Aplech de versos - La meva feixa

La meva feixa

Un escalonat de feixes,
qu'és bonich al bes del sol!
Unes feixes xiques, xiques,
plenes d'esplendents verdors
tot l'any gerdes y ufanoses
y rialleres de tons.
Jo'n voldria tenir una
y cuydarla jo tot sol:
la més petita de totes,
la del darrer esglahó.
Hi faria monjeteres
qui s'enfilessen bentost,
carbaceres qui ajacessen
son ample fullam blavós
y blat qui adrecés sa tija
y un escampall de fajol;
cada cosa arrenglerada,
ben distint cada color.
Després plantaria un arbre
pera posarmhi a redós;

un arbre de soca baixa
y de forces branquillons,
tots inclinats cap a terra
pera abastâ'l fruyt mellor.
Y hi vindria la brivalla
de tots aquells encontorns
a disputâ a l'aucellada
el més plè y més savorós.