Cántichs/La Verge á ses filles
María, aurora
del Sol mes bell,
á qui us implora
dauli concell.
— Si seguiu, filles, mos passos
volaréu demá á mos brassos
á gosar del paradís;
demanaume cada dia:
¿Qué voleu de mi, María?
com ho feya Sant Lluís.
Viviu sempre en ma presencia,
feu florir vostra ignocencia
lluny del mon y sos plahers;
un cor pur que à Dèu retrata
val mès que l' or y la plata,
val més que tot l' univers.
Val mès viure sols un dia
de Jesús en companyía
que mil anys dintre del mon;
val mès viure en la pobresa
que portar ab la riquesa
la deshonra sobre 'l front.
Filla meva, fuig del vici,
que entre flors hi ha un precipici;
qui en ell cau, cau al infern.
Vola, vola á mes altures,
hont de gustos y dolsures
Dèu te guarda un riu etern.
Les virtuts son riques joyes
que us escauen á las noyes
mès que perles y rubins:
la que ab elles va guarnida
ja te 'l cel en esta vida,
ja te 'l cel dels Serafins.
La modèstia es flor mòlt bella,
qui s' adorna sempre ab ella
per amich tindrà 'l Senyor;
lo enamora la ignocencia,
lo fa sèu la obediència,
l' amor sant li roba 'l cor.
Si teniu mala companya
un dimoni es que us enganya,
un dimoni disfressat:
cada hu ab sa companyía,
bona ó mala que ella sia,
passará la eternitat.
No us fieu de la hermosura
que te fi en la sepultura;
la del ánima no mor:
si es un lliri de puresa,
ab sa angélica bellesa
se desposa 'l Salvador.—