¡Abaix les quintes!

Abuy fá un any que tot lo pla de Barcelona estaba conmogut.
Lo sorteig pera la quinta celebrat uns quants dias avans en Sans, habia indignat de tal manera los ánimos que no fou possible evitar escenas tristas y dolorosas, promogudas pe'ls que prometeren al poble lo que no li han complert. No en va s'atenta contra la llibertat de un poble, no en vá se li deixa de cumplir lo que publica y solemnement s'li ha promès.
La contribució de sanch, per més odiada en un poble tan actiu y treballador, tant amant de la llibertat y de la sagrada institució de la familia com es lo poble català; per mes que fassin los tirans, per mes forsa que tingan, per mes que amenassin, no s´arrelará may.
Lo poble vol ser libre y no consentirá may en ser esclau.
Lo poble vol treballar y ja may convindrá en fer abdicassió de son caracter y de sos instints nobles per passar á ser una miserable màquina que á més de no produir res gesta molt y es un perill permanent per los drets populars.
¿que d'estrany té donchs que are fa un any lo pla de Barcelona en pes protestes en nom de Catalunya contra'l restabliment de las quintas, contra'l restabliment d'una contribució odiosa, malehida, infame que tothom creya abolida?.
La rahó y la justicia estaban de part del poble y sols fou posible acallar sa veu, la veu dela veritat, á canonadas.
Y encara aixis sols s'ofegá la veu del poble per breus instants. Las aspiracions justas ja may despareixen. Per xo lo crit de ¡abaix las quintas! que ahir sonaba com l´eco fidel d'una justa aspiració, sona abuy encara y sonará sempre mes fins que la abolició de la contribució de sanch siga un fet.
En va, donchs, satelits y lacayos dels fronts coronats arrancareu de las filas del poble los que voleu convertir en vasalls vostres; en va voldreu que las bayonetas sigan lo fonament solit del vostre edifici ja mitj descalabrat; en va lo estruendo del canó y lo soroll de la fusilleria seran los unichs arguments que oposareu á las peticions fundadas del poble.
Lo dia de la desaparició de las quintas se acosta, perqué s'acosta 'l dia de l'adveniment de la República Federal y allavoras los que avuy us serveixen de lacayos seran los que us demanaran compte dels anys que'ls heu tingut esclaus.
¡Aquesta any heu quintat! ¡Saben perque? Perque ja s'ha acabat los temps de las calaveradas. Si voleu repartirvos graus y condecoracions será precís que dongueu un pas mes pel cami del cinisme y que ni la escusa tingueu de que premieu tal ó qual fet heroich.
S'ha acabat lo temps de las calavaredas, prou sanch inutil s'ha derramat ja. Si vosaltres no escatimeu ni la sanch del poble, ni la dels vostres lacayos, apreneu de un poble que, mes humanitari que valtres, escatima fins la de aquells que sols serveixen per donar trstorns cada dia á la nostra desventura nació.
S'ha acabat ja lo temps de las calaveradas. Mentres sigueu forts, mes forts que nosaltres, ja que es lo dret de la forsa y cap altre lo dret que us sosté, maneu.
Aprofiteus mentres us passa l'hora; quinteu, rifeu als homens com si's tractés d'uns sers sense inteligencia y sense voluntat llibre; imposeu contribucions exageradas que per tot serveixin menos per lo que haurien de servir:aprofiteus, perque'l dia que s' us acabi ja hi podreu fer una bona creu.
Aprofiteus, perque las vostras farsas no duraran pas sempre y vindrá un dia que s'hauran d'acabar.
Aprofiteus perque'l poble vol justicia, lo poble vol la República y la República vindrá.
Y aquell dia haurá caigut del tot la vostra obra, aquell dia triunfará de veras la justicia.
Allavoras no tindreu, com are la sort de tot un poble dins del vostre puny, ni los fills de la terra hauran d'abandonar la casa, la familia y lo treball per anar á sostenir en lo trono á un estranjer.
¿Creieu que aixó no vindrá?
Tambe creya Isabel segona que no cauria y avuy es una reina sense trono.També Napoleon se afiguraba que estaba molt ben arrelat en son imperi y avuy la Fransa té republica. També Pio Nové 's creya molt segur en Roma y avuy Roma es dels italians.
No dupteu de lo que'us diem.
Heu tirat un guant al poble y 'l poble l'ha recullit.
Avuy calla, avuy contempla impassible la seva desgracia; avuy mira ab silenci lo que passa. Més ¡ay!no callará sempre. Lo dia que parli aixecará ben be la veu y's fará sentir, com es va fer sentir lo da 29 de Setembre de 1868, com se va fer sentir lo any 54, com se va fer sentir lo dia 2 de Maig, com se va fer sentir en lo Bruch, com s'ha fet sentir sempre que la mosca li ha pujat al nas.
No canteu victoria perque heu quintat. La vostra victoria d'avuy es la derrota vergonyosa de demá.
Estigeu sempre á punt de pujar en lo tren, prepareu bé las maletas, perque lo tren está á punt de marxar.
No mes falta que xiuli la locomotora perque's posi en moviment, y com mes quintareu, com mes escarni fareu la voluntat del poble mes s'acostará 'l dia de que la locomotora xiuli.
Y quan lo tren marxi ¡ay de vosaltres si voleu deturar son impúls! Sortintse allavoras de son curs natural us precipitaria á tots en algun precipici.

A.Serra.