Viatjes de Ali Bey el Abbassi/Tomo tercer/II
Vaig sortir del Ienboa, lo dimars 31 de Mars á las cinch de la tarde, muntat en un dromedari, acompanyat de tres criats, diferents pelegrins turchs ó mogrebins, y uns cincuanta dromedaris.
Caminavam cap al E. ¼ SE. per una planura de sorra, á trossos seca, mes oferint de tant en tant algun rastre de vejetació.
Los dromedaris caminan comunment més de lleuga per hora, y nosaltres los feyam trotar alguna vegada; mes no podian mas forsas soportar la violencia de sos moviments. A mitja nit me vaig sentir abatut per demés, tant per los mohiments del animal, com per la incomoditat d' una sella tota de fusta y sense estrebs; per lo qual me vaig veure obligat á escursar una mica 'l pas. A las quatre del matí me trobava en la direcció del E. ¼ NE. entre montanyetas que s' anavan estrenyent á mida que avansavam. A un quart de set vaig manar fer alto en una vall, que suposo dista unas quinze ó setze lleugas del Ienboa.
Nos veyam rodejats de montanyas de diferentas esquitas, del tot peladas. Per més que no hi haja aygua en dita vall, vaig trobar algunas plantas, petitas, mes molt bonicas; entre altras una hermosa especie de Solanum de flors grans.
Seguia trovantme malament, y ans d' alba havia tingut dos forts vómits durant lo viatje.
Lo mateix dia, dimecres 1 d' Abril, á dos quarts de tres de la tarde vaig continuar la marxa, dirigintme al E. y seguint lo mateix desert per una vall d' aspecte singular: las montanyas de la banda del S. son totas de sorra movedissa blanca del tot; las de la part del N. se componen de penyas de pórfit, rocas jaspiadas y d' esquitas. Tindrá la vall tot lo més cent toesas de llarga. Al contemplar aquellas montanyas de sorra tan altas com las de penya, vaig quedar admirat de la forsa que ha aglomerat y manté tal acumulació de sorra movedissa, la qual forma las montanyas del S., sense que 'ls vents ne trasportin un sol átomo á las del N. Lo fons de la vall es una varietat de penya y sorra, hont se troban algunas plantas bonicoyas. Contenen las montanyas del N. una hermosa colecció de pórfits de tots colors y pastas. En las rocas jaspiadas s' hi veuhen tots los tints ó gradacions del vert; entre ellas n' hi ha de magníficas; tampoch faltan esquitas de tota especie.
Al pondres lo sol me trobava entre molts grupos de montanyas volcánicas del tot negras, y que presentavan diferents quadros de ruinas molt pintorescas.
Ja post lo sol, vaig comensar á pujar pera atravessar la serra. Fins á las deu de la nit no vaig arribar al cim, y aviat vaig empendre la baixada. Tot aquell espay está embrassat per demés per un bosch d' arbrissons espinosos molt molestós, sobre tot quan se va de nit; á cada instant un se sent ferit en la cara, mans y camas.
A la matinada llampega al E. durant una hora: lo fenómeno excitá l' entussiasme de ma gent que l' atribuhian al sant profeta.
Passarem á mitja nit per un poble nomenat Hamara; mes essent completament fosca, sols vaig distingir alguns fochs.
Lo camí comensava á girar més al N., y 'ns conduhí, per una estreta vall de poca pendent prop d' altre poblet, fins que á las cinch del matí arribarem á Djideida, abatuts y mitj morts. Me baixaren del dromedari, y m' estengueren sobre 'l matalás en mitj de la plassa.
M' havian promés los árabes arrivar á mitja nit a Djideida, hont haviam de fer alto. Estava en consecuencia preparat á la observació del satélit, á pesar del fatal estat de ma salut; mes los arbres espinosos del camí, y crech que també la fatiga de mos companys de viatje, sense comparació més forts y robustos que jo, havia retardat nostra marxa, y haviam arribat algunas horas més tart. Me vaig consolar d' aquest contratemps ab un altre, que tampoch m' hauria permés dedicarme ab fruyt á ma observació astronómica, encare que haguessem arribat á temps; perque Júpiter sortí ab la lluna, y un y altra permaneixeren cuberts de núvols fins á punta de dia.
Es realment notable la exactitut dels conductors de dromedaris; á cada hora canónica, feyan parar la caravana, y cridavan: I ua salàh, I ua salàh; anemsen á pregar, anemsen á pregar. Llavors tots baixavan, se donavan l' ablució ab sorra, y després de fer plegats la oració tornavan á muntar pera continuar lo camí.
Una nit que anava jo devant de la caravana, vaig sentir un soroll derrera meu; vaig girar lo cap, y vaig veure á un dels conductors de dromedaris amenassar ab un gruixut bastó á mon hhazindar ó majordom, volentlo obligar á retrocedir. Tot seguit hi vaig ser pera veure que era. L' árabe, portat de sant zel, no parava de dir: ¡Ah, Sidi Ali Bey! ¡aquest home es un gran criminal! — ¿Qué ha fet? — ¡Es un horrible criminal! — ¿Més que ha fet? insistía jo. — No passará endavant, no anirá á Medina, no ho permeteré. Mon criat estava atónit. Digam, donchs, vaig repetir al árabe, ¿qué ha fet? — Sí, Sidi Ali; fuma tabaco, no anirá á Medina; no ho consentiré. Me costá molt calmar al árabe, dihentli que essent mon criat un scherif marroquí, ignorava del tot las disposicions d' Abdulwehhab. Li vaig prometre en son nom que no fumaria més. Exigí que mon criat ho jurés, y tirés la pipa, ab lo poch tabaco que li quedava. Sols ab aquestas condicions li permeté seguir son viatje.
Djideida es població per demés trista, situada en lo fons d' una vall; las casas son baixas y construhidas de pedra seca sense morter: hi ha una gran plassa ab algunas tendas, hont se celebra 'l mercat. L' aygua que 's beu es excelent. No hi faltan alguns jardins, y plantacions de palmeras; més la situació es molt trista.
Lo gefe de la població, per sobrenom Scheih lo Belèd, y 'l kadí, son naturals del país, y aquest se troba baix la dominació del sultá Saaud, á qui 'ls habitants pagan lo delme de sos fruyts.
En lo desert de Medina creix l' arbre d' ahont s' extreu lo bálsam, impropiament nomenat de la Meca. No poguent detenirme, vaig deixar pera la tornada mas investigacions sobre dit arbre.
Essentme ja impossible soportar la marxa dels dromedaris, vaig deixar marxar la caravana, prometent conseguirla ben aviat. Me vaig jeure en mitj de la plassa, dormintmhi sense tenir en ma companyía no més que 'ls criats.
Al despertar me vaig trobar rodejat de moltas personas, que ajupidas s' entretenian mirantme. Vaig obrir mon botiquí, y vaig posar desfilas ab bálsam católich á tots los ensetats y feridas de mas camas, mans, etc. Vaig menjar després una sindria deliciosa, que 'm refrigerá en extrem. Mes encare no 'm podia mourem poch ni gens.
Mos criats s' ocupaban mentrestant en fer preparar quatre camells, y una schevria per l' estil de la que 'm serví en lo viatje de la Meca; y 'l matí del mateix dia, dijous 2 d' Abril, vaig pujar en aquella montura, sense més escolta que mos criats y 'l cameller. Vaig sortir de Djideida á dos quarts de nou per lo camí de Medina, de qual ciutat no distava, segons las noticias adquiridas, sinó unas setze lleugas al E.
Estimo la posició de Djideida sobre vintivuyt lleugas al E. ¼ SE. d' Ienboa.
Dirigiam nostra via cap al ESE., atravessant una ampla vall.
Duas horas després de nostra sortida de Djideida, surten dos wehhabis de las montanyas, detenen nostres camells, y 'm preguntan: ¿Hont aneu? — Los hi vaig respondre que á Medina. — No podeu continuar lo camí. Llavors se presenta un gefe, ab altres dos oficials montats en camells, pera interrogarme de nou. Lo capdill, sospitant que jo era turch, amenassa tallarme 'l cap. Sense esglayarme per sas amenassas, responch ab serenitat á sas preguntas. Mos criats confirman mas respostas. En va me recordá la imaginació en aquell instant la noticia espargida per Djedda, d' haver sigut degollats tots los turchs sortits de la Meca; puig no vaig perdre la sanch freda. Me diuhen que 'ls hi entregui 'l diner, y 'ls hi dono quatre duros que duya á la butxaca. Insisteixen en que 'ls n' hi doni més; pero responch que no me 'n queda ja, y que poden si volen, inspeccionar mos efectes. Pretenen que duch diner amagat á la cintura, com s' usa á llevant; mes jo 'ls contesto que no. Veyent sa obstinació, tiro á terra l'albornús, y comenso á despullarme pera satisferlos. Llavors me detenen; pero al veure la cinta del rellotje l' estiran y m' obligan á donálshi. Reiteran sas amenassas, després d' apoderarse del rellotje y albornús, y per fi 's retiran, indicant al cameller un lloch proper hont haviam de parar y aguardar sas ordes.
Nos dirigirem al indret indicat. Tot seguit vaig fer trossos d' una capsa que contenia 'ls insectes recullits á Arabia, y vaig llensar lluny de mí las plantas y fóssils que vaig reunir en aquesta travessía del Ienboa. Vaig entregar á mon hhazindar alguns duros que portava en ma maleta y vaig quedar del tot tranquil. Vaig empassarme una carta de Muley Abdsulem, la qual podia comprometrem als ulls d'aquells fanátichs. Mos criats amagaren sota las pedras lo poch tabaco que 'ls hi quedava, y en tal estat esperarem las ordes.
Poch després vingueren dos wehhabis á posarse prop de nosaltres com centinellas de vista. Per fortuna arribava tart aquella disposició, haventnos ja desembrassat de tot lo que 'ns podia comprometre. Estich persuadit que aquells moments de llibertat los deguerem á la avaricia d' aquells homes, los quals se retiraren tal vegada pera convenirse en la partició del botí, puig sols hi havia dos objectes, l' albornús y lo rellotje, no essent suficient lo poch diner que m' havian pres pera contrabalansar lo valor de dits objectes al repartirse entre cinch individuos.
Al cap de duas horas apareixeren altres dos wehhabis, dihent que eran enviats del emir, á fi d' exigirme cinchcents franchs per ma llibertat. Los hi vaig tornar á dir que no tenia diner, ab lo qual se retiraren tot seguit.
No tardá en presentarse altre wehhabi ab orde de trasladarnos á altre lloch. Anarem ab ell, y darrera d' una montanya vehina 'm trobo... ab tota ma caravana, igualment presonera dels wehhabis.
Mos companys de viatje, pálits, tremolant é inquiets sobre sa sort, estavan custodiats per una forta escolta. Me vaig assentar al costat dels árabes mogrebins; los turchs feyan grupo apart.
Arribá un wehhabi ab la intimació de que tots los pelegrins, turchs ó mogrebins paguessen cinchcents franchs. A tal exigencia mos companys d' infortuni comensaren á cridar demanant misericordia, ab las llágrimas als ulls. Respecte á mí, 'ls vaig contestar fredament que ja havia donat ma resposta; mes també vaig intercedir en favor d' aquells desgraciats.
Anava á pondres ja 'l sol quan se presentá altre wehhabi á dirnos que havent l' emir acordat una rebaixa de la contribució, cada pelegrí no pagaria més que doscents franchs. Nous gemechs, novas llágrimas de part de mos company, que en realitat no tenian diners.
Post lo sol nos feren ficar en un congost, manantnos assentar en dos grupos separats. Los meus companys estavan aterrats y confesso que jo mateix vaig temer ser ben prompte testimoni d' alguna terrible escena en que 'ls turchs anavan á ser las víctimas. Res temia pera mí; puig me consideravan com árabe mogrebí, y 'ls turchs no podian dir altre cosa; mes no per aixó deixava d' afligirme molt la sort d' aquells infelissos, los quals, á no ser per mí, may haurian pensat en empendrer aquell viatje, y jo desgraciadament careixía d' influencia y medis pera lliurarlos d' una catástrofe.
Després de passar tota una hora en aquestas angunias, arribaren altres soldats y 'ns manaren pujar á caball, dihent que 'l emir volia examinar en particular á cada hú de nosaltres. Precisats á desfer lo camí ab un temps núvol y fosquíssim, atravessarem per Djideida, y poch després ordenaren fer alto pera passar lo resto d' aquella trista nit.
Lo matí del endemá, divendres 3 d' Abril, poch ans de sortir lo sol continuarem retrocedint, ab una escolta de sols tres soldats wehhabis.
A las duas horas vaig descubrir un campament compost de bonicas tendas. Vaig creure que 'ns anavan á presentar al emir; mes després vaig veure que eran los empleats, criats y esclaus del temple de Medina que Saaud enviava fora d'Arabia.
Arribats al campament, nos feren omplir los bots en una font, y sense deixarnos descansar continuarem la marxa.
Mentres s' omplian los bots, al criat que portava mon camell del ronsal, li agafá tanta por, que 's posá á córrer, portant darrera seu la cabalcadura pera posarse ab mi baix la protecció de la caravana dels empleats del temple; mes aviat acudí un wehhabi, li arrancá de la má 'l ronsal, lo tirá á terra y després de cossejarlo, torná á reunirme á la caravana sense dirme un mot.
Nos feren passar per Hamara, poblet semblant á Djideida, mes millor situat, puig lo rodejan jardins y grans palmeras en mitj d' una ampla vall y á poca distancia de la font hont haviam omplert los bots. Dita font es abundant y dona aygua riquíssima, pero molt calenta.
Mitja hora després nos tragueren del camí, fentnos baixar á terra al ser á las montanyas. Comensaren de nou las discussions pera 'l pago de la contribució, y duraren fins á las tres de la tarde. Los wehhabis desferen tot nostre equipatje, y per fi feren pagar á cada turch vint franchs; prengueren un hhaik y un sach de galeta als mogrebins; robaren tres duros que havia jo olvidat en mon escriptori, y 'l benisch ó caftan de mon hhazindar. Exigiren quinze franchs á cada conductor de camells. Lo meu no volgué pagarlos, y se 'n aná á parlar al emir. Desde llavors ja no l' he tornat á veure. Nos intimaren la orde positiva de Saaud, que prohibeix als pelegrins anar á Medina. Després nos reuniren á la caravana dels empleats del temple, que llavors passava per la vall, escoltada per altres soldats. Aixís acabá, y puch afegir felisment, aquest desagradable contratemps, encar que 'm queda lo sentiment d' haver malograt un viatje interessant, y perdut lo rellotje que 'm servia pera las observacions astronómicas.
A mitj dia, mentres s' estava discutint sobre la contribució exigida per los wehhabis, se sentiren cinch ó sis trons ab un cel clar y sense núvols.
En quant á la conducta de dits wehhabis, es de notar que nosaltres sabiam molt be, com tots los árabes, la expressa prohibició d' anar á visitar lo sepulcre del profeta á Medina. De consegüent cometiam sabentho una infracció de la lley. Mes jo estava resolt á tentar la ventura, ab la esperansa de que la casualitat secundaria ma empresa. Al agafarnos, no feren los wehhabis sino posar en execució la orde general anteriorment expedida.
La contribució que exigiren no fou més que una penyora per nostra infracció. Lo modo d' exigirla fou brutal, es cert; més s' ha de perdonar en gent poch civilisada. També es veritat que se m' enportaren lo rellotje y l' albornús, mes ¿per qué no se n' endugueren lo demés?... Aquestos árabes, encar que wehhabis y súbdits de Saaud, son naturals del país novament somés, y per tant se diferencian molt de la brillant joventut wehhabita de llevant que acabava de veure á la Meca; aixís es que 'ls hi vaig perdonar de bona gana l' haverme robat lo rellotje y l' albornús, com resto dels antichs vicis de son país; donant gracias á la reforma d' Abdulwehhab, per haverme deixat los demés efectes y los intruments astronómichs. Sas amenassas y maltractes als turchs no son sinó consecuencia de son ressentiment y odi contra aquella nació, qual nom solament ja 'ls posa furiosos.
Ab tot aquest desgraciat viatje me doná una idea del desert de Medina, y coneixement bastant aproximat de la posició geográfica de dita ciutat, que vaig determinar, segons la estima geodésica de las rutas y noticias adquiridas tant en Djideida com en lo paratje hont me detingueren, á 2º 40' al E. del Ienboa, y casi en la mateixa latitut, salva la diferencia d' uns tres ó quatre minuts cap al S.; de modo que colocant á Medina sobre 'l meridiá de la Meca, se trobará ab prou feynas un minut de temps ó un quart de grau d' error.
Reunit á la caravana caminarem cap al O. Confiava poder reemplassar las plantas que m' havia vist obligat á abandonar; mes no anárem per lo mateix camí, y allá á las quatre del matí, quan la caravana feu parada, me vaig trobar en una dilatada vall seca, hont sols vaig veure una mitja dotzena de plantas poch notables.
A mitj dia, y á la sombra, marcava lo termómetro 28º de Reaumur.
Anava en dita caravana lo nou kadí arrivat de poch de Constantinopla, y destinat á Medina, ab qui havia tingut relacions d' amistat durant ma permanencia á la Meca. Al mateix temps vaig fer coneixensa ab lo tefterdar ó tresorer y 'ls principals empleats del temple de Medina.
Me contaren que 'ls wehhabis havian destruhit tot los ornaments del sepulcre del profeta, hont absolutament res hi quedava, que havian tancat y sellat las portas del temple, y Saaud s' havia apoderat dels inmensos tresors acumulats allí en lo transcurs de tants sigles. Lo tefterdar m' assegurá que sols lo valor de las perlas y pedras preciosas era superior á tota estimació.
Portava la caravana un salvo conducte de Saaud, pera ser respectada en son viatje, y no obstant m' informaren després que al sortir de la ciutat santa la havian obligada á sortirse del camí, imposat una contribució exorbitant, y forsat al agá ó gefe dels negres á pagar per son compte tres mil franchs, y 'ls demés en proporció. Vaig saber igualment que havia sigut despullada de tot la caravana dels turchs de la Meca, al acabar de passar per Medina, prenentli fins las provisions de boca; de manera que no se si pogueren aquells desgraciats escapar á la set y fam en mitj dels deserts.
Lo mateix dia 4 d' Abril, á las tres de la tarde, prenguerem la direcció del OSO. Al cap d' una hora vaig descubrir la mar á distancia considerable, y després de caminar tota la nit, vaig ovirar al Ienboa á punta de dia. Llavors me vaig adelantar, y vaig entrar en dita ciutat al sortir lo sol, diumenge 5 d' Abril. Inmediatament vaig pujar á bordo, hont vaig trobar á la meva gent inquieta per las fatals noticias que de mí havian corregut. Tal fou la fi d' aquell viatje, sens dupte afortunat, puig á pesar de tot lo que 'ns havia succehit, tant mos companys d' infortuni com jo encare 'ns felicitavam d' haver sortit del pas á tan poca costa.
Hi ha dos camins pera anar del Ienboa á Medina: l' un passa per l' Ienboa en Nahal ó de las Palmeras; l' altre va directament al través del desert. Se sol preferir lo derrer, com més curt y menos montanyós, lo mateix que jo havia escullit pera l' anada, contant tornar per l' Ienboa en Nahal, sino hagués trobat obstácles.
L' Ienboa en Nahal ó de las Palmeras dista una jornada al E. ¼ NE. del Ienboa lo Bahar ó de la Mar. Aquesta ciutat, situada en mitj de las montanyas, abunda en ayguas, hermosos jardins, y gran número de palmeras d' ahont pren lo sobrenom. Los habitants son tots scherifs ó descendents del profeta, y braus guerrers.
L' Ienboa lo Bahar ó de la Mar está situat en una espayosa planura; essent fácil reconeixer que 'l lloch que ocupa fou abandonat del mar en época no molt distant de nostres dias. La marea alta puja fins al primer circuit interior de las murallas, é invadeix part de la ciutat á l'alsaria de tres ó quatre polsadas d' aygua. Aquella está situada sobre un banch de pedra á flor del aygua, igual als que hi ha en gran número á lo llarch d' aquella costa, y que dotze ó quinze polsadas de terra ó dipósits deixats pel mar en dit banch han sigut suficients pera reunirlo á la terra ferma.
Lo port es bo, y poden fondejarhi grans fragatas; mes la entrada es difícil, á causa de las rocas que la obstruheixen.
Rodeja la ciutat un espaciós circuit de murallas de forma irregular, d' unas trescentas cincuanta toesas de diámetro del E. á O.; y unas doscentas del N. á S. Ditas murallas tenen sols quinze polsadas de gruix, sobre nou peus d' alsaria, no comprenenthi algunas torres més elevadas, y altra més gran, guarnida d' artillería, en mitj d' aquella línea de murallas.
Lo centre de la ciutat, que 's troba en l' embarcader, está tancat dins d' un segon recinte de murallas més altas, flanquejadas de torres.
Se contan á l' Ienboa lo Bahar uns tres mil habitants. Las casas son baixas, y 'ls terrats plans; casi totas tenen únicament baixos, exceptuantne pocas hont hi ha un pis. Tant aquestas com la muralla que rodeja la ciutat son novas, y construhidas de pedra calissa blanquíssima, desde 'l temps de la guerra ab los wehhabis. Anteriorment no presentava la ciutat sino un grupo de barracas formadas de pals y estoras, com avuy dia se 'n veuhen carrers enters.
Encare que l' Ienboa lo Bahar está baix la dominació del sultá scherif de la Meca, qui envia un gobernador ab lo nom de visir (y fins ho era un esclau seu com á Djedda), reconeix no obstant la soberanía del sultá Saaud, lo qual manté allí un kadí; mes no se li paga contribució. Lo nom de wehhabis que portan los habitants del Ienboa, no 'l prengueren per cert per amor á la reforma, sino perque temen als sectaris que 'l portan, y contra quins han concebut aversió molt gran. Aixís es que sempre 's mantenen armats y en extrema vigilancia pera no deixarne entrar cap escabot; muntan la guardia exactament; tancan sas portas, y 's troban promptes á retxassar qualsevol atach. Fuman públicament pels carrers, á pesar de ser un horrorós crímen als ulls dels wehhabis, als quals maleheixen de tot son cor.
Las donas portan una camisa gran y calsas de tela blava, ab un gran vel ó mantell negre en lo cap, y un anell que 'ls atravessa lo cartílago dret del nas; tenen ademés anells, brassalets y arracadas. Son molt lliures, y 'n vaig veure moltas ab la cara descuberta. Son color es de coure, com lo dels homes; mes totas las que vaig veure eran lletjas y sense gracia.
Mentres vaig estar allí ocorregué la celebració d' un casament. Unas cincuanta donas passaren tres nits cantant ab acompanyament de timbals fins á las dotze: en la última, y en lo moment d' entrar la núvia baix lo domini del espós, donaren xiscles agudíssims, á compás y per intérvals arreglats. Al mateix temps picavan de mans, de manera que més se semblavan un escabot de fúrias que una reunió de donas. Durá la escena cosa de mitja hora, ab lo qual acabá la festa.
Presentan tots los voltants del Ienboa l' aspecte d' un desert molt sech. Per casualitat vaig trobar alguna planta; mes la vora del mar me proporcioná hermosas petxinas.
Sabent lo dia mateix que 'm vaig embarcar que haviam de permaneixer encare alguns dias en l' Ienboa, vaig saltar altra vedada a terra, y vaig manar armar las tendas en lo recinte exterior de las murallas.
D' excelents observacions vaig treure la longitut de la ciutat35° 12' 15" E. del observatori de Paris; la latitut24º 7' 6" N.; la declinació magnética3° 36' 58" O.
Estant solsament á cuaranta minuts del trópich, son clima es ardent. Durant ma permanencia pujá 'l termómetro de Reaumur á la sombra fins á vintisset graus lo 14 á mitj dia; lo 11 d' Abril, á las dotze y cincuanta minuts, havia marcat al sol cuaranta dos graus.
Vaig veure regnar d' ordinari 'ls vents de la cuarta del O.; mes durant alguns dias vaig observar que 'l vent donava volta á la rosa en vintiquatre horas, seguint la marxa del sol.
