Montanyes regalades

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Disambig.svgAquest text tracta sobre d'una cançó d'una edició de 1909. Per a d'altres versions, vegeu Muntanyes del Canigó.
MONTANYES REGALADES


Musical scores are temporarily disabled.

Montanyes regalades
són les del Canigó,
que tot l'istiu floreixen,
primavera i tardô.
Mon pare m'ha promesa
amb un pobre pastor.
Jo que no l'aimo gaire,
jo que no l'aimo, no,
jo que no l'aimo gaire
la vida del pastô.
 Deu-me l'amor, minyona,
 deu-me lo vostre amor.
Ells se'n van a montanya:
jo visc al Rosselló;
ell cutxa sus la palla:
ja cutxi sus cotó;
ell menja pa moreno:
jo'n mengi del flecó;
ell menja carn de cabra:
jo'n mengi de moltó;
ell ne beu aigua clara:
jo'n bec del vi millô.