Victor Hugo en català/Pròlech
| ← Pòrtic | Pròlech Victor Hugo en català |
¡Ell! → |
Corria l' any 1857.
Los periódichs d' Espanya, especialment los literaris, s' ocuparen ab entussiasme de la nova col·lecció de poesías que baix lo nom de contemplacions acabava de dar á llum lo gran poeta del segle XIX y's desfeyan en ellogis d' ellas.
Jo, que, encara que bordegás, havia ja llegit, no sempre ab lo fruyt degut, totas las novelas de Dumas, Súe, Feval y altres autors de nota (sols havia sentit parlar de Cervantes, Quevedo, Lope de Vega y Calderon de la Barca) coneixía á Victor Hugo per sa Nostra Senyora de Paris per lo que vulguí adquirir la obra que tant que dir donava á tots los crítichs de ma patria; y com los noys son en certs casos com las donas, que quan se proposan una cosa no hi ha més remey que concedírse-la, mon bon Pare me la enviá á buscar ab la condició de que l' hi havia de llegir alguns trossos.
Jo sabia bé ó malament mon Chantreau, pero aquest s'havia olvidat de dirme que 'l francés de Victor Hugo, especialment lo poétich, no era ni parent del que m' acabava d' ensenyar, aixís es que 'm quedava en dejú de la major part de las poesias.
Llavoras amohiní á mon Pare fins que 'm comprá un bon Diccionari bilingüe, y 'm dediquí, ab una especie de neguit, en que figurava per molt l' amor propi, á traduhir los trossos que 'm semblavan millors, pera demostrar que no havia sigut improductiu lo gasto fet.
Algudas vegadas m' atreví á traduhir de repent, pero llavors fou en catalá, y una d' ellas m' indicá mon Pare que provés de ferho en vers, tota vegada que jo havia aprés algunas reglas de Retórica y Poética. Ho proví y 'm reixiren algunas no gayre dolentas pera ser llegidas en familia.
D' aqui naix aquesta col·lecció, si be hi faltan mes de la meytat de las poesías que he traduhit, y que no m' ha sigut possible anyadirlashi perque, al escriure á mos ben volguts jermans pera que me las enviassen m' han contestat que vaja jo á buscarlas. Hi aniré, y aviat, nó pera recullir mas pobres traduccions, sino pera cumplir lo desitj de ma familia, anyorada de ma llarga ausencia.
No será estrany qu' allí ab l' esperit més tranquil, porte á cap l' idea que fa molts anys rumio, qual es la de publicar una col·lecció de traduccions més extensa qu' aquesta, ab l' original al costat pera demostrar que res l' hi manca al catalá pera lluytar en abundancia, dolsura, riquesa y varietat á las llenguas castellana y francesa.
Mentres tant, confio en que mon pobre travall será apreciat en son verdader significat; qual es lo de penyora de mon amor á la llengua catalana, en la que aprenguí de la meva Mare á ser bon fill y del meu Pare á ser bon home.
6 de Mars de 1880