40 cançons populars catalanes/L'estudiant de Vich
Una cançó vui cantar,
una cançó nova i linda,
d'un estudiant de Vich
que'n festejava una viuda.
Bon amor, adeussiau,
color de rosa florida.
La viuda s'hi vol casar,
el seu pare no ho volia;
l'estudiant se n'ha anat
a servî una rectoria.
Quan la viuda ho va saber
tingué llarga malaltia.
La viudeta se'n va a l'hort,
en un jardí que hi tenia,
un jardí de totes flors,
rosa vera i setelia.
A la vora del jardí
un roseret n'hi havia;
a la vora del roser
la viuda s'hi adormia.
Ja'n passava un rossinyol
que pel món dóna alegria.
—Rossinyol, bon rossinyol,
tu cantes i jo estic trista.
Rossinyol, bon rossinyol,
com portes tanta alegria?
—Porto noves de l'amor,
del cor que tu més estimes.
—Si això n'era veritat
jo bé te'n regalaria:
te'n faria lo béc d'or,
les ales de plata fina.
—De noves prou te'n daré,
però no te'n convindria:
a Roma lo trobaras
servint una rectoria.—
La viuda se n'es anat
vestida de pelegrina.
Quan la viuda arribà allí,
l'estudiant canta missa.