Cántichs/La Divina Pastora

De Viquitexts
Salta a: navegació, cerca



LA DIVINA PASTORA



 Puix sou, Pastoreta
 la flor d' aquest prat
 Vull ser ovelleta
 de vostre ramat.

 Ovella perduda,
 pel mon jo rodava,
 y un pas no donava
 sens una cayguda;
 mes ja á vostra pleta
 felís he arribat:
 Vull ser ovelleta
 de vostre ramat.


 Del cel per la via
 guiant la ramadà,
 à vostra petjada
 l' herbeta floria.
 En son pit alleta
 l' anyell que s' abat:
 Vull ser ovelleta
 de vostre ramat.

 Si 's pert una ovella
 la cerca á tot hora,
 y ¡ay! sospira y plora
 si torna sens ella.
 Jo 'm sò perdudeta,
 tornaumhi aviat :
 Vull ser ovelleta
 de vostre ramat.

 Ja guia mos passos
 á pastos florits;
 me peix ab sos dits,
 m' adorm en sos brassos.
 ¡Qué dolsa es l' herbeta!
 ¡qué hermós es lo prat!
 Vull ser ovelleta
 de vostre ramat.

 Daume flors divines
 del hort de Sion,
 que al jardí del mon
 hi veig sols espines.

 Aquell que us hereta
 lo cel ha heretat:
 Vull ser ovelleta
 de vostre ramat.

 Anyells, ¿no sentiu
 com al cel vos crida?
 «La prada es florida;
 veniu tots, veniu.
 Al cel, que es ma pleta,
 serém aviat:»
 Vull ser ovelleta
 de vostre ramat.

 Vos sòu la Pastora,
 del millor Anyell;
 ¡qui pogués com Ell
 anarvos devora!
 Puix es vostra dreta
 qui al llop ha lligat:
 Vull ser ovelleta
 de vostre ramat.