Aplech de versos - Dret al cim

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Fantasia de tardor Dret al cim
Aplech de versos
La meva feixa



Dret als cims 



 De bon mati a la primavera
 tresco sovint camps a través
 y una gran força irresistible
 envers la serra'm conduheix.
 Cercant ombrívoles tasqueres,
 ja'l pla gemat deixo a mos peus,
 ja oviro aprop el puig fresquívol
 ja soch a dalt ara meteix.
 Mes, tant-se-val; en restellera
 més pichs y serres vaig veyent;
 quin goig pujar al més altívol
 y respirar ben a pleret!
 De nou atret per les altures,
 el cim més alt corro ab dalè.
 Com més ardit jo m'hi enfilo,
 el cim més alt s'empetiteix
 y les montanyes més llunyanes
 sembla que creixin davant meu.
 Il·lusió! frisança folla!
 a dalt de tot no arribaré

 estich retut... el sol s'acotxa...
 el camí tet haig de desfer...
  Pels corriols corrents devallo;
 ja veig el pla sota mos peus...
 mes, al bell cim de les montanyes
 deixo quelcom de mí meteix.