30 cançons populars catalanes/La Filla del rei

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Disambig.svgAquest text tracta sobre una versió de 1916. Per a d'altres versions, vegeu La filla del rei.


LA FILLA DEL REI
Musical scores are temporarily disabled.

De les tres filles del rei,
jo en soc la més desgraciada;
del primer festejador
n'he quedat enamorada.
 La ra là.

Set anys le n'he tingut mort,
tancat a la meua cambra;
totes les festes de l'any
jo le'n vesteixo de gala,
i per a fer-lo anar millor
li poso les seves armes.
Un dia, estant-lo vestint,
sos òssos s'esmicolaren:
Torna't, torna't polvorí
com la neu de la muntanya,
que jo, pobreta de mi,
com m'ho arreglaré ara?
Si an el meu pare ho dic,
serà capaç de matar-me;
si a la meva mare ho dic,
és capaç de no callar-m'ho,
i si ho dic als meus germans,
de l'amor no en saben gaire.
Ja n'oviro un llaurador
que, allà, prop un camp, llaurava.
— Déu lo guard, lo llaurador
— Benvinguda, bella dama.
— Me'n vindríeu a enterrar
un hom mort que tinc a casa?
— Per vós, sí que hi vull venir,
amb bon gust i bona gana,
a dotze hores de la nit,
quan la gent és retirada.

Pujant de balcó en balcó,
i d'escala en escala,
al ser al primer replà
li fa un petó a cada galta,
  a l'arribar al capdamunt
ja li'n dóna una abraçada:
— Adeussiau, bona amor;
ja tornaré a visitar-vos.
La visita que li féu,
va ser per amortallar-la!