Viatjes de Ali Bey el Abbassi/Tomo primer/XI

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
CAPITOL X Tomo primer - CAPITOL XI
Viatjes de Ali Bey el Abbassi
CAPITOL XII



CAPITOL XI


Scherifs de Muley Edris.—Fets dels rellotjes.—Entrada del sultá á Fez.—Missatje del sultá.—Interrogatori del gefe dels astrólechs.—Forada.—Intrigas del astrólech.—Triomf d' Ali Bey.—Compra d' una negra.—Almanach.—Sortida del sultá.—Eclipses.


 Hem vist que las cendras de Muley Edris, fundador d' aquest imperi, se veneran en son santuari de Fez, ahont també s' han establert sos descendents, mirats com la familia més ilustre del país, ab lo nom de scherifs de Muley Edris. Lo cap d' aquesta familia pren lo títol de l' Emkaddem ó l' Antich. L' emkaddem actual es un vellet venerable, nomenat Hadj Edris, lo qual administra 'ls fondos que están colocats en caixas al costat del sepulcre del sant, com també las almoynas de grans, animals, y altres efectes que 'ls habitants posan á sa disposició com á tribut; ell mateix fa la distribució entre 'ls scherifs de la tribu, la major part dels quals se mantenen ab dits fondos, encar que n' hi ha de molt richs, ja per los inmensos bens que posseheixen, ja per lo comers que fan tant ells com l' emkaddem. Es tan gran la veneració que tenen los habitants á Muley Edris, que en totas las situacions de la vida, y fins per moviment indeliberat, en compte d' invocar al Totpoderós, invocan á Muley Edris.
 Anant de Mequinez á Fez me precedí un oficial del sultá, ab una ordre d' aquest monarca pera Hadj Edris, á fi de que me manés preparar allotjament, assistirme y servirme en tot lo que necessités. En consecuencia vaig posar en sa casa al arribar á Fez: més essent tan vell que apenas pot caminar, no 's troba en estat de mourers; y per aixó son fill gran anomenat també Hadj Edris Rami, fou quin s' encarregá exclusivament de mos assumptos; y per aquesta rahó sempre que parli de Hadj Edris deu entendrers del fill, á no ser que 's designi expressament al pare.
 Los dos ab sas familias respectivas viuhen en una mateixa casa. Hadj Edris Rami te la meva edat. Son carácter apreciable, la rectitut de sos principis, y sa fidelitat may desmentida han fet d' ell mon millor amich. ¡Tantdebó sia tan felís com jo desitjo, y pugui contar tants anys com virtuts!
 L' endemá de ma arribada á Fez, vaig rebre visita dels principals scherifs de la tribu d' Edris, y altras moltas de la ciutat. En aquestas visitas las preguntas eran innumerables, las observacions infinitas, com també 'ls informes y noticias que demanavan als meus criats per tots los medis imaginables: los hi feyan sufrir verdaders interrogatoris ab relació á ma persona; mes los importuns preguntayres quedaren tan satisfets de las respostas dels meus, que abans de passar lo segon dia ja m' havian besat cent vegadas la barba, y 'ls més distingits me demanaren la gracia de dignarme contarlos en lo número de mos amichs.
 Los Edris, enamorats de son hoste, pensavan tenirme molt temps, y no escassejavan res pera ferme agradable la permanencia; pero com jo no estich be sino á casa meva, 's vegeren precisats á buscarmen una, y al cap de pochs dias vaig anar á habitar la que m' havian disposat, que era hermosíssima. Se trobava á Fez lo prímpcep Muley Abdsulem, y l' endemá de ma instalació vaig anarlo á veure. Aquest august y respectable vell m' omplí de caricias, y m' encarregá moltas vegadas que hi anés cada dia. Li vaig prometre y ho he cumplert casi sempre.
 Lo despotisme que pesa desde tant temps sobre aquest imperi, ha reduhit als habitants á la costúm d' amagar son diner, y adoptar tant en sos vestits com en los mobles de sa casa tot lo que pot contribuhir á dissimular sa riquesa, de manera que ningú gosa á donar la més lleugera mostra de luxo, per rich que sia, excepte 'ls parents propers del sultá y 'ls scherifs Edrissi, que gosan de més llibertat en aquest punt, y que de consegüent no temen vestirse y tenir la casa més be que 'ls demés. Mos amichs notavan en mí un sistema contrari al del país, puig acostumat al luxo oriental de cap modo m' acomodava subjectarme á la mesquinesa de Fez. Tremolavan pera mí, y 'm comunicavan sos temors respecte á aixó; més lluny de corretgirme may vaig mudar mos usos, fins que mos amichs acabaren per acostumarshi y encar hi hagué qui s' adelantá á imitarme. Ma tertulia creixia cada dia; los bajás, los scherifs y 'ls doctors ó sabis, se creyan honrats en formar part d' ella.
 Alguns dias després de ma arribada 'm portaren á la mesquita de Muley Edris, y á una bonica habitació que hi ha prop; allí vaig veure una preciosa colecció de rellotjes: me previngueren que 'l sultá havia ordenat se 'm preparés dita habitació, á fi de que pogués anar allí á llegir ó estudiar, y 'ls doctors devian venir cada dia pera conferenciar ab mi.
 No 'm convenia gens ni mica subjectarme á cap traba: aixís es que després de manifestar tota la extensió de mon reconeixement á las bondats del sultá, y aceptat la habitació; vaig dar ordre á mos criats que portessin catifas, coixins, un sofá, y tot lo que necessitava pera ma comoditat, y després d' haver dit que aniria alguna vegada á llegir, vaig declarar francament que aixó no seria tots los dias. Tal llenguatje los deixá parats.
 En deu dias sols hi vaig anar duas vegadas; molts doctors acudiren, y las sessions se passaren en cumpliments y conversacions indiferentas.
 En aixó 's rebé la noticia de que 'l sultá estava per arrivar á Fez. Llavors Hadj Edris me digué que dos dias després de ma arribada, havia rebut son pare una ordre del sultá, en la que li prevenia cuidés jo dels rellotjes de Muley Edris, y donés la hora pera las oracions canónicas; y que al efecte me assignava una renda sobre 'ls fondos de la mesquita. Al sentir tal órdre 'm vaig posar fora de mi. Vaig cridar contra la injusta pretensió de voler imposarme obligacions, quan jo no demanava res á ningú; enfadat, y vaig jurar que no posaria 'ls peus á la sala, y que si no se 'm donava una satisfacció, ja no tornaria á casa de Muley Edris. Lo bon Hadj Edris estava sofocat; m' assegurá que tant ell com tots aquells á qui s' havia confiat l' assumpto, pensavan lo mateix que jo, y per aquesta rahó no m' ho havian volgut dir; mes que ara 's veyan precisats á ferho per la próxima arrivada del sultá, y pera no exposarse á un disgust si no donavan cumpliment á la ordre comunicada. Al mateix temps ell y 'ls demés feyan tot lo possible pera calmarme; me pregaren que procurés quan menos dorar la cosa, anant alguna que altra vegada á casa de Muley Edris; més no vaig volguer escoltar res, vaig montar á caball, y com un llamp me 'n vaig anar á veurer á Muley Abdsulem.
 Vaig queixarme á aquest respectable amich, fentli veurer que alló era degradarme als ulls del públich, lo que 'm feya creurer havia merescut ben poca consideració al sultá, á qui li vaig pregar trasmetés la expressió de mos sentiments sobre 'l particular. Muley Abdsulem me doná totas las possibles satisfaccions: m' assegurá haver sigut una mala inteligencia, y si hagués tingut la més insignificant noticia del assumpto, no hauria consentit que se me 'n parlés; que devia considerarme com fill seu y del sultá Muley Soliman, y per consegüent que seria lliure de fer lo que vulgués, sense que ningú pugués ni degués ficarse en mas cosas, y per últim, que no volia que se 'm causés lo més petit disgust.
 Tres dias arreu aquest bon prímpcep me doná satisfaccions sobre aquell fet, y vaig veure be la elevada opinió que éll y 'l sultá tenian feta de mi, y que la ordre relativa als rellotjes havia sortit d' algun ministre ambiciós que tenia sens dupte interés en degradarme als ulls de tots; més en lloch d' humillarme aquella feta, aumentá mon crédit. Mos amichs celebraren lo triomf com cosa may vista; mon nom se feu célebre; llavors vaig desplegar tot l' aparato convenient á ma categoría; y no hi hagué cap persona distingida en Fez, que no s' apressés á venir á visitarme, y la meva casa estava plena de gent desde 'l matí fins al vespre.
 Alguns dias després s' anunciá la próxima arrivada del sultá. Acompanyat d' alguns criats y moltas personas distingidas de la ciutat, vaig sortirli montat al encontre fins á una distancia considerable. Aixís que 'l ovirarem li ferem nostres salutacions, á las que correspongué afectuosament, y confonentnos ab los senyors de sa comitiva, l' acompanyarem al palau. Lo sultá hi entrá, més lo seguiment y la tropa, ab lo poble, se retiraren cadascú pe'l seu cantó. La comitiva del sultá 's componia d' un escamot de quinze á vint genets; cent passos més enrera venia lo mateix sultá montat en una mula, portant á son costat al oficial que sostenia lo parassol montat en altre mula. Lo parassol es en lo Marroch lo distintiu del soberá; ningú més que ell, sos fills y germans pot durne, no obstant á mí se m' otorgá lo inestimable honor d' usarne. Vuyt ó deu criats anavan prop del sultá; lo ministre Salahui seguia derrera ab un criat á peu, y tancavan la marxa alguns empleats y mil soldats de caballería blanchs y negres, ab llarchs fusells á la má, formant una especie de línea de batalla, qual centre tenia deu ó dotze homes de rengla y potser més, y quinas extremitats acabavan en punxa ab un sol genet; més sens ordre de distancias. En lo centre de la línea hi havia un rengle de tretze grans banderas, cada qual de son color, unas vermellas, altras verdas, grogas ó blancas, lo que serveix de punt de vista á la tropa pera avansar, fer parada ó girar; més tots los moviments se fan tumultuosament y en desordre. Prop de las banderas hi van quatre ó sis timbals esquerdats ab algunas dolentas dolsaynas; més no tocá aquesta especie de música fins després d' haver entrat lo sultá en son palau.
 Vaig anar lo mateix dia á veure á Muley Abdsulem, y li vaig demanar consell respecte lo que devia fer pera ser presentat al sultá. Me respongué que tot seguit anava á parlarne. Passá sense perdre un moment al palau, y de retorn m' anunciá que 'l sultá me rebria tots los divendres, y que si no m' enviava á buscar cada dia, era perque no volia darme molestia ni privarme de ma llibertat; finalment, que m' enviaria un dels seus sabis, lo qual s' encarregaria d' acompanyarme al palau.
 En efecte, l' endemá, trovantme en ma casa en companyía d' unas vint personas, m' anunciaren un missatje del sultá. Vaig fer entrar al enviat, que era 'l primer astrónom y astrólech de la Córt: aquest se presentá manifestantme 'l més gran respecte, y posantme á las mans un magnífich hhaik de part del sultá, afegint que ell, Sidi Ginnàn, tenia l' honor d' haver sigut nombrat per S. M. pera acompanyarme al palau cada divendres.
 Després de besar l' hhaik y posarmel sobre 'l cap, segons costúm, lo vaig deixar sobre mon coixí, essent felicitat per tots los presents.
 Nos serviren lo té, y després de mitja hora de conversa, Sidi Ginnan me demaná si podria dirme una paraula á solas. Nos n' anarem á altra sala ab un secretari que ab ell havia dut. Aixís que 'ns sentarem, comensá á ferme diferentas preguntas. Me demaná lo nom, edat, patria, y ahont havia estudiat; després me demaná li resolgués diferents problemas astronómichs, tals com la longitut y declinació del sol del mateix dia, sa revolució periódica, la precessió dels equinoccis, la longitut y latitut de ma patria, las de ma casa en Lóndres, etc. No m' agradava ni molt menos tal conversa, perque ignorava son objecte. Vaig respondre ab certa severitat, lo qual no impedí que la trasladés al secretari. Afegí las duas prediccions dels dos propers eclipses de sol y lluna, quals datas y horas anotá també l' escribent. Després de lo qual los vaig despedir fent un regalo á cada hu.
 Mentres durá aquesta especie d' interrogatori, Hadj Edris no parava d' una sala á altra ab la més viva inquietut; y quan despedit l' astrólech vaig tornar al saló de la tertulia, vaig trobar á tots mos companys dividits en grupos de quatre en quatre, fent oració per mi. Me conmogué l' interés que 'm manifestavan aquells apreciables amichs. Lo bon Hadj Edris se tranquilisá, y tots me feren los cumpliments més afectuosos.
 L' endemá sortirem á fora al objecte de passar dos ó tres dias en un jardí de Hadj Edris: més no haventhi més que homes, y no poguent dedicarnos á cap joch, ni tampoch á la dansa y música, diversions incompatibles ab la diversitat de nostre carácter, com tampoch usar licors prohibits per la lley; no havent la major part de nosaltres cultivat prou las ciencias pera ferlas servir d' assumpto á nostras conversacions; reduhits á la impossibilitat d' ocuparnos de noticias políticas per la falta absoluta de correspondencias, correus y papers públichs, ¿en qué passariam lo temps? En menjar com Heliogábalos cinch ó sis vegadas al dia, en beure té la major part d' ell, resar plegats, jugar com xicots, nombrar d' entre nosaltres bajás, kalifas, kaids, que prenian lo mando pera gobernar tot lo restant de la companyía, á cada menjar, á cada té y á cada passeig.
 L' únich joch que presenta una mica d' interés, es un que consisteix en posar una dotzena de tassas cap per avall sobre una gran plata. La companyía se divideix en dos partits: l' un posa un anell ó moneda sota qualsevol tassa, y l' altra ha de trobar l' objecte amagat en la primera ó última que aixeca. Si no la troba més que en una de las tassas d' entremitj, lo qui aixecá la tassa reb un cop de cada un dels del partit contrari ab un mocador plé de nusos; més si l' anell se troba en la primera ó última tassa aixecada, llavors passa al inrevés.
 Dit joch es bastant interessant, y diverteixen molt las rahons suscitadas entre las personas del partit que aixecan las tassas, y no deixa de produhir alguns quadros entretinguts la oposició dels débils y 'ls forts. Aixís que un d' ells allarga la má pera aixecar una tassa, quan sos companys se li tiran damunt pera detenirlo, lo besan y demanan per amor de Deu que no la toqui. Altre descubreix de cop quatre ó sis tassas, creyent que no hi ha res sota, y queda de pedra al veure l' anell fatal. Com tots los d' un partit coneixen lo secret de la tassa que conté l' anell, los individuos de la part contraria procuran endivinarho en sos rostres, y tots s' enganyan ab falsas apariencias. Tals son las diversions que 'ns ocuparen durant tres dias y duas nits que passarem en lo jardí.
 L' últim dia era dijous, y com jo havia dit al sultá que 's veuria la lluna nova si 'ls núvols no la tapavan, lo sultá maná en consecuencia proclamar lo principi del Ramadan pera 'l divendres, encara que la lluna se mantingués constantment amagada.
 En virtut de la disposició del sultá, vingué Sidi Ginnan á buscarme aquest divendres pera conduhirme al palau. Vaig pujar á caball y passarem á la mesquita del palau, ahont, haventme fet sentar, me deixá sol. Una hora després vingué lo sultá á la tribuna, ahont resa ordinariament la oració dels divendres sense ser vist del poble. Acabada aquesta, se'n aná lo sultá sense haverlo vist. No be havía sortit, quan Sidi Ginnan obrí la porta de la tribuna, me cridá y 'm feu entrar; y haventla tancat, m' acariciá molt, m' ensenyá lo lloch hont acostumava 'l sultá fer la oració, assegurantme que tot li havia contat; que li havia participat mon anunci dels eclipses; que 'l sultá li havia respost que quedava satisfet, y que li havia donat ordre de que m' acompanyés cada divendres á la mesquita, com ho havia fet aquell dia.
 Tot seguit vaig coneixer la mala fé d' aquell home; y per aixó li vaig respondrer en sech: molt be, peró m' es indiferent venir aquí á fer ma oració, ó ferla en qualsevol altra mesquita. Aixó 'l va confondre y procurá dissimular sa intriga. Me conduhí al carrer per una porta interior del palau, dihentme misteriosament: sortim per aqui, perque com tothom sab que 'l sultá vos ha demanat, advertirán més prompte las senyals de distinció que vos concedeix. Indignat de la fellonía d' aquell subjecte, vaig dir agrement: tant se me 'n dona sortir per aquí com per altra porta; y montant al instant á caball vaig sortir ab los meus criats. Ell pujá també en sa mula, y corrent pera atraparme se posá á mon costat y 'm preguntá si volia donar una volta: li responguí que no. Me seguí fins á casa y 's retirá.
 Alguns amichs que m' esperavan, vejentme entrar molt enfadat, s' apressaren á preguntarme si havia vist al sultá. Los hi vaig contar ma aventura, y quedaren admirats.
 Jo coneixia prou la forsa de ma influencia, com també 'ls motius de la conducta de Sidi Ginnan, y era ja indispensable donar un cop que produhís son efecte en lo públich. Vaig posar má á la ploma, y vaig escriure una memoria dividida en dotze articles. Vaig demostrar geométricament la injusticia d' aquella especie de menyspreu, puig jo res havia pretengut, y 'l sultá per lo contrari no m' havia enviat á buscar sino pera més desairarme. L' últim article acabava així: per aquesta rahó surto inmediatament pera Alger. Vaig manifestar á mos amichs que anava á marxar al moment, pregant á Hadj Edris que dongués desseguida las disposicions pera mon viatje, y á una persona de la reunió li vaig encarregar que dugués ma carta á Muley Abdsulem. Aixís que sentiren llegir mos amichs lo que acabava d' escriurer, y sobre tot convensuts de ma resolució, tremolaren y feren tot lo possible pera detenirme; més no vaig escoltar cap rahó fins que m' observaren que un mussulmá no deu viatjar durant lo Ramadan sense molta necessitat. Llavors vaig cedir, y consentí en passar lo Ramadan á Fez; més declarant que marxaria inmediatament després d' acabat. L' endemá m' enviá un recado Muley Abdsulem, pregantme que l' anés á veure. Vaig cumplir ab ell, y llavors me digué: «Que havia estat en lo palau y parlat al sultá del meu assumpto; que aquest se trobava en extrem irritat contra Ginnan; que veya clar que era home de mal cor; que 'l sultá al donar l' ordre d' acompanyarme cada divendres al palau, no volia dir que 'm deixessin en la mesquita, sino que m' hi introduhissen pera veurel y parlarli; que aixó era lo que devia fer cada divendres, y que podria molt ben ser que Ginnan y alguns altres tinguessin que arrepentirse.» Acabá dihent que anava á donar ordre pera arrestar á aquell miserable. Tot seguit vaig intercedir en favor seu, declarant que quedava satisfet, y li vaig pregar ab las majors instancias que 'l fet no passés endevant.
 Mos amichs celebraren lo triomf; més poch després vingué un d' ells molt trist y 'm digué: vostra sobrada bondat vos ha fet cometrer una falta.—¿Quina?—L' haver comunicat al traidor Ginnan los dias y horas en que han de succehir los eclipses de sol y lluna: donchs be, no content ab no haver dit res de vos y de lo obligat que vos té d' estar, ha presentat al sultá vostre travall y s' ha fet passar per autor d' ell. Al sentir aixó vaig exclamar: ¡Pobre home, quina llástima 'm fa!—Mes ¿per qué?—Perqué ni ell ni ningú coneix á Fez los dias y horas dels eclipses sino jo.—¡Cóm! ¿Donchs no 'ls haveu indicat? ¡Si éll los té tots escrits!—No: aviat vaig coneixer l' home ab qui tractava; per aixó en quant á la part astronómica no li he dit veritat en res, y de consegüent los pronóstichs que ha donat son falsos. Al sentir aixó tots se 'm tiraren demunt. Me besavan las mans, m' abrassavan, y m' aixecavan en brassos proclamantme home superior á tots los demés.
 Lo divendres següent Sidi Ginnan, fingint ignorar tot lo que havia passat, vingué á buscarme pera conduhirme al palau. Lo vaig fer esperar més de mitja hora, y montant á cavall li vaig manar que 'm seguís. Entrarem en una capella interior del palau, ahont acudí aviat un fill del sultá pera ferme companyía, y alguns minuts després lo sultá m' enviá á buscar.
 Vaig passar segons costúm, acompanyat de dos oficials; me presentáren al sultá, que 's trobava en la caseta de fusta del tercer pati. Aixís que hi vaig entrar, me convidá á sentarme sobre un matalás. Entre altras preguntas que 'm feu, una d' ellas fou si m' agradava aquell país, si 'l clima me probava bé; y després, anomenantme fill seu y donantme altres tituls honrosíssims, afegí repetidas vegadas que era mon pare. Al intentar besarli la má, me presentá lo palmell com á sos propis fills. Trayentse son propi alburnús, me 'l posá ell mateix, repetintme que podia anar á veurel sempre que volgués; que no 'm fixava época perque no tractava de causarme la més lleugera incomoditat. Feya ja estona que durava nostra conversa, quan lo sultá me preguntá la hora: vaig mirar lo rellotje y responguí que era la de la oració. Després d' haver repetit més de cent vegadas que jo era son fill, s' aixecá y entrarem á la mesquita. Aixó passá en presencia de moltas personas, y entre altras en la del mufti ó principal imam del sultá. Aquest personatje, agafantme per la má, me conduhí á la mesquita, que estava plena de gent, y no me la deixá fins que 'm vaig assentar. Semblant entrada en la mesquita ab ma comitiva, y sobre tot revestit com anava del alburnús del sultá, atragué sobre mi las miradas de tots los assistents. Vaig sortir al acabarse la oració; tots quants podian arribarhi me besavan l' espatlla ó la punta de mon vestit. Vaig preguntar per Ginnan, y 'l mufti respongué fent un senyal de menyspreu: deixeulo á aquest miserable, y no hi penseu més. Vaig fer almoyna á la porta de la mesquita, segons ma costúm, y 's demanaren benediccions pera Muley Soliman y pera mi. Després vaig pujar á caball, y vaig tornar á casa del tot satisfet, puig la reparació de ma injuria havia sigut pública, y sobre tot havia fet soroll. Tothom me cumplimentá. Ja no 's tractá llavors de marxar á Alger, y vaig continuar mas visitas al sultá fent la oració ab ell en la tribuna.
 Lo mussulmá que no te donas, es generalment mal mirat. Jo may havia pensat en semblant article, perque entregat del tot als goigs del esperit, havia olvidat los del cos. Mos amichs me parlaren d' aixó tantas vegadas que vaig tenir de cedir. Sabent que no volia casarme fins haver fet la pelegrinació á la casa de Deu, me presentaren una jove esclava negra, la que vaig admetre sense mirarla. Las donas de Hadj Edris, haventla reconeguda com amistansada meva, la banyaren, purificaren y perfeccionaren per espay d' alguns dias, arreglantli 'l parament: després la portaren á casa. A pesar de sos adornos, perfums y purificació, no deixá de quedar confinada á una habitació separada, ahont se la serví y tractá perfectament; més no sé en que consisteix, pero no vaig poguer vencer ma repugnancia per una negra de llavis grossos y nas xato; de manera que la pobre dona haurá quedat sens dupte molt enganyada en sas esperansas.
 Vaig prometre á Muley Abdsulem un calendari pera 'ls quatre mesos que terminavan l' any árabe. L' enllestí, indicant la correspondencia de las datas ab l' any solar, los dias de la setmana, del mes y de la lluna, la longitut y declinació del sol en Fez á punt de mitj dia, la hora de sa sortida y posta en lo mateix lloch, la del pas de la lluna per lo meridiá, la diferencia del temps mitj al verdader, los cambis y altres punts llunars, y 'ls fenómens més notables d'altres planetas.
 Com era precisament la época en que havian de succehir los dos eclipses de sol y lluna, l' almanach se feu molt més interessant per lo pronóstich de dits fenómenos, qual descripció vaig fer completament, afeginthi las figuras que devian presentar. Al final hi anavan altres dos dibuixos que manifestavan, l' un la grandesa dels planetas ab relació al sol, l' altre 'l sistema solar ab tots los nous descubriments. Al presentar dit almanach, quedaren tan assombrats Muley Abdsulem y 'l sultá, que predigueren la ruina de tots los que representavan en Fez lo paper de sabis sense saber res.
 Un cop publicats los dias y circunstancias dels eclipses, en poch temps arrivaren á noticia de tota la ciutat; y com cadascú afegía alguna cosa á la noticia, feren correr mil tonterías; los astrólechs anunciaren desgracias, que segons ells devian comensar per tres dias seguits d' espessas boyras. Ningú pot figurarse lo travall que 'm costá destruhir la impresió de tan ridículas prediccions.
 Acabat lo Ramadan se celebrá la pascua del modo acostumat; y poch temps després sortí lo sultá pera 'l Marroch, pregantme que 'l seguís, lo qual li vaig prometre. L' eclipse de lluna fou poch notat del poble, perque 'l cel estava tapat pels núvols, y va plourer una mica. Mes ¡Deu meu! ¡Quín desordre tan espantós causá l'eclipse del sol! Lo cel estava seré del tot. A mitj dia, lo sol se tapá casi per complert quedant descubert no més que mitj dit del disch. Los habitants corrian per los carrers donant crits com á bojos; los terrats estavan plens de gent, y finalment ma casa se trobava tan plena, que era impossible donar un pas desde la porta fins dalt de tot.
 L' eclipse terminá poch després de mitj dia. Jo estava á taula, quan m'avisaren que 'l fill del kadí volia parlarme tot seguit: lo vaig fer entrar, y me digué ab las llágrimas als ulls y 'l tó més llastimós que, no poguent son pare sortir de casa per estar malalt, venia de sa part a suplicarme tingués la bondat de dirli, ja que 'l bon Deu los havia fet sortir felisment del eclipse, si podia venir cap més desgracia. Tranquilisat del millor modo que vaig sapiguer l' esperit d' aquell home sobre sos terrors, se 'n aná content.
 Es impossible desarrelar del esperit d' aquella gent la idea de que 'l que sab fer una observació ó cálcul astronómich, ha de ser per forsa astrólech, saber la historia de tothom, y dir la bonaventura. Cada dia trobava personas que 'm pregavan los fes descubrir las cosas perdudas ó robadas; altras que estant malaltas venian á demanarme las hi tornés la salut; altras en fi, no volian més que un flus ó moneda petita, pera conservarla com un dó preciós per memoria meva. Tal es la ignorancia de la gent á qui jo volia instruhir y curar de sa torpesa per tots los medis possibles.
 Fixada l' epoca de ma marxa pera 'l Marroch, los meus amichs feren tot lo possible pera detenirme: prech, ofertas, intrigas, tot se posá en joch; més al fi vaig donar mas ordres, mirant com un deber cumplir la promesa que havia fet al sultá.