavors me trobava de canonge en St. Ildefonso, tots compatricis seus, may sapiguérem que fós catalá: sols sentíam á dir que era un juheu que estava circuncidat, que havia sigut mussulmá y mil altres cosas ab que 'l poble 's complavía en presentarlo no sols com á afrancesat sinó com á masó, impio, etc., noms que pera 'l vulgo (particularment en aquella época) eran sinómins. De Segovia passá Badia á Córdoba en calitat de prefecte, y últimament en 1812 á Fransa seguint al destronat Joseph. Al passar per Valencia s' hostatjá á casa de D. Francisco Seris, ab quí tenia correspondencia y amistat; li digué que son intent era publicar sos viatjes; primer en espanyol y després en francés. Sembla que no cumplí del tot son propósit, puig si be 'ls ha publicat ha sigut sols en aquesta última llengua baix la protecció de Lluís XVIII, á quí dedicá la obra ab lo títol següent: Voyages D' Ali-Bey en Afrique et en Asie pendant les années 1803, 1804, 1805, 1806, 1807. A Paris. — P. Didot l' ainé 1814. — Tres tomos en quart. Lo primer tomo té l' retrato d' Ali-Bey. L' editor firma la dedicatoria ab una B... y diu en lo prólech que posseheix molts MSS. de Alí-Bey. Segueix á aquestos tres tomos un tomo en folio de Atlas ou explications des planches composant l'Atlas des voyages D' Ali-Bey. Conté 83 láminas y 5 mapas. En lo prólech diu l' editor que aquestos viatjes poden mirarse en la introducció de moltas altras obras sevas que anirá publicant si las circunstancias li permeten reunir tots los richs materials que encara 's troban existents en diferents paíssos. Los viatjes se suposan escrits en alarb y la introducció 's posa en carácters alarbs imitant la lletra d' Alí-Bey que traduhída diu: «Llaor sia donada a Deu, á ell qu' es l' Altíssim, al Inmens; á ell que 'ns ensenya per medi de la ploma, que ensenya als homes á sortir de la ignorancia! Llaor á Deu, á ell que 'ns guia á la veritable fé del Islam fins al terme de la peregrinació y fins á la Terra Santa. Aquest llibre es del relligiós, prímpcep, doctor, sabi, scherif, peregrí, Ali-Bey fill de Othoman, prímpcep dels Abbasidas, servidor de la Casa de Deu, la prohibida.
»Després de tants anys passats en los estats dels cristians á estudiar en sas escolas las ciencias de la Naturalesa y las arts útils al home en l' estat social, sia 'l que 's vulla lo cult ó la relligió de son cor; he prés á la fí la resolució d' entornármen als paíssos dels mussulmans, y cumplint ab lo sagrat deber de la peregrinació á la Mekka, observar al mateix temps las costums, usos y la naturalesa dels paíssos que trobaré á mon pas, á fí de fer útils los travalls de tant llarga travessía y aprofitar ab ells á mos conciutadans en lo país que per últim triaré per pátria meva». Las arts y las ciencias, en especial la geografía, deurán molt á Ali-Bey. Sa historia personal durant lo temps de sos viatjes forma una especie de poema heróych, abundant en successos estranys y curiosos epissodis, per las contínuas relacions que va tenir ab los soberans y gefes de diferents paíssos ab los que 's portava com son privilegiat talent y gran ingeni l' inspiravan. Era sobri en lo parlar com tot mussulmá ben educat, y donava molt oportunament á tot son posat lo misteri d' un alt personatje y la importancia d' un sabi.
Los viatjes deixan á Ali-Bey en Bucharest lo 18 de Desembre de 1807, havent sortit de Constantinopla al 7 del mateix mes, desde l' arrabal en que s' hostatjá á casa del embaixador espanyol marqués de Almenara. A Bucharest estava indecís si seguiria sos viatjes á Orient, Occident ó Nort. Lo senyor Antillon en sos Principis de geografia física y civil que imprimí á Madrid en la imprempta Real á últims de 1807 després del article Interior de África, posá aquesta nota pág. 76: «Sens dubte donará novas llums sobre l' interior del Africa lo viatje científich que actualment está fent D. Domingo Badia baix la protecció del sereníssim Senyor prímpcep de la Pau.» Badia deixá, á més, á punt de imprimir la part científica de tots sos viatjes, y segons li havia dit á mon oncle D. Jaume Amat tenia varis MSS. sobre l' estadística de Andalucía y Portugal. En la Gazeta de Madrid de 21 de Juny de 1835 s' anuncia: Diccionario de las maravillas de la Naturaleza, que conté fondas indagacions sobre sos estravíos, ecos, evacuacions, etc. per lo senyor Sigaud traducido por D. Domingo Badia y Leblich, tomo I en 4.t edició de Madrid de 1800.
Es molt curiosa la representació que dirigí Badia desde París á Ferran VII ab fetxa de 8 d' Abril de 1814, y es probable que consti original en la secretaría d' Estat. La copia que un amich de Badia 'n conserva entre sos papers diu aixís: — «Senyor — D. Domingo Badia y Leblich ab lo més gran respecte A. R. P. de V. M. faig la exposició següent — Enviat per l' august Pare de V. M. vaig sortir de Madrit en Maig de 1802 pera fer un viatje de descubriments científichs en Africa baix lo nom de Ali-Bey, qual historia cronológica expressa l' adjunt estracte castellá; y la part científica l' article insertat sens saberho jo en lo Monitor de 3 del corrent y qual exemplar igualment acompanya. En quant á la part política sa exposició no cab en los estrets límits de aquest paper; pero si V. M. se digna aceptarlo remeteré un extracte d' aquesta grandiosa operació. Tot just restablert de ma greu malaltía de Munich, vaig arribar á Bayona estés sobre un llit en lo meu cotxe, en la tarde del 9 de Maig de 1808, hostatjantme en la primera casa que vaig poguer al cap-vespre. — Al matí següent me digueren que V. M. havía estat en Bayona y sortía en aquells instants, y ja no vaig tenir la ditxa de oferirli mos homenatjes. La mateixa tarde, encare que molt débil me vaig llevar, y haventme anunciat al august Pare de V. M. se digná rébrem en una cambra en que 's trobava en companyía de la reyna N. S. Després d' haver dat un cop d' ull á alguns planos y dibuixos que vaig tenir la honra de presentar á S. M. ell mateix se digná dirme las següents paraulas que quedáren grabadas en mon cor: Ja sabrás que Espanya ha passat al domini de Fransa per un tractat que coneixerás. Vés de part nostra al Emperador, y dígali que ta persona, ta espedició y quant se refereix á ella queda á las órdres exclussivas de S. M. F. y R. y desitjarém dongui algun fruyt al servey del Estat». «Estranyadíssim d' una cosa que may hauría pogut somniar, ja que no 'n tenia cap antecedent, vaig esclamar: ¿pero no 'm será permés seguir la sort de V. M.? — A lo que 'l rey contestá: — No, no; convé á tots que serveixis á Napoleon.
»A consecuencia d' aquesta órdre me vaig presentar al Emperador que tingué diferentas assentadas ab mí relativas als negocis d' África, y enviá á cercar mos papers que tenia á Madrit lo conseller de Indias D. Francisco Amorós, qui havent sigut arrestat per informes sinistres sobre aquest assumpto estava ja en llibertat y havia obtingut la satisfacció més complerta del Senyor Infant D. Antoni, á consecuencia del escrupulós exámen fet sobre d' ell. En aquestas assentadas que tinguí ab lo Emperador may diguérem un mot dels negocis d' Espanya, ja que jo ho ignorava tot completament, fent ja quatre anys y mitj que jo havia interromput tota ma correspondencia fins ab ma familia, pera deixar al gobern en llibertat de parlar de mí com li convingués, á causa dels encárrechs públichs que se m' havian confiat; y per aquest motiu se 'm lliberá d' ésser indivíduo de la Junta de Bayona.
»L' Emperador me posá á las órdres de son germá 'l rey Joseph, á quí vaig seguir á Madrit. Quan aquest maná que tothom presentés los títols dels seus cárrechs, vaig presentar los documents que acreditavan mon grau de brigadier dels Rs. exércits, concedit per S. M. lo rey D. Carles IV en 16 d' Agost de 1804, y la proposta de intendent, á consecuencia d' ordre del rey la vigilia dels fets d' Aranjuez. Haventme proposat no demanar may res, no 's trobará ni en los ministeris ni fora dels mateixos cap solicitut meva excepte tres vegadas la de llicencia pera trasladarme á París pera fer la edició de mas obras que no podia fer en Espanya, lo que sempre 'm fou negat. En consecuencia d' aquest sistema vaig estar quinze mesos á Madrid sens destí ni cap mena de sou, acabantme ab ma familia. Passat aquest temps, necessitantse un intendent pera Segovia m' hi enviaren sens que jo ho solicités; lo mateix passá ab la intendencia, prefectura de Córdoba, y derrerament ab la de Valencia de que no vaig arribarme á encarregar, perqué l' Emperador enviá un intendent francés. De manera que tinch la gloria de que en mas operacions may hi ha entrat ni remotament lo cálcul del interés com ho he acreditat plenament, malgrat sinistres sugestions, y més que tot per ma espedició de Africa, envejada de totas las nacions sabias. Cap ascens ni recompensa de cap mena he obtingut ni demanat del gobern del rey Joseph, escepte la petita condecoració de la ordre d' Espanya que se m' enviá á Segovia quan la donáren á tots los intendents. Sobre ma conducta en mos destinos los pobles podrán declarar y tinch la seguretat absoluta de que no 'm serán contraris, escepte la petita facció que en cada un volia especular sobre las públicas desgracias y vaig lograr reprimir; pero mon cor me recorda ab gust los horribles mals que he lograt estalviar ó disminuhir. Aquesta senzilla exposició, de la que no hi ha un sol article que no puga superabundantment justificar fará veure á V. M. que ab la conciencia pura me poso á sos peus á tributarli mos respectuosos homenatjes y celebrar son felís restabliment en lo trono de sos passats, prestant al mateix temps lo degut jurament de fidelitat á sa Real persona. Y aixís m' apresso á ratificar á V. M. ma fidelitat y sumissió que prego á V. M. se digni asceptar, com també mos débils serveys si 's conceptuan útils al Estat.
»Deu prosperi la sagrada vida de V. M. pera bé de sos pobles. París 8 de Abril de 1814, rue du Mail, Hôtel de Portugal. Senyor. = A. R. P. de V. M. — Domingo Badia y Leblich.»
Lo P. Francisco Vilardell natural de Barcelona, del ordre de S. Francesch, persona de grans coneixements, que ha sigut per espay de molts anys superior, párroco y professor de llengua árabe en lo convent de la seva órdre en Damasch nos ha comunicat las següents noticias sobre dels derrers dias de Ali-Bey. Se trovava aquest en Damasch en Agost de 1818, disposantse á empendrer la segona caravana á la Mekka. L' estat de sa delicada salut y 'l consell donat per Mr. Chabassou, metje francés, de que suspengués aquell any lo viatje, no detinguéren á Ali-Bey: emprengué la peregrinació nomenada Santa per los mussulmans, y á primers de Setembre, trobantse á duas jornadas de Mazarib, morí de dissentería. Al despullar son cadavre pera donarli la derrera ablució ó purificació segons lo rito dels mussulmans, trobáren tocant á las sevas carns una creu que descubrí lo que era. Ja durant la seva vida havian sospitat de sas creencias ab tot y las moltas precaucions que havia prés pera amagarla, y trovantse en Alexandría lo convidáren á pendre un bany al objecte de tenir seguretat de que realment era mussulmá. Per desgracia tots sos papers y equipatje cayguéren á las mans del principal Agá dels Africans, á escepció d' alguns que comprá á molt alt preu una senyora inglesa nomenada Ester Stenoff, que viu retirada en lo mont Líbano. Lo mateix P. Vilardell practicá las més vivas delligencias pera rescatar los papers del poder del Agá: peró aquest n' hi demaná un preu exhorbitant, creyent que contenían certs secrets pera trobar tresors. Lo únich que pogué comprar de son malhaurat y célebre compatrici es un excelent cronómetro, per no conéixen l' Agá lo valor, y avuy lo guarda encara. Nos assegurá per fí que 'ls viatges de Ali-Bey estavan traduhits en varis idiomas y que ell los havia vist en rus.
Finalment advertím que algunas d' aquestas noticias s' han insertat ja en los articles publicats á instancia nostra en Barcelona en l' any 1833, lo primer en lo diari de 7 y 14 d' Octubre y lo segon en lo periódich Vapor del dia 12 de Novembre lo qual insertarém aquí per las noticias que dona de la edició que s' está preparant dels viatjes de Ali-Bey adornada ab la vida d' aquell héroe catalá.
«Fará dintre de poch vint anys que baix los auspicis de S. M. cristianíssima se publicá á París un viatje emprés á África y Assia per lo prímpcep Ali-Bey de la familia dels Abbassidas. Quedáren parats los més sabis orientalistas de la varietat y abundancia de coneixements que desplegava en sas obras qui 's suposava mussulmá, y que á altra creencia no podia pertányer, quan descubría 'ls més íntims secrets ab que 'ls sectaris de Mahoma rodejan la tomba de son profeta. Las relacions dels europeus que recorregueren aquellas regions se veuhen ilustradas en sa obra, y materialisadas per las excelents láminas de son gran Atlas: la descripció dels paíssos á que aquells no poguéren penetrar, forma un suplement valiós y únich dels misteris d' Orient. ¿Quí será, 's preguntava tothom, aquest home extraordinari, qual aparició es tant maravellosa com lo seu saber, y que nascut entre las tenebras del islamisme escampa llums molt superiors á las de tots los sabis, que provehits d' un caudal inmens de noticias s' han llensat al cor dels deserts y han anat á meditar sobre las ruinas? Justa era la admiració universal pero no prou encare pera 'l mérit de Ali-Bey. Qué es lo seu saber en comparació del seu valor? N' hi ha prou ab dir que nascut á Europa, plé de la grandesa d'un projecte que habia de cambiar la fas del mon mercantil, l' introduhir la civilisació en bárbaras regions, adquirí ab una perfecció de que no hi ha exemple, los coneixements que debian assegurar l' éxit de sa empresa, se subjectá á una cruel circuncisió, se forjá una genealogía encisadora, aná ab heróich atreviment á extendre sa mentida, explicá 'l Coran en lo sentit més útil á sas miras, tingué poder en la cort del Marroch, ahont s' enllassá ab la familia imperial, aparesqué misteriosament en los ports de Africa, atravessá 'l desert, rebé á Egipte adoracions que sols se tributan á un Profeta, navegá en lo mar Roig, visitá la Mekka, recorregué la Siria y va ser honrat y festejat á Constantinopla. Lo trobá Chateaubriand en son viatje á la terra Santa: una pregunta del prímpcep mussulmá l' ompli de sorpresa y de vanitat: ilusió que després va desaparéixer al saber que Ali-Bey era europeu. Bausset en sa historia del interior del palau imperial, ja 'ns aclara més la identitat de la persona: nos descubreix qu'es espanyol y aixeca una punta del vel que amagava l' objecte de la seva admirable espedició. Ab tot, lo viatje d' Ali-Bey s' ha traduhit en totas las llenguas y tant sols Espanya ha quedat ara privada de la llum de son fill. Pero tenim per últim la satisfacció de anunciar al públich que la gloria de nostre ilustre compatrici no permaneixerá llarch temps amagada, y pera complement de nostre orgull patriótich declarém, com consta per documents irrefragables, que l' animós Prímpcep Ali-Bey no es altre que D. Domingo Badia y Leblich nascut á Barcelona y batejat en sa catedral segons la partida de baptisme que hem tingut en nostras mans.
»Aquest important descubriment animá 'l zel d' alguns catalans á vindicar la memoria del seu paisá. Un personatje tant distingit per l' alt destí que ocupa en la societat, com per sa fortuna, y més encara per son ardent amor á la gloria de sa pátria y per sa protecció á tot lo útil é ilustrat, s' ha posat al cap d' una empresa pera publicar no tant sols los escrits que d' aquell home extraordinari coneixen ja 'ls extranjers sino 'ls demés que existeixen indubtablement inédits y ab diligencia 's buscan, y sa vida plena de fets maravellosos que podrian passar per noveleschs, si per auténtichs documents no estiguessen plenament comprobats. Una reunió de ilustrats compatricis nostres residents en la capital de la monarquía se troba encarregada d' aquestas interessants indagacions, que porta ab incansable activitat, y de la comparació del original d' Ali Bey ab los escrits d' altres viatjers; comparació que donará lloch á curiosas notas, sobre las costúms, religió, ceremonias y estat de cultura d' uns paissos poch coneguts, encara que próxims, als quals comensa ja Europa, encara que tart á girar sas ambiciosas miradas. També á nosaltres se 'ns ha excitat á pendre part en aquest travall, y hi contribuhirém á fi de conseguirho en quant ho permetin nostras forsas, posadas en moviment per lo més pur patriotisme y la més pura admiració. Se conta ab la protecció de nostre ilustrat gobern, en qual poder existeixen papers del major interés, capassos de posar en clar lo que fins ara ha sigut un misteri. S' han recullit y s' están rectificant avans que 'l temps no debiliti la forsa de la tradició, una munió de relacions de diferents amichs que ho foren de Badia, y confidents d' una part de sos projectes gegantins y de sos més notables successos, y pera donar més ilustració á aquest gran número de noticias, un jove de la més fonda instrucció y de geni eminentment investigador, que va á viatjar per los paissos que foren lo teatre dels fets del nostre héroe, recullirá tots los datos, qual existencia no s' ignora, com tampoch las personas que posseheixen tant valiosos depósits.
»Ja s' han aclarit alguns aconteixements, qual publicació convé rápidament anticipar. La mort d' Ali Bey ocorreguda á duas jornadas del poble de Mazarib, prop de Damasch, ha estat cuberta fins avuy de sinistres vels. Sa presunta direcció cap á las Indias Orientals en son segon viatje y las conexions que se li suposavan ab lo gobern de Lluis XVIII, feren sospitar á alguns que hagués sigut víctima de la política inglesa. Debém á aquesta nació generosa la justicia de vindicarla contra tan negra calumnia. No fou un punyal de Birmingham, sino una greu dissentería la que arrebatá á aquest home impávit y benemérit de la humanitat. Un dupte funest afligiria nostre cor si arribéssim á sospitar que nostre paisá s' hagués arribat á contaminar ab la falsa creencia dels bárbars que aná á ilustrar: peró 'l signe de la redempció trobat sota sa túnica interior, lo privá de las ablucions y honorífica sepultura ab que la superstició mussulmana entrega á la terra los cadávers de sos prímpceps. Aixís resulta d' una declaració de Abd-el-Carim, Agá dels Africans, que formava part de la mateixa caravana, manada per lo prímpcep Saleh bajá; revelació consoladora y de gran preu, que será una de las moltas que ilustrarán la historia.
»¿Seria discreta nostra modestia si 'ns abstinguessim de enaltir una empresa tant útil y patriótica, sols perque tenim en ella una petita part? Rebe son promovedor y reben nostres aplicats colaboradors anticipadas las gracias que 'ls deurán la ilustració europea, Espanya, y molt particularment nostra Provincia, per las importants indagacions que han emprés y que ab fruyt van prosseguint. Un monument gloriós assegurará molt prompte á nostre Badia la corona de la inmortalitat, y 'ls sigles van á coneixer las dots singulars del geni catalá, sempre grandiós y sempre perseverant, ja inflame á Gimbernat en lo profón cráter del Vessubi pera sorpendre los secrets de la naturalesa, ja en lo cim del Atlas inspiri á Ali Bey meditacions creadoras pera regenerar á una part del món enfonsada en la miseria, en l' error y en l' embrutiment.»