Cántichs/La mort

De Viquitexts
Dreceres ràpides: navegació, cerca



LA MORT



 SI vols bé morí
 dirás cada dia:
 ¡Jesús y María,
 pietat de mi!

 Ab aquell llum trist
 quan senti acabarme,
 quan per abrassarme
 sols tinga 'l Sant Crist,
 besarlo voldria,
 no 'l puch sostení:
 ¡Jesús y María,
 pietat de mi!


 Quant no veja res
 mon ull entelantse,
 l' orella tancantse
 ja no hi senti mes;
 quant lo que voldria
 ja no ho sabré di :
 ¡Jesús y María,
 pietat de mi!

 De mort entre espasmes
 veuré mos pecats
 seguirme, formats
 com negres fantasmes ;
 Àngel de ma guia,
 defensaume allí :
 ¡Jesús y María,
 pietat de mi!

 Amichs y parents
 del llit al voltant
 ¡ab quin plò oiràn
 mos cruixits de dents,
 extrems d' agonia,
 gemegor sens fi!
 ¡Jesús y María,
 pietat de mi!

 Quant ja 'l sacerdot
 me done l' unció,
 demanant perdó
 per qui ja no pot;

 ¡perdó, Vida mia,
 Jesús que ofenguí!
 ¡Jesús y María,
 pietat de mi!

 Quant ja enherissats
 causarán horror,
 d' aquell fret suor
 mos cabells rosats,
 suor d' agonia,
 ¡la mort es aquí!
 ¡Jesús y María,
 pietat de mi!

 De sa dalla al peu
 cau mustia ma flor,
 y ¡adéu, mon traydor,
 pera sempre adéu!
 La vida es un dia,
 som nats per morí:
 ¡Jesús y María,
 pietat de mi!

 Quant veuré l' Etern
 tronant judicarme,
 y als peus per dragarme
 obrirse l' infern,
 dolsa Mare mia,
 siau Vos allí:
 ¡Jesús y María,
 pietat de mi!


 Al darré badall
 seré amortallat,
 mut, fret y enarcat,
 semblant á un boscall,
 tret de casa mia,
 llansat á pudrí:
 ¡Jesús y María,
 pietat de mi!

 Quant de Josafat
 espere 'l grant crit,
 en pols convertit
 de que sò format:
 cuchs per companyía
 y ossos per coxí:
 ¡Jesús y María,
 pietat de mi!

 Quant dirà Al cel sia
 qui veja ma fi :
 ¡Jesús y María,
 pietat de mi!