Cántichs/La puresa

De Viquitexts
Dreceres ràpides: navegació, cerca








LA PURESA




 LOS Angels la baixaren
 del Paradís,
 y en terra la sembraren
 perqué hi florís.
 Santa virtut, apresa
 del Salvador:
 Lliri blanch de puresa,
 floreixme al cor.

 Lo cor que com l' abella
 cerca ta mel,
 purificat per ella
 somia 'l cel.
 ¡Oh cel de boniquesa,
 vas de dolsor!
 Lliri blanch de puresa,
 floreixme al cor.


 Per Sant Francesch traus roses
 d' un esbarser,
 y á Sant Tomás li posas
 nevat cinter;
 clau del pit de Teresa,
 de Lluís flor:
 Lliri blanch de puresa,
 floreixme al cor.

 Ditxosa ánima pura
 més que la neu,
 copía sa hermosura,
 mirall de Dèu.
 ¡Oh! guarda sa bellesa
 com perla en or:
 Lliri blanch de puresa,
 floreixme al cor.

 Los angelets que ploran
 pel mon volant,
 quant eixa flor oloran,
 no ploran tant.
 D' amor de Dèu encesa,
 respira amor:
 Lliri blanch de puresa,
 floreixme al cor.

 Ab ta divina essencia,
 tu, al cor felís
 li tornas l' ignocencia
 del Paradís;

 del cel perla despresa,
 mística flor:
 Lliri blanch de puresa,
 floreixme al cor.

 Dels Angels de l' historia
 candi vestit,
 dels aucells de la Gloria
 tálem florit,
 de les verges bellesa,
 dels sants olor:
 Lliri blanch de puresa,
 floreixme al cor.

 Fugiu, ánimes pures,
 del fanch del mon;
 dels gustos y hermosures
 cercau la Font.
 ¡Oh Font de sabiesa!
 célich tresor:
 Lliri blanch de puresa,
 floreixme al cor.