Cántichs/La mort
SI vols bé morí
dirás cada dia:
¡Jesús y María,
pietat de mi!
Ab aquell llum trist
quan senti acabarme,
quan per abrassarme
sols tinga 'l Sant Crist,
besarlo voldria,
no 'l puch sostení:
¡Jesús y María,
pietat de mi!
Quant no veja res
mon ull entelantse,
l' orella tancantse
ja no hi senti mes;
quant lo que voldria
ja no ho sabré di :
¡Jesús y María,
pietat de mi!
De mort entre espasmes
veuré mos pecats
seguirme, formats
com negres fantasmes ;
Àngel de ma guia,
defensaume allí :
¡Jesús y María,
pietat de mi!
Amichs y parents
del llit al voltant
¡ab quin plò oiràn
mos cruixits de dents,
extrems d' agonia,
gemegor sens fi!
¡Jesús y María,
pietat de mi!
Quant ja 'l sacerdot
me done l' unció,
demanant perdó
per qui ja no pot;
¡perdó, Vida mia,
Jesús que ofenguí!
¡Jesús y María,
pietat de mi!
Quant ja enherissats
causarán horror,
d' aquell fret suor
mos cabells rosats,
suor d' agonia,
¡la mort es aquí!
¡Jesús y María,
pietat de mi!
De sa dalla al peu
cau mustia ma flor,
y ¡adéu, mon traydor,
pera sempre adéu!
La vida es un dia,
som nats per morí:
¡Jesús y María,
pietat de mi!
Quant veuré l' Etern
tronant judicarme,
y als peus per dragarme
obrirse l' infern,
dolsa Mare mia,
siau Vos allí:
¡Jesús y María,
pietat de mi!
Al darré badall
seré amortallat,
mut, fret y enarcat,
semblant á un boscall,
tret de casa mia,
llansat á pudrí:
¡Jesús y María,
pietat de mi!
Quant de Josafat
espere 'l grant crit,
en pols convertit
de que sò format:
cuchs per companyía
y ossos per coxí:
¡Jesús y María,
pietat de mi!
Quant dirà Al cel sia
qui veja ma fi :
¡Jesús y María,
pietat de mi!