Viatjes de Ali Bey el Abbassi/Tomo segon/I
Lo diumenge 13 d' Octubre me vaig embarcar en una fragata de guerra tripolitana, manada per l' arraix ó capitá Omar: estava al áncora en la rada de Larache, hont vaig passar tot l' endemá. Lo dimars 15 nos ferem á la vela molt dematí, mes com no bufava vent favorable, lo barco no feu més que donar bordadas.
Dimecres, 16.—A la matinada bufá un vent de O. SO. A mitj dia ja eram al estret de Gibraltar, y després de duas horas y mitja 'ns trobavam entre Gibraltar y Ceuta: desde allí se veyan las duas ciutats, oferint un aspecte pintoresch. Lo camp dels espanyols devant de Gibraltar, format de tendas y barracas; la ciutat de Sant Roch sobre un turó, y Algeciras que 's descubreix darrera d' una punta de terra, forman un cuadro hermosíssim. En lo port de Gibraltar s' hi veya una escuadra inglesa y un convoy.
Tot lo dia anarem seguint lo rumbo cap al S., sempre ab lo mateix vent.
Dia 17.—A la nit bufá més fort lo vent; lo qual molestá molt al barco: passaren varios cops de mar sobre coberta, y fins se 'ns ficá aygua dins. Pe'l matí descubrirem lo cap de Gata per devant del que passarem á las duas de la tarde; després de lo qual prenguerem la direcció del NE.
Dia 18.—Molt dematí se descubrí lo cap de Palos. Nos trobavam á sa altura, quan lo capitá maná girar al S., pera seguir á un barco que semblava fugir de nosaltres. L' atraparem á la una; era un bergantí suech. Al pondres lo sol estavam sobre 37º 15' de latitut N., y 2º 47' 30" de longitut O. del observatori de Paris.
Dia 19.—La nit avans feu poch camí 'l barco, y 'l matí se mantingué tot en calma. Nostra derrota fou al E. ¼ SE.
A las quatre de la tarde se descubrí una serra de la costa d' Africa, y á las cinch vaig observar ma longitut1° 37' 30" O. del observatori de Paris.
Lo vent pará del tot, mes la corrent nos portava al E.
Dia 20.—Continuava la calma, y á las nou del matí vaig pendre ma longitut1° 27' 30° O. del observatori de Paris.
Dia 21.—Virarem de bordo cap al N., ab un ventet de S.E.
Dia 22.—La fragata continuá en la direcció del N. fins á curta distancia de la isla Formentera, hont la prengué al S.O.
Dia 23.—Seguirem cap al O.SO. fins á la posta del sol, en que dirigirem la proa al E. NE.
Dia 24.—A mitj dia prenguerem la direcció del E. ¼ SE.
Comensant á refrescar l' ayre, á las tres de la tarde se vejé lo barco voltat d' un meteoro ben singular. Lo mar s' aixecá de sopte, y en compte de rodar las onadas unas sobre las altras en sa superficie, com passa sempre, l' aygua pujava verticalment en pirámides ó conos diáfanos de puntas agudas que 's sostenian molt temps sense decantarse per cap costat, fins que per últim s' aplanavan perpendicularment sobre sí mateixas. Me semblá que la causa d' aquell fenómeno, bastant análech á las trombas marinas, devia atribuhirse á la electricitat d' alguns nuvolots que teniam sobre nosaltres, y exercian tan violenta atracció pera anivellarse ab la electricitat del mar. Al mateix temps lo vent bufá mes fort, y 'l barco, saltant per damunt d' aquellas pirámides punxagudas, nos causaba terribles batzegadas, aumentadas encare més per lo volúm de la arboladura, excessivament gran á proporció del cos de la fragata; y com las troneras estavan obertas, entravan per tots costats torrents d' aygua. Per desgracia sols hi havia duas bombas; l' una espatllada y l' altra poch se 'n faltava, de modo que xuclava molt poca aygua. Los forats y conductes per hont havia de sortir de la coberta y dels entreponts, estavan tapats per los fardos y la bruticia; aixís es que la molta aygua que entrava per tots costats, y no podia sortir, amenassaba á cada instant enfonzar lo barco. Lo fons de la cala y entreponts estavan inundats; no veyam terra en lloch, y per consegüent ni teniam esperansa de socorro. Los mariners y passatjers plens d' espant havian pujat á la coberta, hont esperavan la mort per moments. Se tancaren las troneras tan bé com se pogué, y 's llensaren al mar los fardos y efectes més pesats. Tots travallavan á la sola bomba que estava de servey; y á copia de paciencia y cansament, se lográ per fi desembrassar alguns dels conductes pera donar sortida al aygua. En poch temps se buydá extraordinariament lo barco; mes no obstant de tals precaucions, y dels esforsos de la tripulació, hauriam mort infaliblement en un barco tan mal aparellat, si 'l meteoro, que sols durá deu minuts, hagués durat més.
En los moments més crítichs de nostra situació, vaig lograr la recompensa d' alguns actes de beneficencia que havia exercit en lo barco. Lo capitá, lo contramestre, y varis mariners vingueren uns darrera altres á dirme á l' orella que res temés, y que si havia de salvarse un sol home, aquest seria jo. D' aixó vaig deduhir que existía un complot á fi d' apoderarse de la llanxa; que s' anava disposant desde 'l fí del meteoro, pera poguer salvarse y defensarse ganivet en má contra la resistencia d' aquells á quins se tractava d' abandonar. Felisment se sortí del pas sols ab la pérdua dels efectes perteneixents á la fragata y passatjers, qual valor pujava molts mils duros. Respecte de mí, sols ne vaig perdre tres cents; mes fins en aixó y relativament al objecte, vaig experimentar l' agrahiment de la tripulació. Vaig veure alguns efectes, que reconeguts per meus al moment de llensarlos al mar, eran arrebassats de mans dels que 'ls duyan, y tornats al camarot; al mateix temps que 's llensavan tots los objectes preciosos
del barco y dels passatjers; de manera que estich persuadit que no hauria perdut res, si s' haguéssen pogut reconeixer los meus en mitj del desordre y confusió que regnavan en tan horrorosos moments. Desde nostra sortida de Larache, havia jo distribuhit gratuitament medicaments y altres molts socorros als infelissos que me 'n demanavan; y aixó es lo que 'ls havia obligat en favor meu.
Dia 25.—Durant aquest dia seguí lo mateix rumbo fins després de post lo sol; llavors girarem cap al NE.
Dia 26.—Trovantse á mitjdia la fragata als 38° de latitut, se dirigí 'l rumbo al E. SE. ab un vent fluixet.
Dia 27.—A mitjdia se descubrí 'l cap Bugaroni sobre la costa d' Africa, y gobernaren cap al E.
Dia 28.—Al capvespre nos trobavam entre la illa de Galita y la costa d' Africa.
Dita illa, que vaig observar ab la meva ullera 'm semblá formada d' una gran roca granítica de color roig de mahó ab amplas venas onejadas de cuars pur. Es una montanya bastant alta, qual aspecte té bastanta semblansa ab l' estret de Gibraltar.
Lo canal entre Galita y 'l continent es bó. Los tripolitans evitan sempre passar per fora de la isla, es dir, entre ella y Cerdenya, perque 'ls habitants d' aquesta costa estan en continua guerra ab ells, y segons la relació del comandant de la fragata, fan penjar als capitans tripolitans que tenen la desgracia de caure á sas mans.
Dia 29.—Aquest dia ferem poch camí; á mitjdia estava 'l bastiment devant de Biserta ó cap Blanch.
Dia 30.—Reconeguerem lo cap de Bona y després d' haberlo passat avans de mitjdia, lo capitá prengué la direcció del S. SE. 5º E. ab un vent fluixet.
Dia 31.—Continuant lo rumbo ab vent més fresch, descubrirem á la cayguda de la tarde la isla Lampidosa ó Lampedusa, cinch lleugas distant cap al E.
O la marxa del meu cronómetre havia esperimentat una considerable anomalía d' un dia á altre, ó la posició de Lampedusa té un error de mitj grau cap al O. en la carta del
depósit hidrográfich de Madrit, segons l' observació astronómica que vaig fer á sa vista.
A las nou del vespre comensá á refrescar lo vent, y bufá ab tal violencia, que á mitja nit hi hagué una tempestat desfeta. Lo barco feya molta aygua, los cops de mar llensavan las onas sobre 'l pont, que estava mitj obert, y 's ficavan dintre. La dolenta bomba que teniam anava sens parar, pero ab poch resultat. Los balanceigs eran tan violents, que las vergas se ficavan més de sis peus al mar: la tripulació 's veya perduda, y 's preparava á morir. Lo capitá, groch y sens esperansa, vingué á dirme que 'l barco no podia resistir mes; consultantme sobre 'ls medis que debian emplearse en moments tan crítichs.
Li vaig preguntar si hi havia velas fora, y dihentme que sí, li vaig aconsellá que las recullís totas, escepte una pera dirigir. Sortí al instant á manar la maniobra, y llavors, calculant, vaig veure que eram á vinticuatre lleguas al N. de Trípoli.
Vejent al capitá altra volta li vaig preguntar si la fragata podia orsar. «No ho sé, digué; peró ho probarem.—Donchs bé, gireu la proa al O. NO., y vejeu si es possible guanyar lo canal entre Kerkeni y Zerbi.»
Axís ho feu, y poch després lograrem sortir d' aquella terrible ratxada de vent que amenasava estrellarnos contra la costa de Trípoli. Comensá á minvar lo vent, y 'l mar á ferse soportable, peró seguint perçó agitat.
Dia 1 de Novembre.—Després de seguir lo mateix rumbo durant tot lo dia, y quedant lo mar de mica en mica més tranquil, tirarem l' áncora á las vuyt de la nit á quinze brassas sobre un banch prop de Kerkeni.
Totas las personas del barco 's miravan com ressucitadas, s' abrassavan y felissitavan mútuament.
Dia 2.—Vaig reconeixer nostre punt distant tres lleguas de Kerkeni, que 's trobava al O. NO. 6° N.
Estávam sobre un gran banch de sorra de feldspat roig de mahó y de cuars, qual superficie ocupa algunas lleugas, y sobre 'l qual estava 'l barco anclat ab tanta seguretat com en un port tancat, perque fins ab lo vent més fort no s' aixecavan las onas, y 'l mar en aquest paratje sembla un safreig.
Dit banch forma un pla inclinat casi insensible fins á la islas de Kerkeni y costa del regne de Túnez. Algunas millas avans d' arrivar, se 'l reconeix per lo color fosch ó blanquinós del aygua, y quan s' está sobre d' ell per la tranquilitat del mar.
Las islas de Kerkeni son duas situadas á molt poca distancia de la costa de Túnis, y separadas per un canal. Son tan baixas, que ab prou feynas se descubreix sa elevació sobre 'l mar. Vaig ovirar alguns arbres ó palmeras. Lo capitá aná á terra varias vegadas. Me contáren que 'l abordatje á aquellas islas es difícil, perque la més petita llanxa embarranca molt avans d' arrivar á terra, per la poca aygua; de manera que es impossible arrivar no mes que á alguns punts coneguts dels pilots práctichs.
Aquestas islas son designadas per sos habitants y 'ls de las costas vehinas, ab lo nom de Kàrguena, y no Kerkeni, com indican las cartas.
Lo dupte que jo tenia sobre la llongitut de la isla de Lampedusa, s' esten igualment á la situació de ditas islas. La latitut del punt mitj entre abduas islas es de 34º 39'; lo qual difereix algun tant de sa posició sobre las cartas.
En aquestas islas no hi ha deus ni rius. Los habitants no beuhen altra aygua que la de pluja, y es aquesta tan escassa, que pera portarne poca cantitat al barco, fou necessari recullirla ab cantarets y escudellas per las casas dels habitants.
Lo terrer es una roca casi pelada, que no ofereix més vejetació que palmeras; aixís es que 'ls naturals son molt infelissos, y son aliment se reduheix al fruyt y ubeca de las palmeras, lo de la palma christi y 'l peix que secan pera la provisió del any.
La població está reunida en varis aduar formats de cabanas ó casas baixas de miserable aspecte.
Té una especie de barcos molt dolents, d' una sola vela, que poden sostenir tres ó quatre personas. S' anomenan sandàl, y corren tota la costa de Trípoli, pero may s' apartan de terra més d' una lleuga. Una de ditas barcas vingué a durnos l' aygua que haviam demanat, y també viram. Los homes no portan altre vestit que un hhaik de burell molt gruller; son magres y morenos. Dedicats enterament á la pesca, se valen de diferents ormeigs pera agafar lo peix, que forma la base de son sosteniment.
No 'm fou possible adquirir noticias certas sobre 'l número d' habitants d' aquellas islas; pero crech no passan de sis cents y encara dubto que hi arriban. Professan la relligió musulmana, y las islas están baix la direcció d' un cheik nombrat per los habitants: aquest envia cada any á Túnis certa cantitat de peix en tribut al bajá, únich producte que aquest treu de las islas.
Nostre barco permanesqué sobre 'l banch de Kerkeni fins la nit del 7 de Novembre, y durant tot aquell temps los vents bufaren ab gran forsa. En una de las excursions á terra, se va rompre al capitá l' arbre de la llanxa y s' esqueixá la vela, mentres allá hont eram nosaltres y ab tot y la forsa del vent, y estar á més de duas lleugas de terra, 'l mar estava del tot tranquil. Los dias de descans s' emplearen en reparar las velas esquexadas, y tapar ab planxas de coure las clivellas per hont entrava l' aygua en lo fons de la cala.
Dia 7.—Alsarem l' áncora á las vuyt del vespre, y ferem via al SE. ab una petita brisa.
Dia 8.—Havent seguit la mateixa direcció tot lo dia, lo barco va recorrer algunas bordadas durant la nit, pera no acostarse massa á la costa de Trípoli, que no estava molt distant.
Dia 9.—Lo matí estigué tapat; no obstant abans de mitj dia descubrirem perfectament la costa de Trípoli.
Lo barco se dirigí cap al port, passant devant d' un castell al que saludá ab una canonada, y se li torná lo saludo. A la entrada del port nos vingué á rebrer una llanxa del gobernador: pujaren á bordo alguns individuos y prengueren al capitá una especie de declaració. Continuarem nostra entrada fent al pas moltas salvas d' artillería, fins á deixar anar l' áncora en mitj de la badía: eran las tres de la tarde, y 'l capitá baixá á terra tot seguit.
Dia 10.—Tota la tripulació va desembarcar; mes jo 'm vaig quedar á bordo, esperant que estigués preparat mon allotjament en la ciutat.
Dia 11.—Vaig saltar á terra á mitj dia, acabada ab felicitat tan fatigosa travessía.
Es de notar que 'l gran aixecament del mar del 24 d' Octubre succehí dos dias després de la lluna nova, y casi una hora y mitja després de son pas per nostre meridiá.
La forta borrasca de la nit del 31 d' Octubre sobrevingué dos dias després del primer quart y comensá una hora y mitja després del pas de la lluna per nostre meridiá.
En los dos cassos estava la lluna en sa constitució boreal. Al sabi M. Lamarck toca apreciar aquestas observacions.