A una senyora descolorída

SONETO XX.

A una senyora descolorída.

Pera curar de arrel senyora mia,
Aqueix color trancat que ha tant que os dura,
He oít á dir que tota trancadura
Facilment un braguer la remedia.
Cenyiuvol que so ho feu, de dia en dia,
Veureu que lo marfil de eixa blancura
Cobrará l' color viu de rosa pura,
Que als ulls de tot lo mon cause alegría.
Jo os se una ma tant ben exercitada,
Tan secreta y lleal, cual vos importa,
Pera la cura y vergonyos recato.
De un petit Ay! cuand molt sereu curada;
Un Ay! que dos mil gusts juntament porta.
Feuho, sino per gust, per lo barato.