40 cançons populars catalanes/La presó de Lleida
| ← El testament d'Amelia | La presó de Lleida 40 cançons populars catalanes |
Blancaflor → |
![\version "2.14.2"
\header {
tagline = ""
}
\score{
\relative a' {
\key a \minor
\time 3/8
\autoBeamOff
\override Staff.KeySignature #'break-visibility = #'#(#f #f #f)
\override Staff.Clef #'break-visibility = #'#(#f #f #f)
\override Score.SystemStartBar #'collapse-height = #1
\partial8 e8^\markup{\italic Moderat}
a4 c8
b8[ c] b
a4. \break
a8 r e
a4 c8
b8[ c] b
a4.( a8) r8 c \break
e4 e8
d4 e8
c8 b c
e8 e e \break
d8 b4( b8) r b
e4 e8
d4 e8 \break
b8[ c] d
e8 b c
a4.( a8) r
\bar"||"
}
\addlyrics {
A la ciu -- tat de Llei -- da
n'hi ha u -- na pre -- só,
de pre -- sos mai n'hi man -- quen,
pe -- ti -- ta,
bo -- ni -- ca,
prou n'hi por -- tal Ba -- ró,
li -- re ta, li -- ró.
}
\layout {
indent = 0
% ragged-last = ##t
line-width = 110
\context {
\Score
\remove "Bar_number_engraver"
}
}
\midi{
\context {
tempoWholesPerMinute = #(ly:make-moment 90 4)
}
}
}](http://upload.wikimedia.org/score/3/5/359lqnnkb61b0hpjsc6ate2xmw7c37i/359lqnnk.png)
A la ciutat de Lleida
n'hi ha una presó:
de presos mai n'hi manquen,
petita bonica,
prou n'hi porta-l baró,
lireta liró
Hi ha trenta tres presos;
canten una cançó,
l'ha treta i l'ha dictada
lo més jove de tots.
La nina se·ls escolta
de dalt del mirador,
a cada posadeta
ne devalla un graó
Los presos se n'adonen
i paren la cançó
— Canteu, canteu, bons presos
canteu-ne la cançó
— Com cantarem, senyora
si estem en greu presó?
— Que us falta menjâ o beure
o us quiten la racció?
— No·ns falta menjâ i beure,
ni·ns quiten la racció,
lo que·ns falta, senyora,
les claus de la presó.
— Canteu, canteu-ne, presos,
acabeu la cançó,
acabeu-la, bons presos,
que me·n captiva·l sò.
Aniré al meu pare:
recaptaré·l perdó.
Qui es que l'ha dictada
tant bonica cançó?
— Lo del barretet negre,
lo més jove de tots.—
Ja se'n va an el seu pare
a demanar-li un do.
— Ai pare, lo meu pare,
jo vos deman un do:
no vos deman Valencia,
ni tampoc Aragó,
ni tampoc Barcelona,
ciutat de gran valor.
— Ai filla Marguerida,
quin do vols que jo 't dó.
— Ai pare, lo meu pare,
les claus de la presó.
— Ai filla Marguerida,
això no pot ser, no:
los presos fugirien.
Com quedaria jo?
Digues per què vols, filla,
les claus de la presó?
— Ai pare, lo meu pare,
per treure-n l'aimador.
— Ai filla Marguerida,
quin es ton aimador?
— Ai pare, lo meu pare,
lo més petit de tots.
— Ai filla Marguerida,
això no pot ser, no:
han cremat La Garriga,
Conflent i Rosselló.
— Dels presos que allà canten,
digau, què'n fareu vós?
— S'acosta'l sant dissabte:
los penjaran a tots.
— Ai pare, lo meu pare,
no pengeu l'aimador.
— Ai filla Marguerida,
serà'l primer de tots:
les cordes són filades
que'n costen a pes d'or.
— Ai pare, lo meu pare,
pengeu-m'hi a mi i tot;
feu les forques de plata,
feu-ne los dogals d'or,
i a cada cap de forca
poseu-hi un pom de flors
perquè la gent que passi
sentin la bona olor,
resin un pare nostre
per l'ànima dels dos,
i diguen: «¡Ai la trista
que ha mort per l'aimador!
Déu la perdó, floreta,
jardí de cada flor».
— Qui es aquesta donzella
que es morta per amor?
— Néta es del rei d'Hungria,
parenta d'Aragó.—
Déu l'haja perdonada
la filla del baró.