Viatjes de Ali Bey el Abbassi/Tomo primer/XVI

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
CAPITOL XV Tomo primer - CAPITOL XVI
Viatjes de Ali Bey el Abbassi
CAPITOL XVII



CAPITOL XVI

Malaltía d' Ali-Bey.—Historia natural.—Eclípse de lluna.—Retorn del sultá.—Present de donas.—Anunci del viatje á la Meca.—Gran visita y regalo del sultá.—Sortida d' Ali-Bey del Marroch.

 Durant ma residencia á Semelalia, baix ser atacat d' una malaltía que 'm posá á las portas de la mort. Ab tres mesos tinguí cinch greus recaygudas, y altre tant temps vaig passar en un estat de debilitat terrible, que 'm privá del temps preciós pera mas investigacions de tot género. Tot lo temps de la malaltía lo vaig passar á Semelalia sens veure cap metje, perque jo no volia consultar als del pais, y no n' hi habia d' europeos. Me vaig veure, donchs, obligat á curarme jo mateix, y á usar segons mas propias observacions los remeys de que per sort estava ben provehit, acompanyats del modo d' emplearlos convenientment, y vaig tenir la ditxa de no perdrer lo coneixement en aquell estat, en que 'm veya abandonat á mos propis recursos. En tot aquest temps, sempre que podía tenirme dret feya observacions astronómicas. En quant á historia natural, recullí 'ls fets seguents:
 Al mes de Maig estavan los magraners en plena florecencia; hi havia molts presseguers; las palmeras y oliveras també tenian flor, y 's segá l' ordi.
 Al fi de Juny comensá l' estació de las figas, que duraren fins á mitj d' Agost.
 En Juliol molts melons y sindrias.
 A últims d' Agost se presentaren los primers dátils de Tafilet.
 A mijans del mateix mes los mercats se vejeren provehits de gran cantitat de rahims.
 En Juny y Juliol hi hagué moltas carabassas, pebrots, tomatechs y altras llegums, y 's segá 'l blat.
 Lo 31 de Juliol mataren mos jefes en lo meu jardí d' estiu una serp que tenia sis peus cuatre polsadas de llargada, y cinch polsadas vuyt líneas de circunferencia en la part més gruixuda. Dit reptil me semblá igual al coluber molarus ó á la boa; pero tenia grossas tacas sobre 'l cap, que 'l feyan semblar al scitali. Presumeixo que sia d' especie desconeguda; mes per desgracia era animal que la lley prohibeix tocar, y 'm fou impossible examinarlo á satisfacció y dibuixarlo, lo qu' hauria sigut un altre crím als ulls dels circunstants. Aixis es que mos criats se donaren pressa á treurer y llansar molt lluny aquell animal tant bell com curiós. ¡Com han de poder adelantar las ciencias naturals en los paissos musulmans!
 L' atmósfera 's mantingué serena en los mesos de Maig, Juny y Juliol.
 Lo mateix dia que 's trová l' hermosa serp, lo vent del S.E. portá una especie de boyra elevada, ó gran massa de vapors que presentavan un aspecte espantós. No hi havia núvols, l' horisont al lluny semblava una massa inflamada; una ratlla vermella pareixia redejarnos enterament per tots los punts de la circumferencia fins á 6° d' altura aparent; y d' allí fins al zenit, lo cel apareixia de color groguench. Lo disch del sol era de blanch apagat sens cap brillo, y semblava un globo de guix, ó mes bé un disch de paper blanch. Lo termómetre marcá fins á 36°, y 'l calor era en estrem sofocant. Durá 'l meteoro tot lo dia, y fou sens dubte 'l vent simoun del desert lo que l' havia ocasionat; y 'ls monts Atlas impediren que exercís sos estragos sobre 'l territori d' aquesta part de la serra.
 Al dia següent estigué un poch més descarregada l' atmósfera; y encara que 'l sol penetrava ab dificultat, no oferí 'l fenómeno del dia avans.
 Dos dias després l' atmósfera aparegué térbola y coberta de núvols; hi hagué tempestats y ratxadas de vent ab aygua y trons.
 M' asseguraren que 'n aquella época may se veyan borrascas ni plujas, puig no comensan fins al mes d' Octubre.
 A mitj Agost hi ha ginjols.
 A últims del mateix mes maduran ja 'ls codonys, y las magranas comensan á inflarse: més no las cullen fins á mitjans de Setembre.
 Se veuhen ja alguns dátils á mitj Octubre, y la cullita es pel Novembre.
 En la última meytat d' aquest més se cullen las olivas.
 Cap á la meytat del mateix comensaren á cáurer las fullas; mes se verificá tan lentament aquesta operació en aquell any, que al principi de Desembre encara no n' havia caygut la tercera part.
 Per lo mateix temps tenia jo en mon jardí tota especie de verduras y llegums; raves, cebas, alls, escarolas, fabas, cols, naps, etc. L' ordi era hermós, y havia crescut fins á vuyt polsadas.
 Després de las borrascas del mes d' Agost lo temps millorá del tot, sens altra interrupció que algunas petitas plujas; se deixava ja sentir la falta d' aygua, y á últims de Novembre se trovaban tan secas las terras, que no pogué ferse la sembra. Potser aquesta anomalía pogué retardar la cayguda de las fullas. Per lo demés la falta d' aygua perjudicá en extrem á la provincia de Duquela, principal graner del país.
 S' assegura que en lo mes d' Agost las cigonyas se 'n van pera 'l Sudan. Jo 'n tenia tres en mon jardí d' istiu, á las quals se 'ls hi havian tallat las alas: permanesqueren quietas, y sobre tot molt mansas, puig venian á ferme companyía quan jo menjava en lo pabelló ó baix d' una glorieta, y encara que sas alas tornáren á pendre sa grandor natural, may més mostraren voler fugir. Las nits y matins, que son molt frescas á últims de Novembre, causan molts refredats y desde principis d' aquest mes ja no 's veuhen granotas y galapats.
 Lo dia 10 de Novembre se trobaren dos escorpits (scorpio africanus, Lin.) sota 'l coixí del meu llit.
 Hi ha una infinitat de moscas fins á mitjans de Novembre, en que comensan á disminuhir: passada aquesta época se 'n veuhen molt pocas, y desapareixen del tot á últims del mateix mes.
 Los mosquits desapareixen en Octubre.
 Lo termómetro, colocat al sol á la una del dia lo primer de Desembre, senyalá 41°. Com continuava pujant y 'l canó no prestava més, lo vaig apartar desseguida, tement no 's rompés. Posat á l' ombra lo mateix dia á la mateixa hora, senyalava 21° 2'.
 Lo dia 5, á las deu del matí, 'l sol senyalava 38°, y á la una y deu minuts, colocat á l' ombra, marcava 17º 5'.
 Lo dia 9, á un quart de deu del matí, posat al sol, pujá fins a 34º; y á las dotze y cinch minuts, colocat á l' ombra, senyalava 18º 5'.
 Lo major calor observat a l' ombra, ha sigut lo 2 y 'l 3 de Setembre á mitj dia: lo termómetro pujá á 34º 8'.
 Los arbres, á mitj Desembre, tenian tanta fulla com á últims del mes anterior.
 Lo dia 18 de Desembre vaig veure una cingonya que volava sobre mos jardins, sense que las tres que jo criava fessen lo més petit moviment. Com no hi havia llavors á Marroch cap aucellás d' aquestos, no 's sapigué d' ahont aquell podia haver vingut, tant més en quant no manifestava ser de pas, perqué després d' haver donat diferentas voltas marxá cap á N.E.
 ¿Quedarán tal volta algunas cigonyas en aquest país durant l' hivern? Aquest dia estigué molt núvol, y al matí hi hagué huracá: podria ser que una ventada fes sortir aquesta cigonya de son amagatall.
 Las plujas comensaren lo dia 19 de Desembre; y las fullas caygueren en abundancia, y cap á últims del mes casi no n' quedava cap als arbres.
 Lo dia 31 de Desembre després de mitjdia, lo sol tingué una corona mal terminada: tenia tots los colors del arch de Sant Martí molt vius, en una extensió de deu graus de sa circunferencia d' un blanch cendrós com una corona llunar sobre un espay de doscents, y 'l restant estava confós.
 Las plujas continuaren, y la sembra se feu á últims de Desembre.
 Sols se sentiren trons la nit del 30 de Desembre: lo primer fou verdaderament extraordinari; va romprer ab una continuació que durá més de dos minuts.
 Los vents bufaren casi sempre del O., ab cops bastant forts y continuats.
 La calor més baixa observada ha sigut de 7º sobre zero del termómetro de Reaumur, lo 18 de Desembre á las cinch del matí, y no obstant s' experimentá aquell dia á la mateixa hora una sensació molt viva de fret.
 Lo primer de Janer á dos quarts d' onze del matí, lo termómetro, colocat al sol, senyalava 29º 5'.
 Tenia en mon jardí quatre gaselas perfectament mansas. L' espectácle de sos jochs, quan aquestos animals gosan de perfecta llibertat, es verdaderament interessant: fan salts y blincos que admiran. Mos jardiners las hi feyan guerra, per que 's menjavan y destruhian las plantas; mes jo las protegia perque 'ls jardins son bastant grans pera que 'l mal que hi podian causar s' hi pogués coneixer. Domesticadas com las cigonyas, sempre venian á ferme companyía á la taula al matí y á la tarde; de modo que mos set companys havian arribat á ser mos millors amichs.
 No volent que la mort taqués lo recinte sagrat de ma Semelalia, vaig prohibir severament lo tirar escopetadas y cassar de cap altra manera. Ma intenció era que 'ls aucells tinguessen á mon entorn un asil segur; aixís lo cant variat de tantas especies diferents feya de ma Semelalia un paradís terrenal: quan me passejava fora dels jardins, mes sempre en lo recinte general, venian fins á prop meu remats de perdius, y 'ls conills me passaban sovint casi per entre camas. Jo procuraba atráurer y amansir aquestos animals, y ells corresponian millor als meus cuydados que 'ls homes que 's nomenan civilisats. Los aucells venian á recullir las molletas de pá que jo 'ls hi tirava, venian á passejarse per los aposentos, y jo dormia per la nit ab lo cortinatje del llit plé d' aucells, lliures en lo país de la esclavitut.
 May vaig lograr domesticar un malehit chackal que m' havian regalat. Li havia fet construhir una caseta pera deixarli més llibertat, y quan estigué acabada vaig ferli treure la cadena, colocantlo en sa nova habitació; mes éll furgá sota d' una de las parets, y s' escapá ab tanta manya ó raciocini (no m' atreveixo á dir quina de las duas cosas) com ho hauria pogut realisar un sér dotat de rahó. Es veritat que 'l chackal s' animava ab los crits de sos companys, que durant la nit venian á vols á udolar pels encontorns de Semelalia; y com una munió de gossos de tota mena que hi havia dins los contestavan ab lladruchs, tenia jo duas músicas nocturnas que eran tot sovint acompanyadas per los brams dels ases que feyan de baixos y 'ls galls de Guinea cantavan de tiple. Aquesta cridoria no 'm desagradava, al contrari produhia en mos oidos un conjunt deliciós, perque tot era allí natural.
 Sembla que la fama de la inmunitat de ma habitació havia penetrat en lo desert fins en las classes que 'ls homes anomenem irracionals, de modo que vaig veure grans remats de gaselas que venian á saltar y jugar á centenars prop de las parets de Semelalia. Jo no se si m' erro, mes varias vegadas me semblá que solicitavan lo permís d' entrar.
 Vaig fer una colecció bastant interessant de plantas, d' insectes y de fósils á Semelalia. Entre 'ls insectes se troban las aranea galleopodes, magníficas per sa grandesa: la primera que vaig veure m' esglayá per cert, ab més motiu havent passat per mon ventre estant agegut sobre 'l sofá. Entre 'ls fósils, la colecció dels pórfirs y pedras despresas del Atlas es molt hermosa.
 Havent anunciat que en la nit del 15 de Janer de 1805 hi devia haver un eclipse de lluna, molts pachás y altras personas de consideració se reuniren en ma casa pera observarlo; per desgracia lo cel estigué del tot núvol, sobre tot durant la nit, y caygué un terrible ayguat, barrejat de fortas ratxadas de vent, que 'ns impediren lo poder veurer res.
 Lo sultá may permaneix llarch temps en un mateix paratje; pochs dias després del eclipse 's rebé noticia de que anava á arrivar inmediatament á Marroch, lo qual causá la major satisfacció als habitants, y á mí en especial, que desitjava despedirme d' éll y empendrer ma peregrinació á la Meca.
 En efecte lo dia indicat arrivá 'l sultá, y vaig sortir á rébrerlo á gran distancia. Anava en sa llitera colocat entre duas mulas. Aixís que 'm va veure s' aturá á parlarme alguns instants, donantme las més francas mostras de son afecte. Muley Abdsulem que 'l seguia, me manifestá los sentiments d' un germá. Mentres estigué ausent haviam mantingut correspondencia, y durant ma malaltía, en que m' era impossible escriurer, m' enviaban emissaris de Fez, ab la única comissió de veurem y dárloshi noticias mevas; y ara que 'm veyan restablert del tot y en estat de montar á caball, no sabian com expressar sa satisfacció. Nostras relacions continuaren ab la més perfecta intimitat.
 Passats alguns dias vaig quedar del tot sorprés al saber que 'l sultá m' enviaba duas donas. Resolt á no pendre 'n cap sino després de cumplerta ma pelegrinació á la casa de Deu, vaig refusar lo present; mes las donas ja havian sortit del harem del sultá, ahont era impossible 'l tornar, y 'l bon Muley Abdsulem s' encarregá de tenirlas en sa casa.
 Aquest temia parlar al sultá de ma resolució y tampoch me 'n parlá a mí. Tota la Cort tenia las miradas en nosaltres, desitjant saber lo fí d' aquest assumpto: tots enrahonavan sobre 'l fet á cau d' orella, mes ningú s' atrevia á explicarse obertament sobre 'l particular, y jo continuava anant á la Cort, com si no hagués passat res. No obstant no podent soportar Muley Abdsulem situació pera ell tan enfadosa, finalment va rompre á parlar, y fou lo primer que me 'n digué alguna cosa. Li vaig contestar que l' endemá l' aniria á veure, y respondria á las preguntas que tingués á bé dirigirme.
 En efecte, vaig passar al dia següent á casa de Muley Abdsulem que m' esperaba, tenint en sa companyía al principal fakih del sultá, personatje verdaderament respectable. Comensá l' atach, y 'm vaig veure obligat á desfer los arguments d' abdós antagonistas. La discussió durá algunas horas. Muley Abdsulem que 's veya entre 'l sultá y jo, estava en la major agitació. Algunas llágrimas s' escaparen de sos ulls tancats á la llum del dia; y jo que 'm sentia més conmogut per la situació perillosa á que 's trobava reduhit per causa meva aquell respectable primpcep, que per cap perill dels que poguessen amenassarme, me vaig aixecar y prenentli la má li vaig dir: «En fí Muley Abdsulem, sé lo molt que m' estimeu; podeu coneixer lo fons de mon cor y llegir fins los meus secrets pensaments: indiquéume, donchs, la conducta que haig d' observar; diheume qué voleu que fassi y ho cumpliré; mes mireuho avans.» Me prengué la má, la posá sobre son cor, y després d' alguns moments de silenci, me digué casi barbotejant: «que vos dugan las donas á casa.» Enhorabona, vaig respondre, mes heu de sapiguer, Muley Abdsulem, que no las veuré, puig está próxim lo dia de ma partida á la Meca, y en tal cas si volen quedarse ho podrán fer, perque jo no las hauré vist, y si volen seguirme las hi dispensaré protecció.
 Desembrassat del gros pes que gravitaba sobre d' ell, lo cor de Muley Abdsulem no pogué resistir. Passant de la extrema tristesa á la més gran alegría, se 'm tirá al coll, abrassantme tendrament. Posá cara de Páscuas, y per segona vegada llensá llágrimas de tendresa.
 Quedarem convinguts en qu' aquella mateixa tarde 's verificaria la traslació de las donas; pero vaig exigir que 's fes sens soroll ni cerimonia de cap mena, y ab vaig tornar á casa. Las donas regaladas per lo sultá eran una blanca que 's deya Mohhàna, y una negra que duya 'l nom de Tigmu.
 Vaig dar orde que 's preparés una habitació independent en casa la ciutat, y vaig manar l' adornessim com convenia: vaig fer portar provisions de sucre, café, té, etc.; y á més una caixa que contenia telas diferentas y altres frioleras, algunas joyas, y una bossa ab algunas monedas d' or.
 Allá á las deu de la nit, lo majordom va entrar á avisarme l' arrivada de las donas. Que las conduheixin á la seva habitació, vaig respondre, y vaig continuar la conversa ab lo secretari, lo fakih y altres dos amichs. La directora del harem de Muley Abdsulem, ab mitja dotzena de donas, fou la que 'm portá y acompanyá las mévas.
 Se las hi serví sopar á ellas y 'ls homens. Acavant de sopá, vaig preguntar per la directora del harem de Muley Abdsulem y se'm presentá cuberta segons costum. Li vaig fer un regalet, y després posantli á sas mans la clau de la caixa, li vaig parlar d' aquesta manera:
 Doneu aquesta clau á Mohhana, y digueuli que l' estimo; mes circunstancias particulars m' impideixen véurerla. Tot quant trobi en sa habitació y baix aquesta clau es seu. Confio que protegirá á Tigmu. Jo vaig á Semelalia; mes durant ma ausencia deixo un dels meus principals criats, lo scherif Muley Hhamet, que tindrá conta del seu servey ab dos criats y duas criadas. En tot lo que desitji, que 's dirigeixi á Muley Hhamet.»
 Dit aixó vaig despedir á la directora qu' estaba espalmada. En aquell mateix instant, qu' era ja mitja nit, vaig montar á cavall ab mos amichs y dependents, y llumenat ab mols fanals, vaig sortir pera Semelalia, ahont me vaig establir. Las donas de Muley Abdsulem passaren la nit en ma casa fins lo dia següent.
 Si quedá esglayada la cort de Marroch per haver jo rebutjat las donas, no ho quedá menos de la rebuda que tingueren. Era impossible mantindrer la cosa en secret á causa dels meus criats y personas que'm voltavan. Aixís en menos de vint y cuatre horas va saber tota la ciutat fins las circunstancias més petitas del cas.
 Vaig continuar visitant al sultá y á Muley Abdsulem, com si res hagués passat, perque entre 'ls mussulmans es regla de cortesía no parlar may de las donas.
 Finalment vaig declarar qu' anaba á sortir pera la Meca. Vaig tenir sobre 'l particular algunas disensions ab lo sultá, Muley Abdsulem y 'ls meus amichs, quins se empenyaban en ferme desistir de tant penós viatje. Me deyan que tampoch lo sultá ho havia fet; que la relligió no exigia 's realisés personalment, que podria pagar lo viatje á un pelegrí, y d' aquest modo tindria igual mérit als ulls de la Divinitat. Aquestas y altres rahons que no dich, no foren prou pera alterar la meva resolució.
 Lo sultá, que desitjaba de tot cor retenirme ab ell, 's presentá un dia en ma casa acompanyat del seu germá Muley Abdsulem, del seu cosí Muley Abdelmelek, y de tota sa Cort. Entrá á las nou del matí, y no 's retirá fins á dos quarts de cinch de la tarde. En aquest temps se tocá varias voltas lo punt de mon viatje; mes jo vaig permaneixer inalterable. Vaig fer servir un menjar al arribar, y un altre al sortir. Lo sultá, que volia darme provas de son afecte é ilimitada confiansa, menjá en los dos banquets; va pendrer café, té y llimonada diferentas vegadas, va escriurer y rubricá las ordes del dia sobre mon propi escriptori; me tractá com un jermá estimat, y finalment, al anarsen, sis dels seus criats me presentaren en son nom dos riquíssims tapissos.
 Tot just havian acompanyat al sultá á son palau, casi tots los oficials tornaren altre volta á cumplimentarme y renovar sas instancias pera detenirme, fentme las més llausangeras insinuacions respecte ma futura sort, si consentia á quedarme. Insensible á tot vaig fixar l' época de ma sortida per tretze dias més tart.
 Arrivá 'l moment de donar l' últim adeu al sultá. Renová sas instancias, repetintme mil vegadas que reflexionés las fatigas y perills que m' esperavan en tan llarch y penós viatje. Al separarme 'ns abrassarem ab las llágrimas als ulls. Ma audiencia de despedida ab Muley Abdsulem fou crudel per demés, y fins al últim sospir portaré impresa en lo cor la imatge d' aquell primpcep estimat.
 Lo sultá me regalá una tenda magnífica de tela vermella ab franjas de seda. Abans d' enviármela, la feu armar en sa presencia; y llavors entraren dotze fakihs y resaren algunas oracions que devian atreurem las gracias del cel y ditxa constant en mon viatje. Afegí á aquell present varis bots pera posar aygua, objecte esencial pera aquest camí.
 Llavors vaig enviar á dir á Mohhana que 's cubrís, perque desitjava parlarli. Estant preparada pera rebrem vaig passar á sa habitació, acompanyat de tota ma gent, y li vaig dir: «Mohhana, trovantme á punt de marxar pera llevant, no vos abandonaré si voleu seguirme; mes si voleu quedarvos, sou lliure de ferho, puig sabeu que es aquesta la primera vegada que vos veig y parlo.» Me respongué modestament: «Vull seguir á mon senyor.» Li vaig tornar á repetir: «Penseushi bé, puig no es cosa que 's puga fer duas vegadas.» Mohhana afegí: «Si, senyor, vos seguiré per tot lo mon fins á la mort, aneu allá hont vullau.» Llavors girantme als circunstants: «Ja sentiu, vaig dir, las paraulas que Mohhana acaba de dir, y sou testimonis de sa resolució.» Y girantme vers ella: «Sou, diguí, dona apreciable, me teniu afecte, y jo vos protegiré. Disposeuvos pera marxar. Adeu.»
 Vaig fer construhir pera Mohhana una especie de llitera, nomenada darbucco, perfectament tancada per tots costats, la qual se coloca sobre una mula ó un camell, y usan en lo país las senyoras de distinció. Respecte de Tigmu no hi hagué tantas cerimonias, puig podia caminar cuberta en son hhaik ó albornús. Vaig destinar á ditas senyoras una gran tenda, hont ningú podia véurerlas ni molestarlas. D' aquesta manera vaig empendrer mon viatge á la Meca, deixant pera procurador encarregat de la administració de mos bens á Marroch, á Sidi Omàr Busèta, bajá de la mateixa capital, ab las convenients instruccions.