La tornada del cavaller
Sa mare lo veu venir
per un camp que verdejava,
per guarir les seves nafres.
— D'aont vénes, el meu fill,
amb la cara tramudada?
—Mare mia, ja ho sabeu,
qoe jo vinc de la batalla,
de la batalla del rei:
molts n'hi van, no'n tornen gaires.
Entre jo i el meu cavall
portem vintinou llançades.
Mon cavall ne porta nou;
trist de mi, totes les altres.
— Ai, lo meu fill estimat,
vés a la cambra més alta:
hi trobaràs ta muller
entre senyores i dames.
N'ha parit un infantó
tant bell com l'estel de l'auba.
— Mare mia, feu-me 'l llit
allà aont me'l feieu antes.
Jo moriré a mitja nit,
mon cavall a punta d'alba.
Al cavall l'enterrareu
en el pati de les armes
i ane mi m'enterrareu
a l'iglesia de Sant Jaume.
Ni campanars que no toquin
ni capellans que no cantin.