Vés al contingut

1. Dalt del turó fito, assegut

De Viquitexts
1. Dalt del turó fito, assegut
Alois Isidor Jeitteles
(traduït per Jobuma)



Dalt del turó fito, assegut,
la bromosa terra blava;
hi cerco les pastures llunyes
on, aimada, et vaig trobar.

Lluny, de tu em trobo separat:
munts i valls s'estiren entremig
de nosaltres i la nostra pau,
el nostre goig i el nostre dol.

Ah! no em pots veure la mirada,
tan ardent a tu adreçada,
ni els sospirs, que enlaire van
per l’espai que ens-e separa.

¿Res no hi ha que et pugui atènyer
ni missatges d’amor dur-te?
¡Cantaré, alçaré cançons
que et parlin del meu patir!

Que així el so de l’amor se salti
tot l’espai i tot el temps,
¡i el cor enamorat atenyi
allò a què s’ha consagrat!