Aplech de versos - Dret al cim
De bon mati a la primavera
tresco sovint camps a través
y una gran força irresistible
envers la serra'm conduheix.
Cercant ombrívoles tasqueres,
ja'l pla gemat deixo a mos peus,
ja oviro aprop el puig fresquívol
ja soch a dalt ara meteix.
Mes, tant-se-val; en restellera
més pichs y serres vaig veyent;
quin goig pujar al més altívol
y respirar ben a pleret!
De nou atret per les altures,
el cim més alt corro ab dalè.
Com més ardit jo m'hi enfilo,
el cim més alt s'empetiteix
y les montanyes més llunyanes
sembla que creixin davant meu.
Il·lusió! frisança folla!
a dalt de tot no arribaré
estich retut... el sol s'acotxa...
el camí tet haig de desfer...
Pels corriols corrents devallo;
ja veig el pla sota mos peus...
mes, al bell cim de les montanyes
deixo quelcom de mí meteix.