Albada

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca





NUMERO 5,


ALBADA.






ALBADA.
____



Te vull cantar mil amors.
 Dr. Vicens García.



 Portada en las alas
 de las orenetas,
 derramantne galas,
 llansantne amoretas,
ja la primavera del niu ne sortí.
 De son alé naixen
 brisas perfumadas,
 en las planas deixan

 jardins sas petjadas,
sa nit es de estrellas, de flors sòn matí.

 Ella es la que dòna
 perfums á las flors,
 ella la qu' ensenya
 cants al rossinyol;
porta las ditxas á las cabanyas,
la neu escombra de las montanyas.
 N' es la primavera
 cullita de flors,
 com ne son las ninas
 cullita de amors.

TORNADA.

 Ab las brisas verges de la matinada
despertáu, ninetas, deixáu vostres llits:
los rossinyols cantan himnes á l'albada
gronxantse'n las brancas dels arbres florits.

ENDRESSA.

Si jo fos una oreneta, sempre al despuntar lo dia,
 si jo fos una oreneta,
 y alas tingués per volar,
sobre lo tèu cor, nineta, sobre lo tèu cor, ma aymía,

 sobre lo tèu cor, nineta,
 jo me aniría á posar.

_________________


 Apunta ja 'l dia,
 ¡Despertáu, ninetas!
 De llum y armonía
se amplenan la terra, lo espay y lo cel.
 Se mouhen graciosas
 del camp las floretas;
 las boyras undosas
per las valls esqueixan á trossos llur vel.

 Gotas de rosada
 las fullas sostenen,
 diamants de l'albada;
ja tot es aroma, color y perfum...
 Rumors té 'l boscatge,
 las flors perfums tenen,
 brugits té 'l fullatge
y 's banya la plana en onadas de llum.

TORNADA.

 Ab las brisas vérges de la matinada
despertáu, ninetas, deixáu vostres llits;

los rossinyols cantan himnes á l'albada
gronxantse 'n las brancas dels arbres florits.

ENDRESSA.

He vist dos aucells, nineta, avans de sortir lo dia,
 he vist dos aucells, nineta,
 en la branca de un arbret.
Si tu fosses aucelleta, hermosa nina, ma aymia,
 si tu fosses aucelleta,
 voldria ser aucellet.

__________


 Entre llum incerta
 ja l'alba despunta,
 y al amor desperta
que dorm en lo cálser de una tendra flor.
 Sota de una planta,
 que sas fullas junta,
 un aucellet canta
ab trinos dolsíssims sas queixas de amor.

 Las ayguas rodolan
 per llits de verdura,
 sobre las flors volan
papallonas blancas com un blanch estel.

 Canta enamorada
 tota la natura
 trovas á l'albada,
que núvols de aromas se'n pujan al cel.

TORNADA.

 Ab las brisas vérges de la matinada
despertáu, ninetas, deixáu vostres llits;
los rossinyols cantan himnes á l'albada
gronxantse 'n las brancas dels arbres florits.

ENDRESSA.

He vist un vol de colomas sobre una blanca caseta,
 he vist un vol de colomas
 que 's banyavan en raigs d'or.
Mos amors son las colomas, ma enamorada nineta,
 mos amors son las colomas,
 la caseta n' es ton cor.

________

 De pler tot s'altera,
 tot viu y respira,
 que la primavera
del mòn n'es la nuvia que hi porta 'ls amors;

 Y 'l mòn que tot gosa
 cuant en ella 's mira,
 per rèbrerla 's posa
robas d' esmeralda y adressos de flors.

 A la primavera
 ab sas flors hermosas,
 tot porta llaugera;
pòrtanla en llurs molsas los rogenchs esculls,
 lo cel en sas galas,
 la terra en sas rosas,
 lo aucell en sas alas.....
la nina la porta en lo cel de sos ulls.

TORNADA.

 Ab las brisas vèrges de la matinada
despertàu, ninetas, deixàu vostres llits,
los rossinyols cantan himmes á l'albada
gronxantse 'n las brancas dels arbres florits.

ENDRESSA Y TORNADA.

 Nineta, la primavera
 ab perfums vesteix lo dia:
 Dèu ab ella al mòn envia
 cada abril un bes de amor.

 La flor se banya amorosa
 en las gotas de rosada,
 com l'ánima enamorada
 se banya en perfums del cor.
 Te vull enamoradeta,
 perque es lo amor
 la primavera, nineta,
 la primavera del cor.
 Dóna 'm ton amor, nineta,
 dóna 'm ton amor!