Visions i Cants/L'Empordá

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca


 L'EMPORDÀ

 (sardana)

Cap a la part del Pirinèu,
vora'ls serrats i arràn del mar
s'obre una plana riallera:
 es l'Empordà;

—Diguèu, companys, per hont hi anèu,
diguèu, companys, per hont s'hi va.
—Tot es camí, tot es dressera,
 si'ns dêm la mà.

Salut! noble Empordà!
Salut! palau del vent!
Portèm el cor content,
 i una cançó.

Pels aires s'alçarà,
pels cors penetrarà,
penyora's'nirà fent
 de germanô.
 —¡Una cançó!


A dalt de la montanya hi ha un pastor,
a dintre de la mar hi ha una sirena:
ell canta'l dematí que'l sol hi es bò,
ella canta a les nits de lluna plena.

Ella canta:—Pastor me fas neguit.—
Canta'l pastor:—Me fas neguit, sirena.—
—Si sabesses el mar còm es bonic!
—Si sabesses la llum de la carena!

—Si hi baixesses series mon marit.
—Si hi pujesses ma joya fóra plena.
—Si sabesses el mar còm es bonic!
—Si sabesses la llum de la carena!

La sirena se feu un xic ençà,
y un xic ençà'l pastor de la montanya;
fins que's trobaren al bell mitj del plà,
i de l'Amor plantaren la cabanya...
 Fou l'Empordà.