Visions i Cants/L'aufàbrega

Aquest text tracta sobre una versió de 1912. Per a altres versions, vegeu Visions & Cants/L'aufabrega.

L'AUFÀBREGA

Aquesta mata olorosa
de la nit de Sant Joan
llença flaira, silenciosa,
entremitj de la bravada
de la nit incendiada
per tants focs que's van alçant.

Entremitj dels nuvols roigs,
el cel blau i les estrelles;
entremitj dels crits de goig,
remoreig de fontanelles,
i entre'l baf esbojarrant,
una flaira's va escampant
fresca, suau i candorosa:
les aufàbregues la fan:
són les mates oloroses
de la nit de Sant Joan.
Donzelles enamorades
d'un nuvi esdevenidor,

escabellèu les aufàbregues
perquè facin més olor.

L'aufàbrega escabellada
es un encenser violent
que al llençar la flaira enlaire
augmenta l'encantament.

Quina olor més fresca i forta,
are que'ls focs ja se'n van!
Sant Joan, obriu la porta
perfumada del Llevant!

I en el matí d'aures blanes
l'aufàbrega trobarà
altres aromes germanes
que la nit fan oblidâ.

1897