A la vall d'Estola

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca


A LA VALL D'ESTOLA



Musical scores are temporarily disabled.



A la vall d'Estola,
prop de Sant Feliu,
allà on vivía

l'hivern i l'istiu,
tardô i primavera,
tot lo mes d'abril,
n'hi ha una pastora,
guarda el bestiar;
no le'n guarda sola,
que hi té el rebadà,
per més companyía
tres estudiants;
tots tres le'n voltegen,
le'n van voltejant.
— ¿Vols tu venir, Pepa,
vols tu venî amb mi,
avui a la tarda
o demà al matí?
— Ne vaig mal vestida
per 'nar de camí.
— No t'espantis, nina,
jo et faré un vestit;
ni a França ni a Espanya,
ni tampoc Madrid,
no n'hi haurà un altre
que en sigui més ric.
— Vaig amb la mestressa
a dar-li'n raó,
que si no ho volía
no vindría jo. —
Passà Collcerola.

a posta de sol,
on més resplandia
la lluna que el sol,
i on més clà hi cantava
gentil rossinyol