2. Allà on les muntanyes, tan blaves

Allà on les muntanyes, tan blaves,
enfora de les bromes grises
miren endins,
allà on el sol s’apaga,
allà on els núvols van,
¡tant de bo jo hi pogués ser!

Allà, a la vall tranquil.la,
on dolors i penes callen,
allà on, en silent roca,
medita la primavera,
on tan fluix hi bufa el vent,
¡tant de bo jo hi pogués ser!

Cap endins del plàcid bosc
la força de l’amor m’empeny,
el dolor interior.
Ah! si d’aquí no me’n movia,
podria, aimada, amb tu,
¡estar-m’hi eternament!