Amada, amada

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca

Amada, amada

de
Joan Salvat-Papasseit

Publicat a la revista Un Enemic del Poble, dirigida pel propi autor (número 10, gener del 1918)

Com te veig
sense veure't ni tenir-te al davant!

Ara mateix,
m'apar com si corressis.

Vers la meva cabana d'il·lusions.

Amada,
vas lleugera de roba.

I, en corrent,
tos pits saltironegen en son si.

Aprés bojament rius
-en adonar-te'n-,
talment com una nena enjogassada.

A prop de la cabana has arribat,
amada.

I dolçament m'esguardes.

Per què acotes el cap, avergonyida?

Amada,
jo ara et vull fecundar:

Perquè un infant alletis
-que sigui com un déu.

I els homes beneeixin
els teus sins

i el teu córrer.


PD-icon.svg Aquesta obra es troba en el domini públic en aquells països en els quals els drets de copyright són vigents fins 80 anys després de la defunció de l'autor. (Més informació...)

Nuvola apps important.svg
Les traduccions d'aquest tipus d'obres poden no estar en el domini públic.