Venus á Vulcano

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca


SONETO XIX.

Venus á Vulcano.


  Marit impertinent que preteneu,
Cuand ab tan gran rigor me perseguiu,
Y axí vostra deshonra descubriu,
Com si fentho, guanyaseu jubileu?
  Per vida vostra, que no me enfadeu;
Perque si altra volta os hi atreviu,
Mentres que bellugar vos veurán viu,
La esquena os palmará algun tirapeu.
  Y al contrari, si veeu y si callau,
Y lo sonso anau fent com qui no hi véu,
Tindreu tot quant podreu imaginar:
  Aneu considerant lo que guanyau
Sufrint; y no sufrint lo que perdeu:
Y axí, marit, no hi ha, sino callar.