Cántichs/La Divina Pastora
Puix sou, Pastoreta
la flor d' aquest prat
Vull ser ovelleta
de vostre ramat.
Ovella perduda,
pel mon jo rodava,
y un pas no donava
sens una cayguda;
mes ja á vostra pleta
felís he arribat:
Vull ser ovelleta
de vostre ramat.
Del cel per la via
guiant la ramadà,
à vostra petjada
l' herbeta floria.
En son pit alleta
l' anyell que s' abat:
Vull ser ovelleta
de vostre ramat.
Si 's pert una ovella
la cerca á tot hora,
y ¡ay! sospira y plora
si torna sens ella.
Jo 'm sò perdudeta,
tornaumhi aviat :
Vull ser ovelleta
de vostre ramat.
Ja guia mos passos
á pastos florits;
me peix ab sos dits,
m' adorm en sos brassos.
¡Qué dolsa es l' herbeta!
¡qué hermós es lo prat!
Vull ser ovelleta
de vostre ramat.
Daume flors divines
del hort de Sion,
que al jardí del mon
hi veig sols espines.
Aquell que us hereta
lo cel ha heretat:
Vull ser ovelleta
de vostre ramat.
Anyells, ¿no sentiu
com al cel vos crida?
«La prada es florida;
veniu tots, veniu.
Al cel, que es ma pleta,
serém aviat:»
Vull ser ovelleta
de vostre ramat.
Vos sòu la Pastora,
del millor Anyell;
¡qui pogués com Ell
anarvos devora!
Puix es vostra dreta
qui al llop ha lligat:
Vull ser ovelleta
de vostre ramat.