Á ma llengua

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca





VI.

Segon accéssit al premi de la flor natural.

Á MA LLENGUA.





Jochs Florals de Barcelona en 1867 (page 71 crop).jpg


Á MA LLENGUA.


Áydat y t' aydaré.



 Llengua meua, molt mes bella
Que la llengua de Castella,
 Jo 't salut!
Tu mon bressol engronxares,
Tu mos somnis alegrares
 Quant menut.

 Dolça n' eras en los llavis
De mos pares, de mos avis
 Que té Deu,
Dolça en boca de la dida
Quant cantant me dava vida
 Lo pit seu.

 Ay! cantant cansons antigues
De les glories y fatigues
 Dels creuhats,
Y les gloses amoroses
Dels joglars, per ses hermoses
 Inspirats.

 La dels presos, la amoreta,
La d' aquella donzelleta
 De la mar;
La mort de Don Johan, les crides
Qu' el Rey per noves partides
 Ferne fa.

 Y aquelles llargues rondalles
D' encantaments y batalles
 Y fets veys;
Y les fades que fadaven
Belles nines qu' etsizaven
 Fills de Reys.

 Tristes memories d' un dia
Que sobrá la patria mia
 Grans perills.
Fulles seques qu' han restades
De les corones guanyades
 Per sos fills.

 Dolces fores p' en Petrarca
Que un dia fonch lo monarca
 Del amor,
Quant prop d' una font gloriosa
Cantava á na Laura hermosa
 Son dolor.

 Gloriosa en boca d' en Dante
Quant los martiris ens cante
 Del infern,
Y 'ls turments del purgatori
Y la ponderada glori'
 Del Be etern.

 Bella p' en Ricart glosada,
Que anomená la creuhada
 Cor de lleó,
Quant lluny de son regne un dia
Per sa comtesa sofria
 Greu presó.

 Eloqüent, rica y divina
P' en Llull cantant Medicina
 Del pecat,
Lo plant de Sancta María,
Los noms de Deu, la Alquimía,
 Lo Dictat.

 Tu los torneigs animares,
Tu los valents engenrares
 Cavallers,
Tu pe'l mon los espargires,
Y veé 'l mon honrar les lires
 Llurs acers.

 Tu dictares santa trova
A la lira d' aquell jove
 Trobador
Que ab forta llança lluytava
Al temps que Patria cantava,
 Fe y Amor.

 D' aquells setgles de poesía
Reyna en fores de valía,
 Quant los Reys
Formant cap de l' estat noble
Per les llibertats del poble
 Davan lleys.

 Quant los romeus que tornaven
Del Sant Sepulcre trobaven
 Sagrat foch,
Hospitalitat segura,
Y ángels d' ells n' havien cura
 Per tot lloch.

 Dolça llengua afalagada
Per una boca estimada
 Que jo anyor;
Llengua ab que 'm digué una nina
Quant encara era fadrina,
 Jo t' ador:

 Y mes tart dins de l' esgleya
Quant lo sacerdot l' hi deya
 Devant mi
Si per espós me volia,
Ab ton accent d' harmonía
 Digué: Sí:

 Dolça llengua que delicies
Mil me dones en caricies
 De mos fills
Quant ab ella á Deu alaben
Diguent uns cantars que saben
 Molt senzills:

 Jo 't salut! Tu m' ensenyares
La oració, tu lira 'm dares
 Per cantar,
Y aquests cants son m' alegría
Quant m' en torn, finit lo dia,
 Dins la llar.

 Jo 't salut, llengua harmoniosa!
Ah! en venir l' hora penosa
 De la mort,
Fassa Deu que t' harmonía
Don per premi á m' agonía
 Santa sort!


(De D. Pere d'Alcántara Penya y Nicolau,
 de Palma de Mallorca.)