40 cançons populars catalanes/L'Hostal de la Peira

De Viquitexts


L'HOSTAL DE LA PEIRA




\version "2.14.2"
\header {
  tagline = ""

}
global = {
  \key g \major
  \time 2/4
  \autoBeamOff
  \override Staff.KeySignature #'break-visibility = #'#(#f #f #f)
  \override Staff.Clef #'break-visibility = #'#(#f #f #f)
  \override Staff.TimeSignature #'break-visibility = #'#(#f #t #t)
  \override Score.SystemStartBar #'collapse-height = #1
  \override Stem #'neutral-direction = #-1
}
  
\score {
  \relative c' {
    \global
    \partial8
    b8^\markup{\italic{Quasi alegret}}
    e8 fis g a
    b4 d8 c \break
    b4. a8
    g8 fis g a
    b4. a8
    g8 fis g a \break
    b4\fermata r8 b
    b8 b b b
    b4 a8 g
    a4. c8 \break
    \stemUp b8 a g fis
    e4 g8[ fis]
    fis4. \stemDown c'8 \break
    \stemUp b8 a g fis
    e2 ~
    e4 r8
    \bar"|."
  }
  \addlyrics {
    A l'hos -- tal de la Pei -- ra, o -- là!.
    da -- mes hi van a -- nar,
    da -- mes hi van a -- nar.
    Ja_n tru -- quen a la por -- ta, o -- là!
    Ja_n res -- po -- nen qui_hi ha? O -- là!
    Ja_n res -- po -- nen qui_hi ha?
  }
  \layout {
    indent = 0
%    ragged-last = ##t
    line-width = 110
    \context {
      \Score
      \remove "Bar_number_engraver" 
    }
  }
  \midi{
    \context {
      tempoWholesPerMinute = #(ly:make-moment 100 4)
    }
  }
}


A l'hostal de la Peira dames hi van anar.
Ja truquen a la porta; ja responen : — Qui hi ha?
— Som unes pobres dames: si ns voleu allotjar.
— Obre-ls la porta, moça, i deixa-les entrar.—
Diuen a la mestressa: — Què hi ha pera sopar?
— N'hi ha tunyina amb ceva, bolets amb bacallà.—
La una no té gana, l'altra no vol menjar,
l'altra està prenyadeta i al llit se'n vol anar.
Demanen una cambra per poder-s'hi tancar.
La moça se les mira: no li van agradar.
— Agafa 'l llum, tu, moça. Ves-les-hi a acompanyar.—
Quan foren a la cambra se varen despullar.
La moça n'es traidora: pel pany les va guaitar.
Se'n baixa a baix la moça: se'n posa a sospirar.
— De què sospires, moça? Què tens per sospirar?
— Què haig de tenir, mestressa? Que nos volen robar:
porten calceta curta, pistoles als costats.
Aneu al llit, mestressa, que anit jo vui vetllar;
que avui, si no m'enganyo, nos tenen de robar.—
Al sê al llit la mestressa, ella a l'escó's posà.
Quan són les dèu tocades els lladres van baixar.
Ja van de cambra en cambra per veure què hi haurà;
se'n baixen a la cuina: la moça hi van trobâ.
Quan entren a la cuina ella's posa a roncâ:
ne feia l'adormida damunt d'uns sacs de gra.
Tres gotetes de cera al pit n'hi van tirâ.
La moça n'es traidora: ronca que més roncà.
Lo un ne deia a l'altre: — Ben adormida esta.—
Un braç de criatura al foc ne van tira.
— Qui està despert, s'adorm; qui dorm, dormit s'està.—
Ja'n surten al defòra, se'n posen a xiula.
La moça n'es traidora: la porta 'ls va tancar.
— Obre la porta, moça: cent escuts te'n vui dar.
— Ni per cent ni cinquanta la porta s'obrirà.
— Aquell braç de criatura si me'l volguessis dar.
— El braç bé te'l daria, més no'l puc apagar.

— Dins la gerra de l'oli tira'l: s'apagarà.
— Per ont vos el daria, per ont vos el puc dar?
— Dóna-me'l per la porta, per 'quest forat que hi ha.—
La moça n'es traidora: a la cuina se'n va,
'gafa 'l braç de criatura, el tallant a l'altra mà.
— Treu la mà per la porta, que'l braç te vui donar.—
Pensant-se que li dava, el seu li va tallar.
— T'asseguro, criada, que me l'has de pagar:
amb la sang de tes venes la mà me'n vui rentar,
i amb ta cabellera me la vui aixugar.
Hostaler de la Peira te'n pots ben recordar:
a la teva criada la pots ben estimar,
que t'ha salvat la vida i l'hostal de robar
Dels tres fills que tu'n tens li pots donar a triar.
si 'l petit no li agrada, l'hereu li pots donar.