Aplech de versos - La meva feixa

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Dret al cim La meva feixa
Aplech de versos
Aubada sinistra



La meva feixa 



 Un escalonat de feixes,
 qu'és bonich al bes del sol!
 Unes feixes xiques, xiques,
 plenes d'esplendents verdors
 tot l'any gerdes y ufanoses
 y rialleres de tons.
 Jo'n voldria tenir una
 y cuydarla jo tot sol:
 la més petita de totes,
 la del darrer esglahó.
 Hi faria monjeteres
 qui s'enfilessen bentost,
 carbaceres qui ajacessen
 son ample fullam blavós
 y blat qui adrecés sa tija
 y un escampall de fajol;
 cada cosa arrenglerada,
 ben distint cada color.
 Després plantaria un arbre
 pera posarmhi a redós;

 un arbre de soca baixa
 y de forces branquillons,
 tots inclinats cap a terra
 pera abastâ'l fruyt mellor.
 Y hi vindria la brivalla
 de tots aquells encontorns
 a disputâ a l'aucellada
 el més plè y més savorós.