Victor Hugo en català/La mar y la font

LA MAR Y LA FONT

 Una fonteta amorosa
gota á gota devallá
de la montanya hon brotá,
envers la mar espantosa,
y aquesta l'hi preguntá:
—A qué vens aquí, plorosa?

 Jo qu' al cel sols obehesch,
jo que só la tempestat
y espant sembro, si es mon grat,
per lo mon y 'l destruhesch;
¿á creurer has arribat
que ton auxili apetesch?

 Y, no podent lo orgull veurer,
la font senzilla y modesta,
al abisme amarch contesta:
—Jo, sens mon poder retreurer,
dó 'l que 't manca, y es aquesta
gota d' aygua pera beurer.