Cántichs/¡Oh María!

De Viquitexts
Dreceres ràpides: navegació, cerca



 ¡OH MARÍA!


 OH María,
 Mare mia,
 salvadora del mortal,
 amparaume
 y guiaume
 á la patria celestial.

 I.

 Ab los Angels—y Arcángels
á María cantaré,
mès hermosa—que la rosa,
mès florida que 'l roser.


 II.

 Flors, voltaula;—aucells, cantaula,
que es María 'l sol de Maig:
eixa aurora—que enamora,
de sa cara n' es un raig.

 III.

 Vostra cara—es alba clara,
vostre cor un paradís,
dolsos llassos—vostres brassos,
ab Jesús ¡ay qui hi dormís!

 IV.

 Si jo n' era—cadernera
cantaria á vostres pèus:
si fos lliri,—per florirhi,
deixaria 'ls marges mèus.

 V.

 Son mès belles—les estrelles
des que 'us poden coronar;
jo 'n voldria—Mare mia,
per guarnírvosen l' altar.


 VI.

 Llamp no toca—á qui 'us invoca,
prou l' en guarda tot un Dèu;
Dèu per pare,—Vos per mare,
pecador, ja 'l cel es tèu.

 VII.

 Flor divina—sens espina,
vull plantarvos en mon cor,
fins que hi crescan—y florescan
les poncelles del amor.

 VIII.

 Vull amarvos,—vull cantarvos,
cada dia un himne sant;
y á la Gloria—quant me mória,
Serafins m' hi ajudarán.