40 cançons populars catalanes/La mort de la nuvia
![\version "2.14.2"
\header {
tagline = ""
}
global = {
\key c \major
\time 2/4
\autoBeamOff
\override Staff.KeySignature #'break-visibility = #'#(#f #f #f)
\override Staff.Clef #'break-visibility = #'#(#f #f #f)
\override Staff.TimeSignature #'break-visibility = #'#(#f #t #t)
\override Score.SystemStartBar #'collapse-height = #1
\override Stem #'neutral-direction = #-1
}
\score {
\relative a' {
\global
\partial8
g16^\markup{\italic{Lleuger}} g
c8. b16 c8 d \break
\time 3/4
c8 g16 g c8. b16 c8 d
\stemUp c8([ b16 a]) g4 ~ g8 a16 b \break
\stemNeutral \time 2/4
c8. \stemUp b16 a8 g
e e16 f g8 e
f4 a \break
\stemNeutral c8 b a16 \stemUp b a g
e8 e16 f g8 e \break
f4 a
\stemDown c8 b \stemUp a16 b a g
e4.
\bar"|."
}
\addlyrics {
Ma -- ti -- net men lle -- ví jo,
ma -- ti -- net a pun -- ta d'al -- ba;
po -- so la se -- lla_al ca -- vall,
dret a la cos -- ta so -- la -- na,
la ra la la la,
dret a la cos -- ta so -- la -- na,
la ra la la la.
}
\layout {
indent = 0
% ragged-last = ##t
line-width = 110
\context {
\Score
\remove "Bar_number_engraver"
}
}
\midi{
\context {
tempoWholesPerMinute = #(ly:make-moment 100 4)
}
}
}](http://upload.wikimedia.org/score/s/s/ssi800g4r52ib18pmszgvsw7ed6hpae/ssi800g4.png)
Matinet me'n lleví jo,
matinet a punta d'alba.
Poso la sella al cavall,
dret a la costa solana.
Talirà, lirom;
talirà, lirom, talirom, lumlaina;
talirà, lirom.
El galó negre al barret,
la sabata encibellada.
Jo me'n pujo costa amunt,
amunt la costa solana.
Quan a mitja costa só
sento una veu prima i clara.
Una espina'm toca'l cor:
n'es la meva enamorada.
Jo me'n giro de cavall:
ja la'n veig tras una mata.
Jo n'hi dono'l Déu vos guard
ella també me'l tornava.
Ens posem a enraonar
de les penes que'l cor passa.
Tant i tant vam conversar,
que ella a plorar se'n posava.
— No'm diries, mon amor,
quan tornarem a encontrar-nos?
— Ai, amor! Com t'ho diré?
Amor, com t'ho diré ara?—
Jo li dono un anell d'or,
de set pedres virolades;
ella'm dóna un mocador
tot brodat de seda i plata.
— Adeussiau, dolç amor!
Bé tardarem d'encontrar-nos! -
Poso la brida al cavall,
dret a la costa solana
Quan ne soc un xiquet lluny
sento tocar les campanes.
Ja'n veig venir un amic,
amic meu de confiança
— ¿Me'n diries, mon amic,
per qui toquen les campanes?
— Amic meu, jo t'ho diré:
per la teva enamorada.
— Valga'm Déu! Com pot sê això?
No fa un quart que l'he deixada!—
Jo m'entorno costa avall,
avall la costa solana;
poso la brida al cavall
dret a casa seva anava.
Pel camí trobo un fuster
que estava fent una caixa.
— Fusteret, bon fusteret
per qui feu aquesta caixa?
— Per una noia de quinze anys,
que es la teva enamorada —
Quan ne soc prop del fossar
trobo un vellet que cavava
— Ai, vellet, el bon vellet
per qui feu vós la fossana?
— Per una nina la faig
morta n'es d'enamorada
— ¿Me dirieu, bon vellet,
me'n voldrieu dir la casa?
— A tres portes del portal
trobareu-la amortallada.—
Aixís que n'entro al carrer
veig mitja porta tancada:
cortina negra al balcó.
El meu cor se'm traspassava.
Tot ne són llantos i plors.
Aixi que passo l'entrada
ja me'n pujo escala amunt,
com si jo fos de la casa.
Pujo lo primê esgraó,
pujo'l segon de l'escala.
Al ser a dalt del replà
me la veig amortallada.
Ja la'n veig a sobre'l llit,
sobre'l llit amortallada,
un llum a cada costat,
i que los dos cremaven.
Ja me n'hi agenollo als peus,
als peus me n'hi agenollava,
i me'n poso a suplicar
a tots els sants i les santes
Després de fer oració
ja n'hi destapo la cara.
— Amor meu, no'm toquis pas,
que jo'n fóra condemnada.
— Bé m'hauries de tornar
les racades que t'he dades.
— Vés a la cambra del mig:
trobaras la meva mare,
que te'n vui tornar les joies,
les joies que tu m'has dades.
Digues que't donga les claus.
les claus de la meva caixa:
hi trobaras l'anell d'or,
de set pedres virolades.
Torna-hi aquell mocador
tot brodat de seda i plata.
En el primer calaixó
trobaras les arracades:
en el calaixó de baix
trobaras l'anell de plata,
i lo ret de carmesí
dessota la roba blanca.
Després ves a cal fuster
i digues que al fer la caixa
me la faci un xiquet gran,
que tots dos hi poguem cabre,
que jo me'n só anat del món,
jo del món me'n soc anada.—
Me'n baixo escales avall:
n'encontro son pare i mare.
— Ara bé n'esteu contents
que m'heu mort l'enamorada!
Ja que no me l'heu donat,
bé l'haureu casada ara!
— No l'haurem casada, no,
que'l bon Déu se l'ha emportada.
De minyones com era ella,
en el món n'hi ha prous d'altres.
— No pas per los meus ulls
en el món n'hi ha cap altra.—
Ja se n'hi ajeu al costat,
se'n pega tres punyalades.
Quina tristesa que fa
que una mort ne causi una altra!