Al morir es tan injust

De Viquitexts

Al morir es tan injust
Agustí Eura
 Baixa

  Al morir es tan injust,
Y tan superfluo lo espant,
Que segons lo Esperit Sant,
Morir es cosa de gust.
Quant mor y acaba lo just,
Dulcíssimament se adorm;
Lo lance fatal y enorm
De Lázaro 'n dará fé;
Puix Cristo en sa mort, digué:
Nostre amich Lázaro dorm.

  Temps tal volta l' horrorós
De la corrupció forsosa?
Puix mira tampoch es cosa
Pera fer estar medrós.
No set' corromp dins del cos
Cada dia lo aliment?
Puix si ara sensiblement
Se podreix sens molestarte,
¿Qué pena podrá donarte
Quant no tingas sentiment?

  ¿Te horrorisas é impacientas,
Perque 'ls cuchs te han de menjar?
De una miseria vulgar
Te queixas y te lamentas?
Quant dins de ton cos n' alimentas
De ta propia sanch impura?
Job en la sacra Escriptura,
En sas desgracias mes grans,
Doná tracte de germans
Als cuchs y á la podridura.

  ¿No sabs que Cristo ensenyá,
Que enterrada la llevór,
Si nos podreix, y no mor,
No fructifica lo grá?
Llavor es lo cos humá
Sembrada en bona sahó,
Que de la corrupció,
Renovántse ab bisarría,
Fructificará en lo dia
De la resurrecció.

  Si fos ta desgracia igual
A la de un brut y una flor,
Que quant moren, també mor
L' ánima material:
Podria saberte mal
La mort fatal á las horas;
Pero tú, ú home, no ignoras,
Que l' ánima no fineix;
Antes quant del cos parteix,
Logra notables milloras.

  Alsa la imaginació.
Y mira, que no es aquí,
Sino en lo Empíreo, lo fí
De la hermosa recreació.
La nostra conversació
Al cel está dirigida.
Esta ditchosa partida
Not' deu costar ni un suspir;
Puix millor que no morir,
Ve ser, commutar la vida.

  ¿Qui pot estar trist lo dia
Que ix llibre d' una presó?
Qui al péndrer possessió
De la herencia que apetía?
Qui ha tingut melancolía
Lo dia de sa victoria?
Qui al fecundar la memoria
De la Benaventuransa?
Y qui lo dia que alcansa
Una corona de gloria?

  ¡O dia alegre y felís!
O ditxossíssim instant,
En que entraré triumfant
Las portas del paradís!
O venturós passadís,
A tanta felicitat,
Ahont que verificat,
Que lo dia de la mort
Es dia de millor sort
Que l' de la nativitat!

Font[modifica]

  • Bosquejo histórico de la Lengua y Literatura Catalana, desde sus orígenes hasta nuestros días. Magin Pers y Ramona. Barcelona. 1850, pàgines 90-92, alhora obtingut de la Gramàtica de Ballot, pàgs. 215 i 218.



Aquesta obra es troba sota domini públic. Això és d'aplicació per tot el món, ja que l'autor va morir fa més de 100 anys. (Més informació...)