1. Dalt del turó fito, assegut

Dalt del turó fito, assegut,
la bromosa terra blava;
hi cerco les pastures llunyes
on, aimada, et vaig trobar.

Lluny, de tu em trobo separat:
munts i valls s'estiren entremig
de nosaltres i la nostra pau,
el nostre goig i el nostre dol.

Ah! no em pots veure la mirada,
tan ardent a tu adreçada,
ni els sospirs, que enlaire van
per l’espai que ens-e separa.

¿Res no hi ha que et pugui atènyer
ni missatges d’amor dur-te?
¡Cantaré, alçaré cançons
que et parlin del meu patir!

Que així el so de l’amor se salti
tot l’espai i tot el temps,
¡i el cor enamorat atenyi
allò a què s’ha consagrat!