Cántichs/La Verge á ses filles

De Viquitexts
Dreceres ràpides: navegació, cerca



LA VERGE A SES FILLES



 María, aurora
 del Sol mes bell,
 á qui us implora
 dauli concell.

 — Si seguiu, filles, mos passos
 volaréu demá á mos brassos
 á gosar del paradís;
 demanaume cada dia:
 ¿Qué voleu de mi, María?
 com ho feya Sant Lluís.
 
 Viviu sempre en ma presencia,
 feu florir vostra ignocencia
 lluny del mon y sos plahers;

 un cor pur que à Dèu retrata
 val mès que l' or y la plata,
 val més que tot l' univers.

 Val mès viure sols un dia
 de Jesús en companyía
 que mil anys dintre del mon;
 val mès viure en la pobresa
 que portar ab la riquesa
 la deshonra sobre 'l front.

 Filla meva, fuig del vici,
 que entre flors hi ha un precipici;
 qui en ell cau, cau al infern.
 Vola, vola á mes altures,
 hont de gustos y dolsures
 Dèu te guarda un riu etern.
 
 Les virtuts son riques joyes
 que us escauen á las noyes
 mès que perles y rubins:
 la que ab elles va guarnida
 ja te 'l cel en esta vida,
 ja te 'l cel dels Serafins.

 La modèstia es flor mòlt bella,
 qui s' adorna sempre ab ella
 per amich tindrà 'l Senyor;

 lo enamora la ignocencia,
 lo fa sèu la obediència,
 l' amor sant li roba 'l cor.
 
 Si teniu mala companya
 un dimoni es que us enganya,
 un dimoni disfressat:
 cada hu ab sa companyía,
 bona ó mala que ella sia,
 passará la eternitat.

 No us fieu de la hermosura
 que te fi en la sepultura;
 la del ánima no mor:
 si es un lliri de puresa,
 ab sa angélica bellesa
 se desposa 'l Salvador.—