¡O quant és foll qui tem lo forçat cas
¡O quant és foll qui tem lo forçat cas pot tenir els següents significats:
- O quant es foll qui tem lo forçat cas, a Obras del poeta valenciá Ausias March publicadas tenint al devant las edicions de 1539, 1545, 1555 y 1560 per Francesch Fayos y Antony, sócio corresponsal de Lo Rat-Penat, Societat d'amadors de les glories de Valencia y son antich realme, acompanyadas d'un prólech. Joan Roca y Bros, Barcelona, 1884.
- O quant es foll / qui tem lo forçat cas, a Les obres del valeros y extrenu caualler uigil y elegantissim poeta Ausiàs March. Manuscrit de la Real Biblioteca El Escorial, Sig. L.III.26. 1546-1547.
Altres versions
[modifica]¡O quant és foll qui tem lo forçat cas,
o contr·aquell remey és demanant,
e qui poder se troba molt bastant
e no·l coneix, penssant l'aver escàs!
Vós sóu aquell amprant contra la mort.
Puys és forçat qu·en molt breu temps morreu,
hoc menysprear son poder bé podeu,
e no tement, morint, sou d'ella stort.
En vós està fer son cas flach o fort,
car lo seu mal per dues coses naix:
per tembre·ll dan del loch eternal baix,
e per haver perdut al món deport.
Ja de aquest alçar podeu la mà,
puys vostres senys los quatr·aveu perduts.
Donchs, contra·l dan armau-vos de virtuts,
e no us dolrreu ne tembreu ça ne lla.
A l'home bo la mort negun mal fa,
ans és mijà per hon trespass·a Déu,
e si·l mal hom, morint, en mal se veu,
no u fa la mort, mas ha mal com pecà.
La mort tem molt qui viu en mal delit,
car pert dos móns: jusà y superior;
si·l bé perdent, lo cors passa dolor,
no és molt gran penssant de l'esperit.
A l'home, Déu ha dos móns establit,
axí com són dos natures en ell;
cascuna part espera en aquell
d'on l'ésser trau, finit o infinit.
Al nostre cors la mort del tot confon,
perdent son bé, lo qual és tot present;
e l'espirit no tem anul.lament:
per mort reviu, mas va no sabent hon.
Los sentiments d'aquests, diversses són,
per bé qu·a tots aquesta mort desplau:
hu tem e dol, e l'altr·en dolor jau;
loch vol cascú en lo seu propi món.
Aquest compost en molts veig discordar,
en altres molts qu·en acort par qu·estan,
mas no és ver, puys males obres fan;
lo bon hom sol pot ab si acordar.
Ab vera pau lo bon hom pot obrar,
no·l malfaent, car mal fi no promet;
per esta fi lo bé y lo mal és fet:
pel bé s'ateny, pel mal no·s pot guanyar.
En general hom vol y entén est bé;
particular, quant ha dreta rahó
entén; no·l sent l'obrant per passió,
e lo malvat no·l sent ne·l creu per fe.
Cascuna part de nós tira d'on ve:
lo cors terreny deçà vol romanir;
l'arma d'aquell no·s volrria partir,
e lo seu bé per la mort li pervé.
Mas tant abdós han estret·amistat,
que l'hu dolor pel companyó soffer,
hoc fins en tant que·l mal torna·n plaer,
y ell mal aquell ha per gran bé estimat.
Tant com més l'om tem l·inmortalitat,
d'aquesta mort sofir major turment;
e si prés mort creu son anul·lament,
en major mal és per la nul·litat.
E que lo món superior no fos,
a l'hom és obs que u pens ésser axí,
car lo present no·l trau d'ésser mesquí;
nostr·apetit no fuig a freturós.
Per ésser l'om contra mort animós,
l'és obs virtut teulogal e moral,
sí que lo cors sia racional
per l'appetit portat a virtuós.
Ladonchs tot l'om bons delits usarà,
passats pel cors, mas a l'arma semblants,
més d'inmortal que de mortal tocants,
sí qu·en est món de l'altre ja sentrà.
Qui en tant ve, la mort no dubtarà,
car lo seu cors en arm·aurà conduyt;
sí com lo mal hom d'ànima es buyt,
axí lo bo, lo cors nosa no·l fa,
puys ab rahó jaquit ha tot estrem
e temprats ha tots los mals moviments:
espera·n Déu, e dón·als no havents,
e viu en fe, d'on tots nos salvarem.
Tornada
Mare de Déu, tots los qui bé creem
que tu portist aquell Crist, fill de Déu
-per consegüent per nós morí en creu-,
fes-nos haver tanta fe com volem.
Toni amich, vostra carn és ja fem,
e sens la got· haveu bon esperit;
si no y penssau, restareu escarnit,
que per ser ffresch lo cors, l'esperit crem.