40 cançons populars catalanes/La presó de Lleida

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca


LA PRESÓ DE LLEIDA



\version "2.14.2"
\header {
  tagline = ""
}
\score{ 
  \relative a' {
    \key a \minor
    \time 3/8
    \autoBeamOff
    \override Staff.KeySignature #'break-visibility = #'#(#f #f #f)
    \override Staff.Clef #'break-visibility = #'#(#f #f #f)
    \override Score.SystemStartBar #'collapse-height = #1
    \partial8 e8^\markup{\italic Moderat}
    a4 c8
    b8[ c] b
    a4. \break
    a8 r e
    a4 c8 
    b8[ c] b
    a4.( a8) r8 c \break
    e4 e8
    d4 e8
    c8 b c
    e8 e e \break
    d8 b4( b8) r b
    e4 e8
    d4 e8 \break
    b8[ c] d
    e8 b c
    a4.( a8) r
    \bar"||"
  }
  \addlyrics {
    A la ciu -- tat de Llei -- da
    n'hi ha u -- na pre -- só, 
    de pre -- sos mai n'hi man -- quen, 
    pe -- ti -- ta, 
    bo -- ni -- ca, 
    prou n'hi por -- tal Ba -- ró, 
    li -- re ta, li -- ró.
  }
  \layout {
    indent = 0
%    ragged-last = ##t
    line-width = 110
    \context {
      \Score
      \remove "Bar_number_engraver" 
    }
  }
  \midi{
    \context {
      tempoWholesPerMinute = #(ly:make-moment 90 4)
    }
  }
}

A la ciutat de Lleida
n'hi ha una presó:
de presos mai n'hi manquen,
     petita bonica,
prou n'hi porta-l baró,
     lireta liró
Hi ha trenta tres presos;
canten una cançó,
l'ha treta i l'ha dictada
lo més jove de tots.
La nina se·ls escolta
de dalt del mirador,
a cada posadeta
ne devalla un graó
Los presos se n'adonen
i paren la cançó
— Canteu, canteu, bons presos
canteu-ne la cançó
— Com cantarem, senyora
si estem en greu presó?
— Que us falta menjâ o beure
o us quiten la racció?
— No·ns falta menjâ i beure,
ni·ns quiten la racció,
lo que·ns falta, senyora,
les claus de la presó.
— Canteu, canteu-ne, presos,
acabeu la cançó,
acabeu-la, bons presos,
que me·n captiva·l sò.
Aniré al meu pare:
recaptaré·l perdó.

Qui es que l'ha dictada
tant bonica cançó?
— Lo del barretet negre,
lo més jove de tots.—
Ja se'n va an el seu pare
a demanar-li un do.
— Ai pare, lo meu pare,
jo vos deman un do:
no vos deman Valencia,
ni tampoc Aragó,
ni tampoc Barcelona,
ciutat de gran valor.
— Ai filla Marguerida,
quin do vols que jo 't dó.
— Ai pare, lo meu pare,
les claus de la presó.
— Ai filla Marguerida,
això no pot ser, no:
los presos fugirien.
Com quedaria jo?
Digues per què vols, filla,
les claus de la presó?
— Ai pare, lo meu pare,
per treure-n l'aimador.
— Ai filla Marguerida,
quin es ton aimador?
— Ai pare, lo meu pare,
lo més petit de tots.
— Ai filla Marguerida,
això no pot ser, no:
han cremat La Garriga,
Conflent i Rosselló.

— Dels presos que allà canten,
digau, què'n fareu vós?
— S'acosta'l sant dissabte:
los penjaran a tots.
— Ai pare, lo meu pare,
no pengeu l'aimador.
— Ai filla Marguerida,
serà'l primer de tots:
les cordes són filades
que'n costen a pes d'or.
— Ai pare, lo meu pare,
pengeu-m'hi a mi i tot;
feu les forques de plata,
feu-ne los dogals d'or,
i a cada cap de forca
poseu-hi un pom de flors
perquè la gent que passi
sentin la bona olor,
resin un pare nostre
per l'ànima dels dos,
i diguen: «¡Ai la trista
que ha mort per l'aimador!
Déu la perdó, floreta,
jardí de cada flor».
— Qui es aquesta donzella
que es morta per amor?
— Néta es del rei d'Hungria,
parenta d'Aragó.—
Déu l'haja perdonada
la filla del baró.