40 cançons populars catalanes/La filla del marxant

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca


LA FILLA DEL MARXANT



\version "2.14.2"
\header {
  tagline = ""

}
global = {
  \key e \major
  \time 6/8
  \autoBeamOff
  \override Staff.KeySignature #'break-visibility = #'#(#f #f #f)
  \override Staff.Clef #'break-visibility = #'#(#f #f #f)
  \override Staff.TimeSignature #'break-visibility = #'#(#f #t #t)
  \override Score.SystemStartBar #'collapse-height = #1
  \override Stem #'neutral-direction = #-1
}
  
\score {
  \relative a' {
    \global
    \partial8
    b8^\markup{\italic{Alegre}}
    cis4 b8 gis4 a8
    b4. ~ b8 r b \break
    cis4 b8 gis4 a8
    b4. gis8 r b
    b4 a8 fis4 gis8 \break
    e4. ~ e8 r gis
    gis4 gis8 gis4 b8 \break
    \stemUp b4 a8 fis gis fis
    e4 r8 gis a gis \break
    e4 gis8 gis4 b8
    b4 a8 fis gis fis
    e4. ~ e8
    \bar"|."
  }
  \addlyrics {
    La fi -- lla del mar -- xant
    diu -- en que_es la més be -- lla.
    No_es la més be -- lla, no:
    d'al -- tres n'hi ha sense e -- lla.
    La bi -- ron -- don,
    La bi -- ron -- don, qui -- na don -- ze -- lla!
    La bi -- ron -- don!
  }
  \layout {
    indent = 0
%    ragged-last = ##t
    line-width = 110
    \context {
      \Score
      \remove "Bar_number_engraver" 
    }
  }
  \midi{
    \context {
      tempoWholesPerMinute = #(ly:make-moment 100 4)
    }
  }
}


La filla del marxant
diuen que es la més bella.
No es la més bella, no,
que altres n'hi ha sense ella.
 La virondon!
 La virondon, quina donzella!
 La virondon!
S'ha cercat aimador
a la faisó novella;
n'ha donat els amors
al peu d'una olivera.
Quan ella va a sarau
se'n posa boniqueta,
lo faldellí vermell
enribetat de negre.
La'n treuen a ballar
a la dança primera,
i el ballador li diu,
lo ballador li deia,
lo ballador li diu:
— Amor, sou pesanteta.
— En què m'ho coneixeu?
Com ho podeu conèixer?
— Bé es prou coneixedor,
bé n'es de bon conèixer:
poseu els peus més plans,
ja no danceu lleugera,
lo cinturó no us clou,
lo faldellí us curteja,
la cintureta us creix,
lo davantal s'aixeca
i el faldellí vermell

d'un pam no us toca a terra.
¿Què'n donarieu vós
per tornâ a sa manera?
— Galan, si's feia això,
vos vestiré de seda,
vos compraré un barret
amb plomes a l'orella,
vos donaré un cavall
guarnit a la francesa,
un cavall blanc, valent,
que'n volarà la terra,
pagant-vos tot l'ormeig
per anar a la guerra.
— Voleu venir, amor?
Sereu deslliuradeta.
A dintre l'hort del rei
n'hi ha una fonteta:
tota nina que hi beu
de rosa's fa poncella.
— Anem-hi, don Joan,
que jo hi voldria beure.—
Quan foren a la font,
la font aixuta n'era.
De sentiment que'n té,
l'infant li cau a terra.
— Culliu-ho, don Joan,
tireu-ho a la riera.
— La bella, no ho faré,
que no són coses meves.—
Ella de terra'l cull,
lo'n tira a la riera.
Quan lo n'hagut tirat

l'aigua torna vermella.
— Ai la bella! Què heu fet?
Sereu castigadeta!—
Los pescadors del rei
són més avall, que pesquen:
n'han pescat un infant,
bonic com una estrella.
De tant bonic que n'es
el porten a la reina.
Les guardes ho han vist:
l'han feta presonera
— A la presó del rei
vós sereu la més bella:
vos hi estareu set anys
sens veure cel ni terra —
Al cap de los set anys
ja n'obren una reixa
darrera del reixat
la dama's fa en finestra.
— Quan hi podré tornar,
ai! a la meva terra? —
Ne veu passâ un bailet
que n'era de sa terra.
— Bailet, el bon bailet,
què fan a aquelles terres?
— D'ençà que vós no hi sou
hi ha hagudes moltes guerres;
els vaixells van pel mar
amb banderes vermelles,
amb banderes de sang
pera ofegar la terra.
— No hi tornaré pas més,

ai, a la meva terra!—
La veu un passejant,
que s'ha enamorat d'ella.
— Deixeu-me, carceller,
parlâ amb la presonera.
— Torneu demà al matí,
que eixirà a la carrera,
vestideta de blanc,
resant el Miserere.
El fill del rei ho sab:
la'n vol anar a veure.
A l'endemà al matí,
la'n treuen amb bandera:
la creu hi va al davant,
el butxí va al darrera,
dos frares al costat
cantant el Miserere.
Les nines del seu temps
se'n van corrent a veure-la.
— Ai, nines de Lyó,
de mi preneu exemple!
Mares, no deixeu mai
les filles que festegen.—
La mare la segueix
feta una Magdalena.
Quan va passar davant,
davant de casa seva,
ja n'arrenca un gran crit:
— Valga-m Déu, mare meva!
Si m'haguessiu casat
al cap de la quinzena,
no hauria jo caigut

en aquesta baixesa.—
Quan baix de la forca es,
ella n demana beure
lo batlle i lo veguer
n'omplen una escudella
— Beveu, Elianor;
aquesta es la darrera.