Vés al contingut

30 cançons populars catalanes/La Filla del rei

De Viquitexts
Aquest text tracta sobre una versió de 1916. Per a altres versions, vegeu La filla del rei.
Sou a «La Filla del rei»
30 cançons populars catalanes
LA FILLA DEL REI

\version "2.14.2"
\header {
  tagline = ""
}
\score{ 
  \relative a' {
    \key es \major
    \time 2/4
    \autoBeamOff
    \override Staff.KeySignature #'break-visibility = #'#(#f #f #f)
    \override Staff.Clef #'break-visibility = #'#(#f #f #f)
    \override Score.SystemStartBar #'collapse-height = #1
    \partial 8
    g16 bes
    es8 es d d \break
    bes4. g16 bes
    es8 es d d
    c8 bes g bes \break
    d8 d c c
    as4. g16 as
    \bar "||" \time 3/4
    bes8 bes c4 d \break
    \bar "||" \time 2/4
    bes8 c as as
    g4. \bar "||"
  }
  \addlyrics {
    De les tre fi -- lles del rei
    jo_en soc la més des -- gra -- cia -- da,
    del pri -- mer fes -- te -- ja -- dor
    n'he que -- dat e -- na -- mo -- ra -- da.
    La -- ra -- là.
  }
  \layout {
    indent = 15
    ragged-last = ##t
    line-width = 110
    \context {
      \Score
      \remove "Bar_number_engraver" 
    }
  }
  \midi{
    \context {
      tempoWholesPerMinute = #(ly:make-moment 100 4)
    }
  }
}

De les tres filles del rei,
jo en soc la més desgraciada;
del primer festejador
n'he quedat enamorada.
La ra là.

Set anys le n'he tingut mort,
tancat a la meua cambra;
totes les festes de l'any
jo le'n vesteixo de gala,
i per a fer-lo anar millor
li poso les seves armes.
Un dia, estant-lo vestint,
sos òssos s'esmicolaren:
Torna't, torna't polvorí
com la neu de la muntanya,
que jo, pobreta de mi,
com m'ho arreglaré ara?
Si an el meu pare ho dic,
serà capaç de matar-me;
si a la meva mare ho dic,
és capaç de no callar-m'ho,
i si ho dic als meus germans,
de l'amor no en saben gaire.
Ja n'oviro un llaurador
que, allà, prop un camp, llaurava.
— Déu lo guard, lo llaurador
— Benvinguda, bella dama.
— Me'n vindríeu a enterrar
un hom mort que tinc a casa?
— Per vós, sí que hi vull venir,
amb bon gust i bona gana,
a dotze hores de la nit,
quan la gent és retirada.

Pujant de balcó en balcó,
i d'escala en escala,
al ser al primer replà
li fa un petó a cada galta,
  a l'arribar al capdamunt
ja li'n dóna una abraçada:
— Adeussiau, bona amor;
ja tornaré a visitar-vos.
La visita que li féu,
va ser per amortallar-la!